LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Paulí Mojedano: “No m’agrada que el PP abraci el discurs de PxC”

Paulí Mojedano, fotografiat durant l'entrevista que va tenir lloc a Tecnocampus.

Paulí Mojedano, fotografiat durant l’entrevista que va tenir lloc a Tecnocampus. Foto: J.S. / LaRiera48

Ja fa cinc anys que no participa de la política de partit, com a mínim a primera línia. Són cinc anys en què hi ha hagut alternança i ara ha tornat l’alcaldia al PSC. Com valora els canvis?

Crec que passa el que ha de passar. La gent diposita el vot per alguna raó, no crec que sigui bo ni dolent; a mi se m’escapen segons quines interpretacions. Sincerament, el joc de partits m’avorreix. No en tinc ganes, però si algun dia fos alcalde, treballaria perquè el 100% de la ciutat remés en el mateix sentit: per mi la majoria és el 100% d’un ple. Jo crec que un alcalde ha de lluitar perquè tothom comparteixi una visió. I que aquesta visió la facin possible entre tots, agafant els millors talents, a tots els nivells de l’ajuntament. Que hi hagi més resultats… sovint la política no és més que teatre. Escenifiques un acord, però no te’l creus; comissions que acabaran en no res; documents vendibles que no són reals.

Però l’alternança política, per la qual vostè va clamar durant molt de temps, va arribar. Hi va notar algun canvi?

Penso que la sensació que hi ha és que governi qui governi no s’observen grans canvis. La inèrcia és tan potent que el govern té una certa influència però només una certa influència. Una cosa és l’acció política i l’altra la transformació. Per mi la transformació és allò important.

És a dir, que no s’ha notat l’alternança?

(silenci)

Des de l’època que era a l’Ajuntament fins ara, personalment ha fet una evolució personal. Què va portar-lo a allunyar-se de la direcció municipal?

Us seré molt sincer: segurament el meu ego. Després de reflexionar-hi molt, he arribat a la conclusió que jo vaig creure que era millor que els altres i que tenia la raó. I això ho vestia amb un projecte de partit que jo me’l creia: més democràtic, més renovat, amb processos més transparents, més proper a un model propi de partit a Catalunya,… Però, en el fons, jo vaig creure que tenia la raó. I la raó qui la té? Jo o l’altre? Tant legítim era el que jo defensava com el que defensava en José Manuel López, que era el meu …. -Churchill deia que hi ha amics, enemics i companys de partit-… això, el meu company de partit. Ell a la seva manera, com el senyor Jorge Fernández i el sector més oficialista del partit, defensaven els que creien que era millor. D’una banda hi havia això. I, de l’altra, la meva evolució personal m’inclinava fora la política. Jo no suportava una estructura de partit. Vaig estar durant quinze dies hospitalitzat per un atac d’ansietat. Ja no podia més. El meu cos no ho aguantava, era superior a mi. No podia estar en una estructura com aquella.

En les últimes eleccions el PP va abraçar un discurs molt proper a PxC. Li va agradar?

Des de la perspectiva de força liberal, centrada i moderada que jo defensava, és evident que no m’agrada. La meva idea del PP anava en la línia que té aquest grup d’en Fernández Teixidó. Un centre moderat, catalanista, que pugui arribar a ajuntar Aliança Popular amb la gent moderada de CiU. I fer una força que pogués federar-se o confederar-se amb el PP i que es presentés a Catalunya sota unes sigles específicament catalanes. Aquest era el projecte que m’engrescava. Però ja me’n vaig adonar que amb Aznar de president i Vidal-Quadras dissenyant l’estratègia això no era possible.

Ara políticament on és Paulí Mojedano?

La política l’observo com un divertiment, de fet, ni tan sols voto. Només quan la meva dona m’ho demana: em dóna el sobre i voto.

Ple o buit, el sobre?

Me’l dóna ple. Ja fa anys que no voto i és ella que m’ho demana “si us plau”.

Això ho diu algú que ha estat a les institucions i que volia ser l’alcalde de Mataró…

Sí. I, d’altra banda, la política és necessària. No voldria que entenguéssiu una cosa equivocada.

I, aleshores, qui l’ha de fer, la política?

L’han de fer els polítics. Algú ha de dirigir les institucions, això està clar.

Però amb partits o com?

(esbufega) De moment no s’ha inventat una altra cosa…

I, com és que no votes?

No voto perquè sé com funcionen les coses. I sé que el que arriba a dalt, després de tot un procés de selecció, no és necessàriament qui té més talent ni qui podria fer-ho millor. Jo he viscut de prop el que és una estructura de partit i sé que amb l’estructura que tenen els partits actualment, difícilment en podria sortir res.

Se sent com aquells que, després de veure com es fan les salsitxes, ja no en volen menjar?

Segurament seria una manera d’explicar-ho. I no estic criticant, eh. Simplement no m’atrau. És possible que si jo veiés algú que em cridés l’atenció, que tingués idees diferents… Però veus com un partit de la nova política amb un discurs radical, transformador i modern, com Podemos, a l’hora de la veritat, quan hi ha un congrés, actuen igual que un partit convencional.

Lligat amb la nova política, Mataró és la ciutat amb més formacions polítiques al consistori. És un senyal de la pluralitat de la ciutat?

Suposo que tothom pot aportar el seu valor i la seva visió, però en termes de política local és evident que dificulta la possibilitat d’articular projectes consistents. En què canviarien les coses si hi haguessin tres partits en comptes de nou? Suposo que tots deuen tenir la seva idea de ciutat. Jo no em puc imaginar que una persona es presenti a les eleccions sense saber què fer amb Mataró. Si jo fos alcalde, em seria igual que n’hi haguessin dos o quinze. Jo convocaria a tothom i els convidaria a fer un govern de tots.

Però això no és precisament el pensament dominant…

Ja t’asseguro jo que en el govern de la ciutat hi participaria molta gent de la societat civil. Segur. Per exemple, participo en un per l’Àfrica que vol crear allà un sistema econòmic que els permeti tenir un sistema de vida digne a casa seva. Ensenyar-los tècnicament i en iniciativa emprenedora i, des d’aquí, ajudar-los a aconseguir finançament o inversió. Per exemple, volem crear-hi mercats d’autoabastiment. Mercats que podrien generar centenars llocs de treball. Per què no establim una relació amb les dues administracions perquè aquest projecte es pogués articular?

Sembla com si tots els anys de política que va fer no haguessin servit per res, més enllà de l’evolució personal…

És que, tal i com està el sistema, fer política local és molt decebedor. Això en Pep Comas ho deia moltes vegades: “no hi ha res més ingrat que fer oposició local”. El sistema està muntat de tal manera que no pots contribuir en res. No és com estar al Parlament, que ho veus de lluny tot. Aquí ho veus tot de molt a prop, és una ciutat que coneixes, que saps quines coses necessita, que pots aportar idees. És frustrant, però el sistema està muntant així. En els plens municipals, es passa poc temps parlant de política municipal, moltes mocions i etcètera i política de partit. A nivell personal hi ha molta col·laboració, però moltes vegades a nivell de partit la col·laboració queda avortada, per un tema ideològic. Jo vaig intentar proposar coses: el projecte de nova ciutat que pretenia ser un experiment de ciutat sostenible; el projecte de la Gent Gran perquè poguessin abocar el que han après en forma de llegat, d’oci, d’ensenyament. Hem de pensar com ha de ser la ciutat del futur.

Totes aquestes idees la ciutadania no les va validar a les urnes. Per què? Eren massa revolucionàries?

El projecte de la Gent Gran, per exemple, l’he estat explicant més tard a casals i la gent queda acollonida. La idea era fer-ho a la Llar Cabanelles. Però, sense el recolzament de l’Ajuntament, era complicat.

Per què no va convèncer a la gent?

Perquè no va arribar a la gent. Aquestes coses no arriben.

Després de deixar el PP, el 2011 va fer la candidatura Mataronins. No va anar bé. Curiosament, quatre anys més tard, candidatures municipalistes més o menys al marge de partits van arribar a l’alcaldia en llocs com Barcelona o Badalona. Com és que a Mataró no?

Perquè no era el moment. Molta gent ens va dir que ens havíem avançat. A més, hi havia un handicap: jo. Jo no hauria d’haver estat el número 1 i no ho volia ser, però ningú va voler fer el pas. Si hagués estat així, hauria estat una candidatura més fresca. Jo era un llast allà perquè ja estava molt marcat per l’entorn polític. Tot i això, encara no era el moment. Els partits encara eren molt potents i la gent no estava disposada a votar per una candidatura d’àmbit només local. Ens vam avançar en el temps.

Coneix l’alcalde Bote? Què n’opina?

El conec poc, de saludar-nos un parell de vegades. M’ha semblat una persona preparada i amb una humilitat que és de valorar. El que passa és que jo penso que el valor de cadascú està en relació directa a la capacitat que tingui d’anar a contracorrent. De trencar esquemes. Tornem a allà mateix: les inèrcies, el sistema… és tan poderós, que no sé fins a quin punt una persona serà capaç de trencar-ho i dinamitar aquesta manera de fer política.

Es considera antisistema?

El sistema… mireu, quan jo estava al partit, sempre em deien “és que el partit no està d’acord amb el que tu fas”… i mai vaig saber qui era el partit! Parlaven d’un aparell, però l’aparell mai aconseguies identificar qui collons era. Hi ha sistema? Hi ha un model mental, com funcionem les persones, que genera el que genera. I és aquí on hem de treballar. L’única possibilitat de reformar-ho és des de dalt, sinó persona a persona. Des de baix. Que les persones aprenguem a funcionar d’una altra manera. Necessitaríem que hi hagués, en aquesta ciutat de Mataró, unes quantes persones disposades a ser valentes en diversos àmbits i que fossin capaços de seure en una taula i plantejar seriosament el debat de què es pot fer en aquesta ciutat. I no veig valentia per part de ningú. Tothom parla i diu que els polítics no fan res… I vosaltres què feu?

Troba a faltar l’arena pública?

No. Gens. En absolut.

* Aquesta entrevista ha estat possible gràcies a la col·laboració del Servei de Comunicació de Tecnocampus Mataró-Maresme, espai on s’ha dut a terme.

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 2 Novembre 2016 by in Entrevistes al marge and tagged , , .
%d bloggers like this: