LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Els resultats del 10N a Mataró, en 10 xifres

Recompte electoral, el 10N al vespre a la mesa 007A de Peramàs-Esmandies (Foto: @joansalicru)

 

La clara victòria del PSC, que altra vegada va remuntar un escrutini que inicialment liderava Esquerra, va ser la principal notícia de les eleccions generals del 10 de novembre a la ciutat. Tant socialistes com republicans, però, van perdre vots respecte al 28 d’abril, els anteriors comicis. En uns resultats molt semblants als del conjunt del país, el 10N també ens va deixar un important avenç de Vox i la caiguda de Ciutadans. Aquest n’és un resum en 10 xifres:

 

4 –La de diumenge passat és la quarta victòria consecutiva del PSC a la ciutat. Després que, entre 2014 i 2017, hi hagués sis eleccions amb cinc guanyadors diferents (ERC, PSC, Junts pel Sí, En Comú Podem i Ciutadans), en aquest 2019 els socialistes han estat la força més votada en les quatre eleccions que hi ha hagut: generals del 28 d’abril, municipals, europees i les generals del 10 de novembre.

D’aquesta manera, sembla que el PSC recupera l’hegemonia que havia tingut durant bona part de l’etapa democràtica: entre 1977 i 2009, el PSC va guanyar 26 de les 32 eleccions que hi va haver a Mataró.

És curiós que aquesta ratxa victoriosa dels socialistes arribi just després que, en les eleccions al Parlament del desembre de 2017, el PSC obtingués a Mataró el percentatge de vots més baix a la ciutat des de la recuperació de la democràcia.

 

4.944 – La repetició electoral no ha deixat gaire ben parats els partits. Les tres llistes més votades a la ciutat (PSC, Esquerra i Catalunya en Comú) obtenen totes tres menys vots que en les anteriors generals.

De tota manera, la pitjor garrotada se l’endú Ciutadans. La formació taronja ha perdut 4.944 vots respecte als 9.054 de la primavera, és a dir, més de la meitat. Quarta força el 28 d’abril, en aquestes eleccions la candidatura d’Inés Arrimadas va baixar fins al setè lloc i va veure com la superaven JxCat, Vox i PP.

L’altra cara de la moneda és per JxCat, PP, Vox i la CUP, que sumen més suports que en els anteriors comicis.

 

 

37,21% – És una constant de l’independentisme a la ciutat en els darrers anys: un creixement molt lent, que el situa encara molt lluny del 50% dels vots però que, tanmateix, marca un nou sostre electoral.

En aquestes generals s’ha tornat a repetir aquesta situació: la suma d’ERC, JxCat i la CUP assoleix el 37,21% dels vots, el percentatge més alt de l’independentisme en unes generals, però molt lluny del llistó del 50% i més de cinc punts per sota dels suports independentistes en les eleccions europees del maig passat.

Això sí: és la primera vegada que l’independentisme suma més d’un terç dels vots en unes eleccions generals.

 

 

5.019 – Els més de 5.000 vots de Vox són el rècord d’una formació d’extrema dreta a la ciutat. Després que, tant en les generals del 28A com en les municipals, el partit de Santiago Abascal quedés lluny dels seus objectius (i també del que pronosticaven les enquestes), en aquesta repetició electoral Vox ha estat la formació que ha augmentat més els vots i s’ha situat com a cinquena força a la ciutat, superant per primera vegada tant el PP com Ciutadans.

La xifra d’aquest 10N supera els 4.684 sufragis que va aconseguir Plataforma per Catalunya a les municipals del 2011, fins ara, el millor resultat de l’extrema dreta a la ciutat… i l’única vegada que una formació d’extrema dreta ha superat el llindar del 10% dels vots a la ciutat.

 

71,96% – La participació del 10N és la tercera més alta del segle XX en unes eleccions generals, només superada per les de 2004 (tres dies després dels atemptats de l’11M) i les del 28 d’abril. No aconsegueix arribar als nivells de fa set mesos però, tot i així, supera les dels darrers tres lustres.

La participació baixa més de cinc punts respecte al 28 d’abril, una xifra gairebé calcada al que va baixar en l’anterior repetició electoral: entre el 2015 i el 2016 va caure 5,12 punts i, en aquesta ocasió, n’ha perdut 5,52.

 

 

23,08% -La victòria dels socialistes es produeix amb el percentatge més baix d’un partit guanyador en unes eleccions generals. Queden lluny els anys en què el guanyador de les eleccions generals (normalment, el PSC) es movia entre el 40% i el 50% dels vots. Les cinc darreres generals, és a dir, des del 2011, el partit més votat a Mataró no ha arribat al 30% dels vots.

La llista encapçalada per Meritxell Batet ha perdut una mica més de dos punts respecte a l’abril i obté un percentatge inferior a la d’En Comú Podem el juny de 2016.

 

 

5 – De les 12 ciutats més grans de Catalunya, Mataró és una de les cinc en què les darreres quatre eleccions les ha guanyat el mateix partit. Com a l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Tarragona i Santa Coloma de Gramenet, els socialistes han guanyat tots els comicis d’aquest 2019: les generals del 28 d’abril, les municipals i les europees del 26 de maig i la repetició de les generals d’aquest novembre.

Curiosament, en el conjunt de Catalunya, el PSC no ha estat la força més votada en cap d’aquestes quatre eleccions: Esquerra Republicana ha estat la formació més votada a les dues generals i a les municipals, mentre que Junts per Catalunya ho va ser en les europees.

 

11,68% – El percentatge de vots d’En Comú Podem a l’Eixample és el més baix dels comuns en un barri de la ciutat. De tota manera, els comuns són l’única candidatura que queden per sobre del 10% dels vots en tots i cada un dels barris mataronins.

 

 

Com ja li passava a Iniciativa, els comuns són l’única candidatura immune a la polarització geogràfica de la ciutat: es mouen entre l’11,68% de l’Eixample i el 16,81% de Molins-Torner, dues xifres força similars. Els dos partits més votats el 10N són l’antítesi d’En Comú Podem: el PSC té el seu millor resultat a Cerdanyola Sud (36,46%) i el pitjor al Centre (8,69%), mentre que Esquerra obté un 30,31% al Centre i un 9,24% a Cerdanyola Sud.

 

1.641 – El 28 d’abril, Front Republicà, la candidatura formada per Poble Lliure –una de les parts de la CUP-, Som Alternativa i Partit Pirata va quedar-se a poques dècimes del 3% dels vots que li hauria donat un diputat per Barcelona.

El 10N, la CUP, ara ja amb la seva “marca”, pràcticament va duplicar els vots de Front Republicà i va passar de 1.753 sufragis a 3.394, un 93,6% més. Ja sigui perquè la papereta amb el nom de la CUP era més identificable o com a reacció a la sentència del procés, els cupaires van obtenir el millor resultat des de les eleccions al Parlament del 2015. El 5,42% dels vots d’aquest 10N és un percentatge superior al que van obtenir els cupaires a les municipals i que els hauria permès continuar al Saló de Plens.

 

10 – El PSC aconsegueix la victòria a 10 dels barris de la ciutat, és a dir, a tots excepte el Centre i l’Eixample, on la candidatura que s’imposa és la d’ERC. Aquest 10 a 2 és un marcador habitual a la ciutat i que demostra un cop més la polarització geogràfica de Mataró, on el Centre i l’Eixample voten d’una manera molt similar i molt diferenciada dels barris més perifèrics.

 

 

 

Ramon Radó / Toni Rodon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 1 Desembre 2019 by in Reportatges.

Navegació

%d bloggers like this: