LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

2017: un any que (també a nivell local) ho pot canviar tot?

 

Image 2017-09-22 at 20.33.34_2_567x340

Empaperen l’Ajuntament amb cartells a favor del Referèndum. Foto: Capgròs

 

Els tercers anys de legislatura acostumen a ser tranquils—si és que la tranquil·litat, en política, és possible. S’acumulen forces per la recta final i es prepara l’últim any de legislatura: el més mogut, aquell en què caldrà mostrar la feina feta, posar-la en valor i vendre un projecte de futur. L’any 2017, però, ha estat del tot menys tranquil. La política mataronina ha ballat als compassos de la política catalana. I, com sap tothom, aquesta ha experimentat uns nivells de tensió potser mai assolits. Les dinàmiques catalanes han afectat la política local en el sentit que no només el govern municipal ha canviat, sinó que pot arribar a recompondre l’ecosistema de partits mataroní i, qui sap, la correlació de forces després de les properes eleccions locals de maig del 2019.

Referèndum i trencament de l’acord PSC-CiU

Començàvem l’any 2017 explicant-vos dues accions importants de l’alcalde, David Bote: la cancel·lació de la Festa del Cel, un dels símbols del seu predecessor, Joan Mora, i l’aprovació dels pressupostos. Tot i l’acord amb CiU, l’alcalde aprofitava la fragmentació del consistori per apuntalar acords importants. Un dels socis habituals era Ciutadans. Mica en mica el PSC s’anava apuntalant amb la dreta unionista. Des d’un principi el moviment va incomodar el PDeCAT i, mica en mica, va anar generant una situació que el referèndum d’independència celebrat a l’octubre acabaria de fer explotar. Abans, però, nombrosos fets van aplanar el camí de la ruptura. Al febrer ho aventuràvem en l’article “això acabarà malament”.

Al flirteig entre Ciutadans i el PSC, hi cal afegir les tensions dins del PDeCAT, contrari a mantenir el pacte amb el PSC a mesura que passaven els mesos i vista la total oposició de David Bote a cedir locals pel referèndum de l’octubre. La tensió va tenir dos moments públics importants: el primer durant la Crida de Les Santes. L’alcalde no es va sentir a causa d’una sonora xiulada. La segona va arribar més tard, al setembre, quan el PSC i l’alcalde van decidir no assistir a l’acte institucional de la Diada, protagonitzat per l’antropòleg Manuel Delgado. A la remor de fons entre els socis de govern s’hi va afegir el fet que a l’alcalde i el seu entorn no els va agradar el manifest unitari que cada any Òmnium Cultural envia a les entitats perquè s’hi adhereixin. El manifest demanava, entre d’altres coses, que la ciutadania de Mataró pogués votar el dia 1 d’octubre, la qual cosa es va interpretar des del consistori com un  qüestionament directe al seu posicionament. Finalment, la sociovergència mataronina va morir. Tot i els rumors de moció de censura, els socialistes han seguit governant en solitari i tot sembla indicar que serà així fins els propers comicis locals.

La resta de la història és més coneguda, potser perquè les dinàmiques locals es van sobreposar gairebé mimèticament amb les dinàmiques catalanes. El referèndum celebrat l’1 d’octubre va tenir, a la nostra ciutat, una participació del 36,34% i una victòria aclaparadora del Sí (9 de cada 10 vots). En vam fer un resum aquí. En l’impàs entre el referèndum i la declaració unilateral d’independència (i posterior aplicació de l’article 155), Mataró va viure diferents manifestacions, a favor i en contra de la independència. La més gran va ser, probablement, la del 3 d’octubre, realitzada en protesta de l’actuació policial del dia del referèndum. Importants van ser també les tres mobilitzacions realitzades pels partidaris de la unitat d’Espanya. Ho explicàvem a la crònica “L’espanyolisme surt de l’armari”.

En les eleccions del 21 de desembre Ciutadans va guanyar per primer cop a la capital del Maresme. Ho vam explicar a “Cs, davant la seva gran oportunitat a Mataró”, “I Inés Arrimadas va guanyar a Mataró sense ni baixar de l’autobús…” i “El 21D en deu xifres”.

L’esquerra es mou

La recomposició de l’esquerra a nivell català, amb els comuns intentant traslladar l’èxit de Barcelona o Badalona a nivell català, ha tingut també la seva derivada a Mataró. La confluència d’esquerres va tenir moments de tensions a l’abril. Com us explicàvem a meitats d’any, l’enemistat personal entre diferents membres feien que fos quasi impossible que es construeís una coalició entre ICV, EUiA i Podem. Però el fet que Montse Moron, secretària general de la formació morada, plegués al novembre, pot fer canviar les coses. Serà, sens dubte, una de les coses a observar aquest any 2018 que ara comencem.

Mataró 2022 i el Mataró Parc

A l’equador de mandat us explicàvem que un dels objectius del govern era l’impuls del Pla Estratègic Mataró 2022. El Pla va rebre fortes crítiques de gairebé tothom i el cert és que, aquest 2017, no se n’ha sabut molt més. El que havia de ser el gran projecte de legislatura de David Bote (potser el seu llegat?) ha passat desapercebut durant aquest 2017. Es recuperarà durant el 2018? Ho sabrem aviat.

Un altre dels temes candents del 2017 dels que sí n’hem tingut notícies, tot i que sovint poc clares, ha estat la possible ampliació del Mataró Parc. A principis d’any, encara amb la sociovergència intacta, el PDeCAT va posar molts dubtes a l’ampliació del centre comercial. Sense ells al govern, sembla que podria ser més fàcil, tot i que la posició del govern municipal al respecte no ha quedat encara del tot clara. De moment, a finals d’any la regidora d’Urbanisme, Núria Moreno, va demanar un informe jurídic per estudiar la qüestió.

Dues polèmiques de l’any: el macroprostíbul i la multa a un cotxet

Durant el mes de juny, un element inesperat va sacsejar la política local. El Tribunal Suprem va ratificar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que l’any 2015 va anul·lar part de l’ordenança municipal de Mataró que s’havia modificat per entorpir l’arribada de dos bordells de grans dimensions a la ciutat. La mesura va provocar una estranya foto d’unitat: tots els grups polítics s’hi van posicionar en contra.

El mes de febrer Mataró va ocupar presència mediàtica després que la Policia Local multés una dona que caminava per la calçada del carrer Sant Ramon amb un cotxet de nadó i amb un altre fill. El rebombori mediàtic va durar poc però, com us explicàvem en el seu moment, va fer anar de corcoll l’equip de comunicació de l’Ajuntament.

I l’eterna polèmica… Can Fàbregas

El mes de juliol el TSJC va donar la raó a l’Assemblea Pagesa del Maresme i va anul·lar la modificació urbanística que havia de permetre l’arribada del Corte Inglés a la zona de Can Fabregas. Per primer cop, l’alcalde David Bote va admetre que veia molt difícil l’arribada del gegant comercial a la ciutat. Us ho explicàvem a “Can Fabregas: la pitjor innocentada”. El debat sobre l’eix comercial del centre de la ciutat, però, és més viu que mai, sobretot després que el Zara hagi anunciat a finals d’any que tancarà el seu establiment de La Riera.

Lectures per recuperar

Durant l’any 2017, des de La Riera 48 us hem ofert reportatges, anàlisis, entrevistes… no ho vau poder llegir en el seu moment? Ho teniu fàcil per recuperar-ho. Aquí en teniu un recull:

Al juliol vam analitzar de què parlava l’oposició en els plens. Això és el que ens vam trobar: “De què parla l’oposició?

L’antiga Biblioteca Popular serà municipal: una decisió clau”. Us ho explicàvem al mes de juny.

Al març, aprofitant el Dia Internacional de les Dones, vam donar un cop d’ull a la paritat de gènere de l’Ajuntament de Mataró. La conclusió? “Un sostre de vidre més prim, però que encara hi és”.

L’any, però, el començàvem explicant-vos que Mataró ha dit adéu a la política dels grans esdeveniments. Es confirmarà aquest 2018?

Mentre hi reflexioneu, podeu llegir també les tres últimes entrevistes que vam fer aquest 2017 de la nostra secció “Entrevistes al marge”. Va ser el torn de Sergi Penedès, Consol Prados i Joan López.

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 8 gener 2018 by in La Riera 48, política.
%d bloggers like this: