LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

La cancel·lació de la Festa al Cel i l’aprovació de pressupostos marquen ‘el primer any’ de Bote

L'alcalde David Bote i el primer tinent d'alcalde Joaquim Fernàndez, flanquejats per Dolors Guillén i Juan Carlos Jérez, en el moment d'anunciar la cancel·lació de la Festa al Cel, el juliol de 2016. Foto: J.S. / El Periódico

L’alcalde David Bote i el primer tinent d’alcalde Joaquim Fernàndez, flanquejats per Dolors Guillén i Juan Carlos Jérez, en el moment d’anunciar la cancel·lació de la Festa al Cel, el juliol de 2016. Foto: J.S. / El Periódico

Com no podia ser d’altra manera, després d’uns mesos de 2015 de caràcter purament institucional, sense traç polític, el 2016 ha estat l’any en què David Bote ha assumit definitivament l’alcaldia de Mataró, políticament parlant. Cap altre fet com la cancel·lació de la Festa al Cel, anunciada el mes de juliol, exemplifica aquesta presa del timó de la ciutat per part del jove socialista que ara farà tres anys es va proposar ser alcalde de la ciutat per aconseguir “que una nova generació de mataronins pogués gaudir de les oportunitats que en el passat ell va rebre de la ciutat”, com va anunciar el dia de la presentació de la seva candidatura, el juliol de 2014.

Repassem els fets. Mesos abans de l’anunci de l’adéu a la Festa al Cel, Bote i la part socialista del govern van dibuixar una camisa de força -un parany en tota regla, parlant clar- al voltant de la continuïtat del festival aeri: se n’acceptava la seva continuïtat, en contra del criteri inicial expressat durant la campanya electoral, però només en el cas que s’aconseguissin 300.000 euros de finançament privat per a sufragar-ne les despeses. De bell antuvi, els socialistes sabien que això era quasi impossible perquè Mataró Parc, que l’any anterior havia aportat cent mil euros de patrocini a l’acte, ja els havia deixat clar que no repetiria l’operació… en vistes a la poca diligència dels actuals i anteriors responsables de la capital del Maresme en afavorir l’ampliació del centre comercial, llargament anhelada pel seu promotor, Tomás Olivo.

El termini es va acomplir i els 300.000 euros no van arribar a aconseguir-se, com els socialistes havien previst, entre altres coses gràcies a la mala elecció de l’empresa que havia d’aixecar els fons necessaris, que no va ser capaç d’aconseguir un sol euro del pressupost (consta que els quasi cent mil euros aconseguits van ser gràcies a les gestions de la diligent Dolors Guillén, un dels descobriments de l’any a la ciutat). Aprofitant la circumstància, tal com s’havia previst en el guió de la part socialista del govern, Bote va fer un cop de puny sobre la taula i va liquidar la Festa al Cel a la ciutat, la iniciativa més agosarada pel govern de CiU en l’anterior mandat.

Això, amb el temps s’ha vist clar, va ser una decisió amb conseqüències polítiques fortes i no exempta de risc. Així, consta que el grup municipal de CiU –sí, així segueix dient-se- va arribar a plantejar-se sortir del govern en una reunió convocada a tal efecte quan va quedar clar que el festival aeri no seguiria a la ciutat. I en segon lloc perquè tancar la Festa al Cel va provocar una tempesta dins l’extinta CDC, en ple procés de refundació, i va encendre les brases del sector menys favorable al pacte de govern, el de l’exalcalde Joan Mora, nucleat al voltant del Club Demòcrata, que va acabar-se de decidir en la congelada operació de prendre el control sobre la secció local del partit. Per Mora la Festa al Cel era, junt amb l’actuació respecte les preferents de Caixa Laietana, la nineta dels ulls del seu mandat, i l’excessiva displicència -a parer seu- del representant convergent en el govern, l’antigament aliat seu Joaquim Fernàndez, va ser la gota que va vessar el got. I va explotar. En pocs mesos hem tingut la visualització d’això: Alfons Canela, 40 anys, persona propera a Mora i a Jordi Surinyach, ha estat escollit primer president del PDECat en oberta competició amb el representant de Joaquim Fernàndez, Xavier Penela.

Veurem en què es concreta tot plegat els propers mesos, però sembla clar que des de fora del govern la nova direcció local convergent apretarà fort per collar al PSC (ho acaba de dir Alfons Canela en una entrevista a m1tv i s’observa en cada tuit que emet la formació). Aquests fets deixen clar que, tot i tenir dos electorats molt diferents, el govern bipartit actual format entre el PDECat i el PSC té data de caducitat i tocarà a la seva fi amb el mandat. A can PDECAt tenen clar que a la propera volen recuperar l’alcaldia i que, de moment, extremaran la pressió als seus socis. I a can PSC, per la seva banda, donen per fet que el 2019 el PDECat serà una força de 2-3 regidors i per tant més aviat poc important a l’hora de conformar govern. El 2019, els socialistes aspiren a recuperar el frame d’esquerres amb un pacte amb la tranquil·la Esquerra Republicana de Francesc Teixidó i qui sap si amb la suma d’ICV i Volem, de manera que es pogués tornar als “dolços temps dels tripartits”. En aquest sentit, el discret paper dels republicans, que no han buscat establir-se com a soci preferent del govern per a mantenir la pulsió de canvi que les urnes molt probablement els atorgaran el 2019 si no canvia gaire el panorama, és especialment significatiu.

A banda de la cancel·lació de la Festa al Cel, tornant al balanç de 2016, l’altre gran trumfo del govern bipartit actual però especialment de l’alcalde Bote i del regidor d’Hisenda Jérez ha estat l’aprovació de no un sinó dos pressupostos municipals, cosa que en l’anterior mandat semblava pràcticament impossible. I fer-ho a partir d’un esquema de geometria variable, repartint joc entre diferents partits, perquè l’aprovació dels comptes tant del 2016 com –sembla- del 2017 s’haurà fet en base al suport –explícit o implícit- de formacions tan dispars com PP, Ciutadans i Esquerra Republicana. Que per exemple en els comptes de 2017 coincideixen en una puja moderada de l’IBI de manera que les arques municipals comptin amb un punt més de recursos –originant així un fort paquet d’inversions per primer cop en cinc anys, de 17 milions d’euros– però cuidant-se de no molestar les classes mitjans a les quals aquests tres partits aspiren a representar.

Acomiadem 2016. Bote ja no és aquell alcalde pràcticament per carambola, al qual li ha “caigut del cel” ser l’alcalde, sinó que ara comença a manar ell. Molt en solitari, poc aconsellat, sense un relat clar a l’espera que el pla Mataró 2022 ajudi a definir-lo, encara molt a remolc de l’agenda institucional… però comença a ser ell l’alcalde. Això és el que responen al primer pis de La Riera 48, quan es demana una valoració de l’any 2016 en termes de govern: “Estem treballant. No molesteu”.

L’ampliació del parc tecnològic Tecnocampus amb tota una nova zona cap a Llevant que significarà omplir de contingut l’anomenat Districte Tecnocampus o la possible reobertura de les obres de la congelada en el temps Ronda Barceló són dos dels possibles temes que permeten albirar que més enllà de Bote la ciutat ha entrat en un nou període de la seva governació, havent aconseguit les arques municipals sortir de la Unitat de Cures Intensives on estaven des de 2011 i malgrat que les xifres d’atur segueixen sent espantoses, amb deu mil persones que -podent anar a treballar- s’aixequen cada dia a l’antiga Iluro i no tenen lloc on fer-ho. Definir un nou horitzó de política de promoció econòmica, cancel·lada la Festa al Cel, és absolutament prioritari. Bote ha de demostrar que, a banda de deixar de fer, és capaç de crear noves iniciatives que portin el seu segell.

Una ciutat, també cal fer-ho notar amb contundència, que segueix sense abordar la qüestió de la immigració i les situacions de conflicte que genera, com enguany s’ha demostrat amb la sorollosa polèmica sobre un arròs amb porc al barri de Rocafonda, amb un govern pràcticament desaparegut, incapaç de mediar entre postures antagòniques. I a la qual li costa liderar ni que sigui la zona central del Maresme, com tímidament ha volgut demostrar Bote amb l’afer de l’Hospital de Mataró aliant-se amb set altres municipis de la comarca.

Ah, i El Corte Inglés, diu? Doncs “ni está ni se les espera”, per dir-ho a la manera del 23-F. Alguns entesos en la política local llancen ja sense embuts la idea que, relativament aviat, el popular centre comercial es desfaci dels terrenys de Can Fàbregas i els vengui a algun promotor immobiliari, disposat a construir en una zona tan llaminera com aquesta a l’Eixample de la ciutat. Veurem si el 2017 depara alguna novetat en aquest sentit. De moment, és significatiu que Can Fàbregas i El Corte Inglés sigui un dels grans hits del canal satíric local Cansalada Viada, que en treu punta a cada moment, confirmant la comicitat de tot plegat, en gags tan bons com aquest.

Que tingueu un bon 2017.

Anuncis

One comment on “La cancel·lació de la Festa al Cel i l’aprovació de pressupostos marquen ‘el primer any’ de Bote

  1. Retroenllaç: 2017: un any que (també a nivell local) ho pot canviar tot? | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: