LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

A la porta de La Riera 48, dissabte 25 de maig, 23:53…

La Justícia, obra de Josep Anicet Santigosa, una de les dues estàtues que donen la benvinguda als que entren a l'edifici consistorial de Mataró. Foto: Ramon Radó

La Justícia, obra de Josep Anicet Santigosa, una de les dues estàtues que donen la benvinguda als que entren a l’edifici consistorial de Mataró. Foto: Ramon Radó

Porto tot el dia fent dissabte, mai més ben dit, i un cop tinc la família empaquetada i dormint –amb nens petits, ja se sap- surto a fer un vol per la ciutat, que després de la pluja d’aquesta tarda encara ensuma d’una forma excepcional. M’encanta passejar per la nostra ciutat quan les gotes ho han netejat tot i a més a més ningú transita pels carrers peatonals del centre, més en un dia que hi ha futbol a la televisió. Quina delícia! Avui, però, estic neguitós: em costa pensar que encara queden 24 hores per saber què passarà en les eleccions municipals que se celebren aquest diumenge.

Faig veure que no sé on vaig, però sí que ho sé. Busco unes senyores grans, plenes de saviesa i coneixements, que coneixen fil per randa tot el que es cou políticament parlant a la ciutat, dia rera dia, any rera any. Després d’arribar-me fins a “tocar ratlla”, a la Rambla, pujo per La Riera i m’adreço cap al número 48, la seu de l’Ajuntament. Sí, una vegada més intentaré parlar amb les dames que presideixen l’edifici. A veure si hi ha sort… i aquesta vegada encerten.

Són la Prudència i la Justícia. Daten de 1876 i les va esculpir Josep Anicet Santigosa, volent representar les virtuts cardinals del bon govern. La Prudència, a l’esquerra de l’observador –la més propera al Frankfurt- està representada amb el mirall i la serp, mentre que la Justícia –a l’altre costat, la de l’antiga oficina de Laietana- incorpora les balances i la bena –símbol d’imparcialitat- i el feix romà, símbol de poder, fermesa i autoritat per executar l’acció de govern.

Em situo al costat de la Prudència, dret contra la paret, fent veure que espero l’arribada d’algú, mirant el mòbil. Quan efectivament no passa ningú –a aquestes hores ja sabeu que La Riera està morta-, em dirigeixo a ella quasi xiuxiuejant.

-Prudència. [Silenci de 5 segons] Prudènciaaaaa. [Silenci de 10 segons]. Prudènciaaaaaaaaaa! –se m’escapa quasi un crit, amb el perill de què algú em prengui per ximple, definitivament-.

Prudència: Nano! Per favor! Quin soroll! Què coi hi fas aquí, a aquestes hores? Que no mires la Copa del Rei?

-No, ja hi ha la resta de la ciutat fent-ho, ja ho sabeu. Se senten els petards per tot arreu, tot i que no acabo de deduir de quina zona ve el soroll, que és una manera de saber el resultat. Però això ara és igual: vinc a preguntar-li a vostè i a la seva companya què passarà demà, ja s’ho pot imaginar! No em puc aguantar més! Durant tot el dia he ocupat el cap amb altres pensaments i ocupacions, però no podia anar a dormir sense saber què passarà! Com que algun altre cop he vingut a veure-us en circumstàncies com aquestes…

Justícia: Eiiiiiiii! Què és aquest xivarri? Que no es pot dormir, ja, en aquest carrer? Una altra vegada tu, Salicrú? Mira que ets pesadet… Espera’t a demà a les 10 del vespre, home, que tampoc n’hi ha per tant!

-No les molestaré gaire estona, de veritat. Només vull que em donguin algunes pistes. Vostès són aquí tot el dia i tothom es pensa que no hi senten ni hi veuen, de manera que són qui més informació té de tota la ciutat! Les grans converses de tots els que es dediquen a la política a casa nostra tenen lloc davant seu, mentre surten a fumar o a baixen per tal que els surti fum del cap!

Prudència: Cinc minuts, nano. Cinc minuts, ni un mes. Dispara. Què vols saber, exactament?

Justícia: Sí, anem per feina que nosaltres a aquesta hora ja dormim! No veus que tenim quasi 150 anys?

-Res, home, si només puc fer una pregunta… ja se la poden imaginar. Qui guanyarà aquest diumenge les eleccions?

Prudència: Jo, dient-me com em dic, ja saps que no puc fer prediccions; seria trair el meu esperit. Una frivolitat. Una estupidesa. El que està clar és que sociològicament és difícil que unes eleccions municipals no les guanyi el PSC, a Mataró.

-Dona, però si el 2011 no les va guanyar pas, les eleccions, el PSC a Mataró! Les va guanyar la CiU de Joan Mora!

Prudència: Calma, nano! Van ser unes circumstàncies molt determinades, les d’aquelles eleccions,ja ho saps. Com recordaràs, les va perdre el PSC més que les va guanyar CiU. La clau va ser l’efecte Plataforma per Catalunya, que va restar un gruix important de vots als socialistes. Si no hagués passat això, en Joan Mora no hauria estat alcalde. T’insisteixo: sociològicament és molt poc probable que unes eleccions municipals no les guanyi el PSC, a Mataró.

-Però per què n’està tan segura? Que li ho fa pensar? El mapa electoral de Catalunya s’està movent molt…

Justícia: Salicrú, que no llegeixes el teu company Radó a LaRiera48, ximplet? Ell, en el seu darrer article, explica que fa deu anys, totes les 11 ciutats més grans de Catalunya tenien alcalde socialista. I que Mataró va ser l’única que, després de perdre’l el 2011 –com Barcelona, Badalona, Reus, Girona…- el va recuperar el 2015. L’única.

Prudència: “Des de la recuperació de la democràcia, el partit més votat a Mataró ha estat també el més votat en el conjunt de Catalunya. Fins ara, aquesta “llei no escrita” tenia només una excepció: les municipals de 2015, en què CiU va ser la primera força al país, però el PSC va guanyar les eleccions a Mataró. I el 28 d’abril va haver-hi una segona excepció: ERC va ser la força més votada a Catalunya, mentre que a Mataró els socialistes van superar els republicans per més de 2.000 vots després que l’escrutini fes un tomb. Que, quan no coincideixen els guanyadors a la ciutat i a Catalunya, en totes dues ocasions el vencedor a Mataró sigui el PSC és un exemple del múscul del partit a la ciutat”. Literal de l’article d’en Radó. Aquest nano i en Rodon sí que en saben, sí que escriuen amb rigor!

-Miri, què vol que li digui, jo no sóc politòleg ni especialista electoral, jo em guio pel que veig, pel que sento, pel que ensumo, pel que em diuen… Els darrers dies la remor de fons que han fet els d’Esquerra Republicana és forta, eh? Jo crec que poden empatar a regidors, miri què li dic. Potser no en vots però en regidors sí.

Justícia: A veure, és veritat que en Teixidó i els d’Esquerra Republicana, si algun cop han de ser primers, és aquest diumenge. És la seva ocasió d’or. Però recordes on eren, Salicrú, fins el 2015? Sense representació a l’Ajuntament! Seria estrany que un partit que va tenir zero regidors fa dos mandats -i que ha tingut una trajectòria molt erràtica-, ara es fes amb la primera plaça. Haurien de mobilitzar absolutament tots els que els van votar el 28-A i aconseguir que els socialistes no repetissin un boníssim resultat que tothom els augura… la quadratura del cercle. No ho veig-

Prudència: Exactament. Com diu la meva companya, és una qüestió de base electoral. La dels socialistes, en aquest sentit, és molt més estable. I el PSC local ha aconseguit en gran part recuperar els vots que li va “prendre” la Mónica Lora el 2011. Ja saps que, sota la batuta de Xesco Gomar com a primer secretari, ho van prendre com una gran prioritat, recuperar els seus votants de tota la vida. I els ha anat a pentinar un a un, pràcticament.

-Això també és cert. Em consta que Bote ha anat bar a bar, penya a penya, entitat a entitat… no durant la campanya electoral sinó durant els quatre anys. Bote és solter, té tot el temps del món, és metòdic, li agrada conversar i entrar en la quotidianitat de les entitats… per a molts és com el nét o el gendre perfecte, que d’origen humil a passat a ser doctor i finalment alcalde.

Justícia: En això estàs ben informat, nano. No hi ha cap candidat que hagi fet de candidat durant quatre anys com l’alcalde Bote. Ni de lluny. Al propi Teixidó, que les darreres setmanes sembla llançat, entre caliquenyo i caliquenyo que es fuma a la porta, li havíem sentit dir que no sabia si presentar-se, que ja era la quarta vegada… han fet una gran campanya electoral, però s’hi ha posat tard. I els altres… tots s’hi han posat tard, tots. La de Ciutadans la van nomenar fa un mes! I a can Convergència recorda que en Canela, que és un polític amb possibilitats de futur, s’hi va posar fa seixanta dies quan la Nogueras va fer aquella espantáa… Saps que es veu que volia que la seva precampanya tingués de lema “Amb un parell d’ovaris”? On s’és vist, això…

Prudència: Salicrú, s’acaben els cinc minuts que t’havíem donat. Abans que m’ho preguntis: anem a un Ajuntament molt menys fragmentat. Demà hi poden haver sorpreses amb la CUP i el PP, tot i que semblen partits consolidats aquí al Saló de Sessions… I difícilment entraran Primàries per la República i VoleMataró, per poc que augmenti la participació. Pensa que això vol dir que es necessitaran uns tres mil vots per entrar… i això no és poca cosa, creu-me. Sense una marca general forta al darrera…

-Vaja, doncs potser ja no tindrem el rècord de “l’Ajuntament més fragmentat de Catalunya”. Escoltin, i darrera cosa, vist que l’Ajuntament no ho fa, volen que des de LaRiera48 promoguem un Verkami per repintar la façana de l’edifici? Fa autèntica pena, eh?

Al cap d’uns moments se senten uns roncs procedents de les dues estàtues i, poc a poc, es va fent una fosa a negre.

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 25 Mai 2019 by in LaRiera48, Les Dames.
%d bloggers like this: