LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

El 28A a Mataró, en 10 xifres

Paperetes electorals, el 28 d’abril, en un col·legi mataroní

 

67.638 – Són els mataronins que van votar diumenge passat. Mai abans havia votat tanta gent a la ciutat en unes eleccions generals. Només en les darreres eleccions al Parlament, posteriors a la Declaració d’Independència i l’aplicació de l’article 155, havia votat tanta gent a la ciutat.

La dada és una mica enganyosa, perquè el cens electoral ha anat creixent amb els anys i, en percentatge de vot (que és com es mesura la participació) les de diumenge són les sisenes eleccions generals amb més percentatge de vot.

Això sí, cal remuntar-se 23 anys enrere, a les generals de 1996, per trobar unes eleccions generals amb tanta participació. Tradicionalment, les generals eren els comicis amb més participació, superant municipals, eleccions al Parlament i, per descomptat, les europees. La participació, però, havia anat baixant lleugerament des del rècord dels comicis de 1982 i, ara, ha remuntat amb força:

 

 

Des de fa uns anys, els catalans, i també els mataronins, han trencat amb la tendència abstencionista que fa anys els havia caracteritzat. En els comicis locals i europeus, però, les xifres d’abstenció acostumen a ser molt més elevades. Es revertirà també la tendència?

 

2 – Des de la recuperació de la democràcia, el partit més votat a Mataró ha estat també el més votat en el conjunt de Catalunya. Fins ara, aquesta “llei no escrita” tenia només una excepció: les municipals de 2015, en què CiU va ser la primera força al país, però el PSC va guanyar les eleccions a Mataró.

Però diumenge es va viure la segona excepció: ERC va ser la força més votada a Catalunya, mentre que a Mataró els socialistes van superar els republicans per més de 2.000 vots després que l’escrutini fes un tomb. Que, quan no coincideixen els guanyadors a la ciutat i a Catalunya, en totes dues ocasions el vencedor a Mataró sigui el PSC és un exemple del múscul del partit a la ciutat, que l’anomenada “tercera generació” dels socialistes mataronins de moment sap mantenir.

 

10 – Són els barris on guanya el PSC. Dels dotze barris mataronins, els socialistes són la força més votada a Cerdanyola Nord, Cerdanyola Sud, el Pla d’en Boet, La Llàntia, Peramàs, Cirera, Molins/Torner, Vista Alegre, Rocafonda i Palau/Escorxador. Als altres dos barris, Centre i Eixample, el partit més votat és Esquerra.

 

El suport dels principals partits a cada barri (Font: Ajuntament de Mataró)

 

Aquest “marcador” 10-2 és força habitual a Mataró i demostra la segmentació territorial de la ciutat. A les últimes eleccions al Parlament, Ciutadans va guanyar a 10 dels 12 barris de la ciutat (tots menys el Centre i l’Eixample, on es va imposar Junts per Catalunya) i a les últimes municipals, la candidatura encapçalada per David Bote va ser la més votada també a 10 dels 12 barris (CiU va guanyar a l’Eixample i ERC al Centre). En les dues últimes eleccions generals, en canvi, els comuns havien guanyat en la majoria de barris, però sense arribar als 10.

Com hem explicat anteriorment, Mataró té dos patrons electorals molt diferents, amb una zona intermèdia (l’anomenat “anell del dubte”) que és una mescla de totes dues.

 

25,37% – És el percentatge de vot del PSC a la ciutat. Després de sis eleccions quedant per sota del 20% dels vots, els socialistes mataronins han obtingut aquest 28A els millors resultats de la dècada, duplicant els vots de la seva última victòria a la ciutat, les municipals de fa quatre anys.

Tot i estar molt lluny dels percentatges de vot dels “anys d’or” del PSC (entre 1982 i 2004, els socialistes mai van baixar del 30% dels vots a Mataró), el 28A suposa una alenada d’aire per a un partit que, indiscutiblement, ha viscut temps millors. Els socialistes no superaven el 25% dels vots a la ciutat des de l’any 2011 i, quantitativament, els 17.082 vots són el millor resultat des dels 26.823 sufragis de les eleccions del 14 de març de 2004 que van portar José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa.

 

 

D’aquí a tres setmanes, les eleccions municipals podrien confirmar si, impulsats per la presència de Pedro Sánchez a la Moncloa, els socialistes han començat la seva particular remuntada a les urnes.

 

14.870 – Esquerra Republicana aconsegueix el millor resultat de la seva història a Mataró, tant en percentatge com en vots absoluts. Amb 659 vots que el 21D, els republicans trenquen el seu sostre electoral a la ciutat i milloren el percentatge de vot en tots els barris de la ciutat respecte a fa tres anys.

Els republicans, que durant bona part del vespre van liderar l’escrutini a la ciutat, van quedar finalment en segona posició, a 2.212 vots del PSC i, per quarts comicis consecutius, són la formació independentista més votada a Mataró. A més, Raül Romeva és, amb 19.175 vots, el senador més votat a la ciutat dels últims deu anys.

 

12,41% – És el percentatge de vot que aconsegueix En Comú Podem a l’Eixample, el barri on obté el seu resultat més baix. Es tracta, però, del partit que té el mínim electoral més alt de la ciutat. Només dues candidatures se situen per sobre del 10% dels vots en tots els barris: els comuns i el PSC. En el cas dels socialistes, però, hi ha una gran diferència entre el 10,19% dels vots al Centre i els cinc barris on superen el 30%, arribant a un 38,67% dels vots a Cerdanyola Sud.

En canvi, la llista que encapçalava Jaume Asens es mou en una forquilla d’uns cinc punts percentuals, entre aquest mínim de l’Eixample i un màxim del 17,73% a Molins/Torner. Els comuns, doncs, es consoliden com la força política amb una implantació més homogènia a la ciutat. En aquesta ocasió han rebut menys, però són capaços de mobilitzar a un nombre semblant d’electors a totes les zones de la ciutat.

 

12.696 – Són els vots que perd Cs respecte al seu últim resultat a la ciutat (les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017), que precisament va ser el millor de la seva història. Les eleccions generals en deixen una de freda i una de calenta per a la formació taronja. Després del gran èxit de les últimes eleccions al Parlament, només aconsegueixen retenir 4 de cada 10 vots del 21D.

Però, al mateix temps, recuperen una posició d’avantatge respecte al PP (en les generals del juny de 2016, els populars van quedar per davant de Cs) i consoliden aquest lideratge del centre-dreta espanyolista: en les sis eleccions que hi ha hagut des de 2015, Ciutadans ha superat el PP en cinc ocasions.

 

 

Mica en mica, Cs es va consolidant com una força que obté els seus millors resultats en les eleccions al Parlament i treu números molt més discrets en els altres comicis. Tot sembla indicar, doncs, que té una part de vot dual important. L’abandonarà el seu electorat, també, a les eleccions municipals?

 

23.061 – Aquest 28A, la suma de vots independentistes ha estat la més alta registrada mai en unes eleccions generals. Dividit entre Esquerra, Junts per Catalunya i el Front Republicà, l’independentisme ha tret els millors resultats de la seva història en unes eleccions generals, però perd més de 7.000 vots respecte a les darreres eleccions al Parlament.

En unes eleccions en què, per primera vegada, una part de la CUP es presentava a unes eleccions generals (Poble Lliure concorria a la candidatura Front Republicà, juntament amb Som Alternativa i el Partit Pirata) i en què hi ha hagut un augment de participació, l’independentisme ha millorat els seus números absoluts.

 

 

En percentatge, però, encara queda molt lluny de la majoria. ERC, JxCAT i FR van aconseguir un 34,25% dels vots, una mica per sobre d’un terç dels sufragis. Sí que és una millora respecte a les dues anteriors eleccions generals, però lluny dels percentatges superiors al 40% que obté en les eleccions al Parlament. A Mataró, com a la resta de ciutats metropolitanes, l’independentisme no aconsegueix trencar el “sostre de vidre” del 50% dels vots.

Si s’observa l’evolució del vot independentista des del 2012, quan Artur Mas va convocar eleccions al Parlament després que Mariano Rajoy tanqués la porta a negociar un pacte fiscal, trobem que només en els comicis autonòmics els partits independentistes han sumat més vots que aquest 28A.

 

9,56% – Per primer cop a la història, l’espai que tradicionalment ocupava Convergència i Unió ha quedat per sota del 10% dels vots a Mataró. L’augment de participació fa que, malgrat perdre menys de 300 vots respecte a les últimes generals, Junts per Catalunya passi d’un 11,83% dels vot a un 9,56%. Si, entre 1977 i 2012, PSC i CiU es van repartir totes les convocatòries electorals que hi va haver, des d’aleshores la política mataronina s’ha fragmentat molt més.

 

 

Actualment hi ha més varietat entre qui guanya les eleccions, com mostra el gràfic. Però no només això. Si en les darreres eleccions, els comicis al Parlament del desembre de 2017, el PSC va obtenir a la ciutat el pitjor percentatge de vot de la seva història, ara ha estat l’espai postconvergent qui ha tret els seus pitjors resultats.

 

2.981 – Hi havia molta expectació sobre quins resultats aconseguiria Vox, després d’haver protagonitzat l’actualitat al llarg del darrer mig any. Finalment, amb 2.981 vots, la formació d’extrema dreta ha obtingut un 4,43% dels sufragis. Si repetís aquest percentatge, Vox no entraria en el futur Ajuntament perquè cal un mínim del 5% dels vots, tot i que les eleccions generals i les municipals són diferents i, més enllà de tendències, no es poden fer prediccions sobre què passarà el 26M.

En nombres absoluts, el resultat de Vox és força inferior als 4.704 sufragis que, fa vuit anys, van fer entrar Plataforma per Catalunya al consistori amb tres regidors. Aquella llista l’encapçalava Mónica Lora, la mateixa que serà l’alcaldable a Mataró del partit de Santi Abascal.

 

 

Ramon Radó / Toni Rodon

7 comments on “El 28A a Mataró, en 10 xifres

  1. Retroenllaç: A deu dies de les eleccions: la desinflada de l’antiga CiU dóna esperances a Teixidó | LaRiera48

  2. Retroenllaç: El PP no vol perdre el darrer llençol a mans de Cs | LaRiera48

  3. Retroenllaç: El relleu generacional a En Comú Podem vol liderar un govern d’esquerres | LaRiera48

  4. Retroenllaç: ERC esprinta al final de la cursa per arribar a l’alcaldia | LaRiera48

  5. Retroenllaç: Junts per Mataró: l’ànima puigdemontista del PDeCAT arriba al 26M després de superar una cursa d’obstacles | LaRiera48

  6. Retroenllaç: La Riera 48, dissabte 25 de maig, 23:53 | LaRiera48

  7. Retroenllaç: Una campanya, dues eleccions, tres incògnites… i quatre anys per endavant | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 5 Mai 2019 by in Reportatges.
%d bloggers like this: