LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Lluna de mel, participació i efecte Bote: les claus de la victòria socialista

dsc-2604_4_1200x480

Com bé explicava Joan Salicrú, Mataró ha passat de tenir un dels plens més fragmentats de Catalunya a un escenari propi de la dècada dels 90. És a dir, un PSC (molt) fort, un alcalde que podrà aplicar de facto el seu programa i un ple ubicat a l’esquerra. La principal diferència amb les èpoques daurades del socialisme és que, en el lloc de CiU, hi haurà ERC, formació que ha quedat en segona posició (8 regidors i 14.555 vots). En d’altes èpoques, aquesta medalla de plata hauria estat celebrada de forma important, però probablement deixa els republicans amb un regust agredolç fruit de les expectatives que tenien d’aconseguir la victòria. Amb tot, quines sembla que han estat les claus de la reelecció de David Bote? Què ha fet que la fragmentació del ple s’hagi reduït?

L’efecte lluna de mel

La recent victòria de Pedro Sánchez a les eleccions generals va canviar el tauler de joc. Mataró, com totes les ciutats metropolitanes d’una certa mida, oscil·la en funció de les dinàmiques generals. Aquest patró vol dir, essencialment, dues coses: en primer lloc, que els temes locals importen més aviat poc. En segon lloc, que, fins i tot quan importen, aquests són processats i valorats en funció de les dinàmiques més globals. En termes concrets això significa que part de l’electorat de la nostra ciutat posa la papereta a les urnes pensant en l’arena electoral que consideren més rellevant, sigui la catalana o, sobretot en el cas mataroní, l’espanyola. Els socialistes sembla que s’han beneficiat de la “lluna de mel”, aquell període en què el partit guanyador (en aquest cas, el PSOE a nivell general), aglutina suports diversos, fins i tot entre persones que no el van votar. Aquest efecte sembla haver reverberat a la política local.

Mataró s’ha acostumat a participar i això no té uns efectes neutres

A mesura que s’anunciaven les dades de participació avançades, la sorpresa saltava: Mataró participava molt més que fa quatre anys i força més que la mitjana catalana. Beneficiaria la participació al PSC? L’augment de votants faria que Teixidó fos alcalde? Els grups de whatsapp i telegram bullien. Al final de la jornada, van votar 55.735 persones, el 63.55% del cens. Es tracta d’una xifra menor a les anteriors generals o catalanes (77,48% i 82,58% respectivament), però notablement superior a les municipals del 2015, quan poc més de 46 mil votants es van acostar a les urnes (53,82% del cens). Són, de fet, les eleccions municipals amb més participació des de l’any 1987.

Com és ben sabut en ciència política, una de les maneres de reduir l’abstenció és fent que la gent s’“acostumi” a votar. Per exemple, els països que implementen i, poc després, retiren el vot obligatori, registren molta més participació que la que haurien tingut si el vot obligatori no s’hagués implementat. Participar és, entre d’altres coses, un hàbit individual i social. Catalunya, i per extensió Mataró, ha votat dotze vegades des del 2012 (comptant el 9-N i l’1-O), comicis en els quals les xifres de participació han batut rècords. Els mataronins i les mataronines s’han acostumat a votar. Tot sembla indicar que aquest electorat abstencionista, ubicat generalment a la perifèria de la ciutat, ha optat, majoritàriament, pel PSC.

L’efecte “Bote”

No seria just, però, atribuir tota la victòria dels socialistes a les dinàmiques generals. Encara que no ho sabrem mai del cert (per desgràcia, l’absència d’enquests a la nostra ciutat ha tornat a ser la tònica), les dades apunten a que l’alcalde s’ha erigit com un puntal important de la victòria. Menyspreat sovint fins i tot pels seus companys de partit, els seus crítics no comptaven que la seva estratègia de passejar-se la ciutat, amb l’ajuda de la maquinària del partit, fos tan efectiva. Ostentar el govern ha permès l’alcalde de posar en pràctica, amb major intensitat, allò que ja va fer fa quatre anys: donar-se a conèixer, vendre la seva acció de govern i teixir aliances. Però els seus crítics sovint també obvien un factor important que li juga a favor: el votant medià de Mataró és molt semblant a l’alcalde. Dit d’una altra manera, per característiques socials i d’identificació, Bote s’assembla a la majoria dels habitants de la ciutat. Si agaféssim un mataroní o mataronina a l’atzar, el seu perfil sociològic i ideològic seria molt semblant al de David Bote.

L’efecte “Bote” es nota, entre d’altres, quan es comparen els resultats de les locals I les europees: gairebé 6.000 persones van decidir votar Bote però no fer-ho per Borrell, el candidat del PSOE al Parlament Europeu.

Un govern d’esquerres… amb una oposició d’esquerres

Mataró tindrà un ple d’esquerres. No només el govern serà d’esquerres, sinó que ho serà també el principal partit de l’oposició, Esquerra Republicana. Amb 8 regidors, els republicans aconsegueixen el seu rècord històric. La formació ha aconseguit un resultat que fa pocs anys semblava impossible. Només el regust agredolç de no haver pogut obtenir l’alcaldia el pot haver espatllat.

La distribució territorial del vot indica que ERC ha aconseguit imposar-se al centre, a més d’aconseguir fer forat a d’altres barris perifèrics (és segona força en tots els barris on el PSC guanya). Però encara té un ampli camp per recórrer. A més de quedar lluny dels socialistes en alguns barris molt poblats (per exemple, a Cerdanyola Sud i Cerdanyola Nord Bote va treure quasi 6 vegades més vots que Teixidó), l’“anell del dubte” mataroní, aquella zona entre el centre i la perifèria més volàtil, sembla haver optat aquest cop pels socialistes. Si mai volen obtenir la vara d’alcalde, sense voler fiar-ho tot a l’abstenció, els republicans hauran de seguir treballant aquestes zones. Hi han fet forat, però el potencial de millora és encara important.

Així mateix, ERC haurà fer una oposició d’esquerres a un govern d’esquerres i ho haurà de fer amb un ull posat a JxCat, amb el qual comparteix un número gens menyspreable d’electors. A les europees, Puigdemont va treure 3.586 més vots que ERC (13.559 versus 9.973), mentre a les municipals ERC en va treure gairebé 11.000 més. Un vot dual de primera magnitud.

Una de les curiositat que ens ofereixen les dades és que la suma de vots de JxCat i ERC és més gran a les europees (23.532 paperetes) que a les municipals (18.186 sufragis), malgrat que la participació va ser més baixa en els primers comicis. Es tracta de votants sobiranistes a les europees que van optar per altres formacions a les municipals, com la CUP? Però, fins i tot si és així, els càlculs no quadren. Dit d’una altra manera, quin votant va optar per formacions sobiranistes a les europees però no a les municipals? A manca de dades, deixarem la pregunta oberta als tertulians de torn!

Molts votants tornen “a casa”

Les transferències de vots, sense enquestes, son complicades de detectar. Tanmateix, observant les tendències agregades, sembla que molts votants que el PSC va perdre fa 4 anys han tornat “a casa”. Aquest patró s’aplica en el cas del món dels comuns, però també podria ser el cas d’exvotants del PxC o fins i tot de C’s.

En canvi, el món de la dreta espanyolista sembla viure un procés de realineament: C’s substitueix el PP, que es queda sense representació. Amb només 2.105 vots, queda lluny del llindar electoral.

Llindar electoral i participació

El retorn a un consistori “estil noranta” es deu, essencialment, a l’exclusió del consistori de la CUP i VOX (PxC abans). Com bé explicava Ramon Radó fa uns dies, tot apuntava que la barrera electoral faria mal a més d’un. Per una banda, és possible que el vot estratègic hagi erosionat el suport a la CUP. La participació tampoc hi ha ajudat, encarint el preu de superar la barrera del 5%. Els anticapitalistes acusen també una dinàmica general: el partit ho fa millor en ciutats on el tema nacional ha primat més, en comparació amb aquelles poblacions urbanes on han emfatitzat la lògica d’esquerres (Reus, Sabadell…). La CUP s’ha quedat a 156 vots d’obtenir un regidor i, de fet, es veu penalitzat per la barrera del 5%. Per altra banda, VOX queda lluny d’entrar, la qual cosa podria indicar la percepció, entre part dels seus votants, que la presència de Monica Lora a l’Ajuntament durant 8 anys ha servit de més aviat poc.

Amb tot, les conclusions les podem dividir en cinc punts: 1) Mataró passa d’un sistema de partits polaritzat a un sistema de partit dominant. 2) La ciutat solidifica la seva aposta per un mandat d’esquerres: tant el govern com el principal partit de l’oposició ho seran. 3) Les dinàmiques generals semblen haver pesat de forma significativa, però l’efecte Bote ha donat un plus al socialistes que li han permès posar-se al llindar de la majoria absoluta. 4) A diferència dels últims anys, i sense descartar canvis bruscos que, en política, sempre són possibles, el govern socialista tindrà marge de maniobra per aplicar el seu programa. Quant a l’oposició, ERC tindrà també l’oportunitat de bastir una alternativa viable.

Ah, i 5), si se’m permet la llicència, un cop més, les dames tenien raó.

 

Foto: Capgròs. R.Gallofré 

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 28 Mai 2019 by in LaRiera48.
%d bloggers like this: