LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Un any de govern bipartit, de l’A a la Z

David Bote i Sergi Morales signen l’acord de govern, el 15 de juny de 2019 (Foto: @matarocat)

 

A – Atur

La situació econòmica derivada de la crisi del coronavirus ha fet enfilar l’atur a la ciutat fins al 16,35%, la segona més alta entre les ciutats de més de 50.000 habitants de la demarcació de Barcelona, només superada per Manresa. Mataró ha tancat el mes de maig amb més de 10.000 aturats, 10.155, una barrera que no se superava des de fa tres anys.

La situació de l’atur a la ciutat, que en els darrers anys ha millorat respecte a la que hi havia al 2015, és complicada perquè Mataró és un dels municipis amb més dificultats per crear ocupació, la qual cosa complica fer baixar la taxa d’atur.

 

 

B – Borbons

Amb els vots de Cs i el PSC, l’Ajuntament de Mataró va aprovar a principis de març una Declaració Institucional per restablir les relacions institucionals amb la Casa Reial, trencades l’octubre de 2017 arran del discurs de Felip VI el 3-O. En el text, s’assegurava que el trencament de relacions “tenia com a objectiu encobert fer un pas més en la fractura social i política entre Catalunya i la resta d’Espanya” i  era “un atemptat contra l’imperatiu democràtic de diàleg entre institucions”.

Els partits que van rebutjar la declaració institucional de seguida van trobar més munició en contra de la monarquia espanyola: dos dies després, la premsa suïssa publicava que el rei emèrit, Joan Carles I, havia rebut 100 milions de dòlars de l’Aràbia Saudita en comissions del TGV . Per la seva banda, la JSC de Mataró es va desmarcar de la declaració institucional votada pel PSC i va remarcar que el cap de l’estat “hauria de ser escollit pels ciutadans i no ser un càrrec heretat per sang com ho és actualment”.

El debat monarquia-república encara va ressonar en el ple d’aquest mes de juny, quan el regidor d’Esquerra Ignasi Bernabeu tenia, darrere seu, una imatge del rei d’Espanya de cap per avall. El primer tinent d’alcalde, Juan Carlos Jérez, va dir que se sentia “profundament ofès” per la foto.

 

 

 

 

C – Coronavirus

Qualsevol pla per aquesta legislatura va saltar pels aires quan es van detectar els primers casos de coronavirus. La situació –que encara no ha acabat- ha estat tan difícil de gestionar que, inevitablement, qualsevol anàlisi sobre la ciutat ha de tenir en compte la crisi sanitària i la crisi econòmica que l’ha seguit.

Des de l’inici de la pandèmia, a l’Hospital de Mataró han mort més de 130 persones contagiades de coronavirus i, a hores d’ara, es comença a veure la llum al final del túnel, després de diversos dies sense morts i que s’hagi donat d’alta l’últim pacient de Covid que hi havia a planta, tot i que encara en queden dos a l’UCI.

Un altre dels focus de la Covid han estat les residències de gent gran. A Mataró, a la residència Gatassa han mort almenys 19 persones en un cas que actualment està sent investigat per la Fiscalia arran d’una denúncia de l’Associació de Veïns de Cerdanyola.

 

D – Dones

Per primera vegada a la història, aquesta legislatura va començar amb més dones que homes asseguts al saló de plens: 14 regidores i 13 regidors. Un any després, la baixa de la regidora de Junts per Mataró Isabel Martínez, rellevada per Xavier Font, ha fet que els homes tornin a ser majoria al ple… que ha estat la tònica habitual al llarg dels anys.

 

E – Enterraments

En plena crisi del coronavirus, govern municipal i oposició van protagonitzar una agra polèmica al voltant de la proposta d’Esquerra d’oferir un espai al cementiri municipal a la comunitat musulmana de la ciutat per a poder-hi fer enterraments. Els partits del govern i el principal grup de l’oposició van acusar-se mútuament de mentir i van culpar la Generalitat i l’executiu local, respectivament, de ser responsables d’una situació que fa anys que s’arrossega.

 

F – Festival d’Orgue

El Festival Internacional d’Orgue Jaume Isern, que cada any se celebrava a Santa Maria, no tindrà edició del 2020. I, en aquest cas, no serà pel coronavirus. En el ple municipal de febrer, el govern municipal va anunciar una retallada pressupostària en Cultura que comporta la cancel·lació del festival d’orgue i també del Tast de Jazz que se celebrava a Torre Llauder.

 

G – Gloria

L’any 2020 va començar amb el pas del temporal Gloria que, a Mataró, va deixar danys valorats en un milió d’euros en l’espai públic municipal. Prop de 200 arbres afectats, entre els quals, 78 arrencats pel vent; 23 carrers amb esquerdes o esvorancs al paviment; centenars de semàfors i senyals malmesos; o despreniments en façanes formen part del rastre del Gloria. El pas del temporal, que va obligar a tancar les escoles durant dos dies, també va tenir efectes en la posidònia oceànica que hi ha a Mataró.

 

 

H – Homofòbia

El desembre passat, en el marc de la festa “De tots colors” del Dia Internacional dels Drets del col·lectiu LGTBI. Diverses entitats van pintar cinc bancs de la ciutat amb els colors de l’arc de Sant Martí, bandera del col·lectiu LGTBI. El banc que hi ha a la plaça Miquel Biada, davant de l’estació, no va durar ni 24 hores: l’endemà va aparèixer amb una pintada amb les sigles VOX, un partit que s’ha oposat repetidament als drets del col·lectiu LGTBI.

 

El banc pintat amb els colors de la bandera LGTBI, amb una pintada de “Vox” a sobre (Foto: @MataroLGTBI)

 

I – Iluro

El Cine Iluro, l’últim dels cinemes de l’empresa Unicines que quedava dempeus, es va començar a enderrocar a finals de febrer. L’Iluro, que no funcionava des de l’octubre de 2001, es convertirà en 23 habitatges repartits en dos immobles. Comença, doncs, l’últim capítol de la història dels cinemes comercials al nucli urbà de la ciutat.

 

J – Judici del procés

La sentència del Tribunal Suprem condemnant nou líders sobiranistes a penes de presó d’entre 9 i 13 anys va provocar un episodi més de mobilitzacions ciutadanes. Esquerra Republicana i Junts per Mataró van demanar la convocatòria d’un ple extraordinari per debatre una proposta de resolució per rebutjar la sentència.

Els vots del PSC van impedir que prosperessin tant la proposta de declaració presentada per ERC i JxCat com l’esmena d’En Comú Podem. En canvi, es va aprovar una esmena dels socialistes acatant la sentència, defensant el diàleg i condemnant els aldarulls posteriors a la decisió del Suprem.

 

 

L – Les Santes

Després de setmanes d’incertesa i rumors, la confirmació va arribar el 5 de juny: Les Santes, tal com les entenem, no se celebraran. En una declaració conjunta de tots els grups municipals, s’afirma que no es pot “garantir que la celebració de molts dels actes que cada any s’organitzen es desenvolupin amb les màximes garanties per a la salut i la seguretat ciutadana”. La proposta amb què treballa el govern municipal passa per una festa major de tres dies (25, 26 i 27 de juliol) amb molts actes impulsats des de les entitats agrupats sota l’epígraf “Mataró s’enlaira2.

 

M – Mataró Parc

Camí de convertir-se en un altre culebrot inacabable de la política local, l’ampliació del Mataró Parc va ser una bandera del PSC en la campanya electoral de les municipals. Amb l’aval de les urnes, aquesta legislatura hauria de servir per concretar aquesta ampliació, que els responsables del centre comercial fa anys que reclamen. La setmana passada, coincidint amb la reobertura després de gairebé tres mesos tancats, el gerent de Mataró Parc, Alfonso Millán, explicava a Mataró Audiovisual que la documentació necessària per a l’ampliació ja estava presentada a l’Ajuntament i que confiava que les obres comencessin a finals d’any.

 

 

N – Nacional II

Des del 28 de juny, el tram de la carretera Nacional II entre la Laia l’Arquera i el pas del Cargol ja és de titularitat municipal. Així ho van rubricar l’alcalde, David Bote, i el conseller de Territori, Damià Calvet. La resta de la carretera, fins a la riera de Sant Simó, es traspassarà el 2021. A partir d’ara, doncs, l’Ajuntament té via lliure per fer obres a l’N-II i que passi a ser una via urbana i que “s’assembli més a un carrer que no pas a una carretera”, tal com va anunciar l’alcalde.

 

O – Ocupacions

En aquests primers mesos de l’any han augmentat considerablement les ocupacions d’immobles a Mataró. De fet, entre gener i maig, la policia local ha evitat 19 ocupacions, sis més que en el mateix període de l’any passat. La setmana passada, les entitats veïnals van demanar a les administracions que actuessin “amb contundència” contra aquestes ocupacions.

 

P – Pressupostos

El 12 de març, el dia abans que Pedro Sánchez anunciés que decretaria l’estat d’alarma, el ple de l’Ajuntament va aprovar els pressupostos de l’any 2020. Ho va fer amb els vots a favor dels grups del govern (PSC i En Comú Podem) i el vot en contra dels tres grups de l’oposició (ERC, Junts per Mataró i Ciutadans). Bote continua havent aconseguit tirar endavant els pressupostos cada any des que és alcalde.

 

Q – Quinze

Poc abans del ple de constitució del nou consistori, el 15 de juny, David Bote i Sergi Morales van signar el pacte de govern. D’aquesta manera, el PSC s’assegurava una legislatura d’allò més plàcida perquè, si no en tenia prou amb 13 regidors de 27, el pacte amb els comuns garantia que l’executiu comptés amb la majoria absoluta del ple. Des de l’any 2011, quan va acabar el tripartit encapçalat per Joan Antoni Baron, Mataró no comptava amb un govern municipal que sumés més de la meitat del ple, després de dues legislatures d’executius en minoria.

 

 

R – Remi

Remigi Herrero, un dels protagonistes de la política mataronina des del final de la Transició fins als primers anys del segle XXI, va morir a principis de febrer. Regidor durant vint anys, mà dreta de Manuel Mas i home fort del PSC local, Herrero és un dels “pares polítics” de David Bote i la nova generació de socialistes mataronins. L’alcalde va qualificar “en Remi” com una figura “clau en el moment de fer el pas com a candidat”.

 

 

S – Seguretat

L’onada de robatoris d’aquest començament d’any a la ciutat ha situat la seguretat al capdamunt de les preocupacions de la ciutadania. En un vídeo a les xarxes, David Bote assenyalava l’augment de la pressió policial a Barcelona com la causa d’aquest augment de la delinqüència: “el problema de seguretat de Barcelona no ha de convertir-se en un problema de Mataró”.

 

 

Com a resposta a l’augment de delictes, han aparegut patrulles ciutadanes organitzades que surten per grups a fer vigilància pels carrers. Organitzats a través d’un grup de Facebook amb més de 8.000 membres, asseguren que volen compensar els pocs efectius policials que hi ha a la ciutat, però l’Ajuntament se n’ha desmarcat i recorda que la vigilància als carrers és una competència exclusiva dels cossos de seguretat.

Ja abans de la declaració de l’estat d’alarma, tots els grups de l’Ajuntament van signar un manifest demanant un pla de xoc, més efectius dels Mossos d’Esquadra i combatre les ocupacions i els robatoris violents. En les darreres setmanes, s’ha incrementat la presència de Mossos d’Esquadra a la ciutat, un reforç que l’Ajuntament reclama que sigui permanent.

La setmana passada, l’alcalde va demanar per carta al president de la Generalitat, al ministre d’Interior i a la fiscal general de l’Estat una estratègia coordinada contra la delinqüència.

 

T – Taula de reconstrucció

Per unanimitat, tots els grups municipals van aprovar el mes passat elaborar un Pla de reconstrucció social i econòmica com a resposta a la crisi econòmica conseqüència dels efectes del coronavirus. El pla el promou la Taula per a la reconstrucció social i econòmica de Mataró, formada per representants polítics i econòmics.

Davant d’uns anys que es preveuen complicats econòmicament i que poden fer trontollar la cohesió social de la ciutat, els agents polítics i econòmics s’han compromès a treballar plegats per consensuar les mesures d’urgència que calgui aplicar.

 

U – Urnes

En l’últim any, els mataronins només han acudit a les urnes en una ocasió, el 10 de novembre passat, en la repetició de les eleccions generals. Dels 947 municipis catalans, els socialistes van guanyar en menys d’un 10%, 76, un dels quals, Mataró. Impulsats per l’efecte Bote de la primavera i en uns comicis en què acostumen a obtenir els millors resultats, el PSC va obtenir la quarta victòria consecutiva (generals, municipals, europees i generals) i va confirmar que ha recuperat l’hegemonia perduda entre 2010 i 2017, quan va guanyar només una de les deu eleccions que hi va haver.

 

Imatge del ple de maig, celebrat telemàticament (Foto: @DBotePaz)

 

V – Virtual

El 8 d’abril, per primera vegada a la història, Mataró va celebrar un ple telemàtic. A mesura que el confinament i les mesures de prevenció s’anaven allargant, la política local s’ha anat acostumant a aquestes reunions virtuals (com li ha passat al conjunt de la ciutadania). Des d’aleshores, els plens ordinaris d’abril, maig i juny, a més de juntes generals d’Aigües de Mataró i PUMSA s’han celebrat telemàticament… i fins i tot la presa de possessió de Xavier Font com a nou regidor.

 

 

X – Xiulades

Després de dos anys en què la Crida a la Festa Major va estar marcada per la xiulada d’una part de l’independentisme a l’alcalde, en les darreres Santes la situació va ser molt més tranquil·la. Malgrat algun xiulet aïllat, Bote va poder fer el seu discurs amb normalitat. Aquelles xiulades del 2017 i el 2018, al contrari del que pretenien els seus impulsors, probablement van acabar ajudant electoralment Bote el 26M, quan el PSC va obtenir els millors resultats dels darrers vint anys en unes municipals.

 

Y – Yes, we rent

Emmarcat en l’estratègia Mataró 2022 i anunciat en l’anterior mandat, el mes de gener es van presentar els incentius del projecte “Lloguem! Yes we rent” per als propietaris que optin a reformar i llogar els habitatges. Els propietaris tenen garantit el cobrament del lloguer durant els anys de contracte i es poden beneficiar d’una bonificació el 70% de l’IBI i fins al 95% de la plusvàlua. En un context de gran dificultat per accedir a l’habitatge, el projecte vol facilitar el lloguer amb més estabilitat en el temps i a un preu més baix que el de mercat.

 

Z – Zona tarifària 2

Coincidint amb el canvi dels títols i les tarifes del transport metropolità, l’Ajuntament va aprovar amb els vots de PSC, ERC i Cs una declaració institucional reclamant el pas de Mataró a la zona tarifària 2. Actualment, com recordava la declaració, es poden fer els 35 quilòmetres entre Montgat Nord i Castelldefels sense moure’s de la zona 1, mentre que per anar de Mataró a Montgat (uns 15 km) es paguen 3 zones. Tot plegat, en un context d’increments al voltant del 10% tant del bitllet senzill de 3 zones com de la T-Casual de 3 zones.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 15 Juny 2020 by in Reportatges and tagged , , , , , .

Navegació

%d bloggers like this: