LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Paulí Mojedano: “Si anem repensant la ciutat constantment, vol dir que hi ha alguna cosa que falla”

Paulí Mojedano, fotografiat durant l'entrevista que va tenir lloc a Tecnocampus.

Paulí Mojedano, fotografiat durant l’entrevista que va tenir lloc a Tecnocampus.

Exportaveu del grup municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Mataró de 2004 a 2010, quan va abandonar la disciplina de grup junt amb dos altres companys arran de l’enfrontament amb el president local José Manuel López, Paulí Mojedano explica la seva evolució política i personal en una nova entrevista del cicle de converses reposades que LaRiera48 dedica a persones que han tingut un paper important en la vida política local. Una política, com tota la resta, que Mojedano es mira ara de lluny, havent recuperat la seva faceta d’empresari i vinculant-hi una forta càrrega “espiritualista”. RAMON RADÓ / TONI RODON / JOAN SALICRÚ

Ja fa uns quants anys que va deixar la política. Actualment, què fa Paulí Mojedano?
Faig moltes coses, tot el que puc. He posat en marxa alguns projectes. Alguns  estan més avançats i d’altres no tant. Vam crear una empresa que es dedica a exportar alimentació a l’Àsia. Estic col·laborant com a assessor a un organisme que és la Federació Mundial de Zones Franques i també faig alguna cosa de formació.

No s’està quiet…
No pas! Ara tinc un projecte molt ambiciós a l’Àfrica amb un equip de gent. Va més enllà d’un mer negoci i té l’objectiu de transformar coses. Jo ja fa uns anys que col·laboro amb l’Àfrica, primer fent cooperació i, ara, amb aquest projecte que vol transformar el model econòmic. Ara estem intentant aconseguir la inversió.

A certa distància respecte la política mataronina, com veu la ciutat?
No estic vivint la política municipal gaire de prop, però potser això dóna una perspectiva més correcta per valorar la ciutat. Veig que Mataró segueix tenint a sobre un problema important: no ha sabut generar un model econòmic propi. Ja sé que hi ha hagut poques ciutat que ho han fet, però al final el que marca la diferència entre territoris que funcionen i els que no és saber generar un model econòmic propi. No ho hem sabut fer perquè, al meu entendre, tenim les coses mal enteses. Ens pensem sovint que, amb un programa electoral i guanyant les eleccions, ja som capaços de canviar la ciutat. I les coses no es canvien des de dalt sinó des de baix. Penso que a Mataró li farien falta sobretot dues coses (pensant en termes polítics, tot i que la solució no és sempre política): una, dibuixar un projecte, com era el Mataró Marítim. Allò va ser un intent molt seriós de fer un dibuix a llarg termini de Mataró. I el segon element, tant important com el primer, és entendre que, per transformar qualsevol cosa, és més important el procés que l’objectiu. Tu pots tenir un objectiu, però si no ets capaç de generar un ecosistema que funcioni de forma col·laborativa i empàtica, és molt difícil. Les inèrcies són brutals i se’t mengen. En política municipal, es tenen molts de somnis i idees, però el dia a dia t’engoleix immediatament.

Parlava del projecte Mataró Marítim. Va semblar que tant en el govern Baron com en el Mora es feien alguns passos, però amb el temps no han fructificat. Fent memòria, es va fins i tot treballar molt amb Fort Lauderdale i s’hi van gastar unes grans energies. Ha valgut la pena?
No puc valorar ni jutjar ni criticar. Ni vull ni em toca. No crec que sigui correcte fer-ho. Els responsables de la ciutat són els que han d’explicar el perquè va passar això. El que sí que trobo a faltar és que, si s’han invertit uns recursos en un projecte que per Mataró era important, no hi ha ningú a l’ajuntament que pregunti què ha passat amb això?

Diu poc a favor de la consistència de la política de Mataró?
És el sistema. Les persones som com som i funcionem com funcionem. Com que ens han ensenyat que allò important ets tu mateix i conservar el teu terreny, i que per fer-ho has d’actuar de determinada manera, amb aquesta mentalitat és molt difícil fer res. El lideratge ben entès en què consisteix? És sobretot un esperit de servei. Compartir, generar col·laboració, potenciar el que tens al costat perquè tregui el millor de si mateix. Si no treballem d’aquesta manera, és molt difícil fer res. I més enllà d’això hi ha el sistema i la maquinària administrativa, que funciona d’una manera deficient. Tramitacions que haurien de ser senzilles són molt lentes i feixugues.

Què va passar exactament?
El projecte Mataró Marítim era una gran idea, molt ambiciosa. Era tot un pla estratègic de ciutat que afectava a molts sectors, però era difícil portar-la a la pràctica. La creació de tot un àmbit de coneixement universitari, de logística i marítim, tenia l’objectiu d’intentar generar també un sector de la salut i un tema educatiu de crear a les escoles una base cultural vinculada al mar. Però el projecte requeria inversió. Es va agafar el port perquè era un dels pocs elements atractius per un inversor. Es va fer un projecte d’ampliació perquè un operador s’implantés aquí amb una indústria de repair and refit. No un port turístic, però sí un port on les grans embarcacions puguin venir a fer les seves operacions de manteniment, redisseny, etc. És a dir, crear un clúster que competís directament amb la Riviera italiana. A nivell de costos podíem competir, tot i que no tant a nivell formatiu. Però amb el temps, sobretot implementant formació podíem arribar a adquirir l’experiència dels italians i amb menys cost.

Concretament, què es va aconseguir?
Es va aconseguir un acord de landing entre el Tecnocampus, la incubadora i el research park de la Florida Atlàntic University i alguna empresa d’aquí ha anat allà, però al revés no. Que jo sàpiga.

Ara mencionava estratègia. La ciutat torna a fer un altre Pla Estratègic, el Mataró 2022…
Si anem repensant la ciutat constantment, vol dir que hi ha alguna cosa que falla. Si ens movem sempre en el terreny del pensament i la reflexió, i l’acció és inoperativa, estem perdent un temps preciós. Jo vaig estar mirant la nota de comunicació sobre el Pla Estratègic i la sensació que vaig tenir és que estaven fent el mateix exercici que el que es va fer amb el Mataró Marítim. Perquè els àmbits que contempla aquest pla, estaven dins del projecte: ocupació, salut, coneixement, innovació, mar…. Per tant, si ja hi ha el projecte aprovat per ple, per què no ens preocupem en desenvolupar-lo enlloc de fer-ne un de nou?

Cada govern necessita fer aquest disseny estratègic?
Potser sí, però per què? Per auto-motivar-se? Cal?

Paral·lelament, un de cada cinc mataronins és a l’atur. Quina sortida s’ha de buscar? Turisme, tèxtil, mar?
El sector tèxtil és un sector que està tenint algun èxit a nivell local. Algunes empreses estan treballant ara per Inditex, però, quan treballes per una gran companyia, tens el risc que hi hagi un gir en la política de l’empresa i això automàticament et condemna. El sector tèxtil a Mataró té un coneixement que és una llàstima que es desaprofiti. Encara pot tenir futur. Falta aplicar bé termes que no són nous: gent que innovi en processos i productes, especialització… i sobretot tenir la capacitat i la vocació d’internacionalitzar-te. Cada vegada es valorarà més el producte fet a l’entorn. Darrere el Mataró Marítim també hi havia una idea en intentar generar en el camp agrícola, en l’alimentació ecològica, i d’altres sectors, un mercat autosuficient a la ciutat. I això implicava també un canvi cultural. Que la gent fos conscient que la teva decisió de compra té un impacte local. Si adquireixes consciència que comprant un producte que saps que el seu procés, des que es comença fins que s’acaba, s’ha fet en un entorn, això cada vegada es valorarà més. Potser pagues una mica més però inverteixes en tu mateix.

I té la sensació que l’Ajuntament ho afavoreix?
La sensació que tinc jo, pel que em diuen els empresaris del tèxtil amb qui parlo, essencialment les coses no han canviat. Però, és clar, què pot fer un Ajuntament?

Alguna cosa sí que la pot fer…
Segurament que en fan. Gent de la FAGEM m’ho han explicat, que s’havia creat una comissió o algun òrgan que intentava treballar en el sector tèxtil, però no sé ben bé com va.

Ara que menciona la FAGEM, sovint es diu que a la societat civil mataronina li falta múscul. Tenia aquesta sensació quan era a l’Ajuntament? Que allò que no impulsava l’Ajuntament era difícil que es fes?
Fins a quin punt se’n pot culpar l’Ajuntament d’això? No ho sé. Crec que és un tema que ve de la pròpia educació. No se’ns ensenya a assumir responsabilitat i control de la pròpia vida. Constantment estem delegant, des de la pròpia educació a la família, a tot. A no tenir iniciativa i que la culpa és dels altres. Ningú assumeix responsabilitats i espera que tothom li solucioni la vida. Per això crec que als polítics tampoc els podem culpar perquè són una expressió de la pròpia societat. Què fem per canviar les coses? Què fem? Ens queixem i prou?

Hem mirat l’article que va escriure a LaRiera48 abans de les eleccions i comentaves que Mataró tenia dos reptes principals: a) definir una visió clara i b) articular un sistema on ciutadans i empreses contribueixin de forma real a la ciutat. S’avança en aquesta línia?
Jo tinc la sensació que hi ha empreses i organitzacions innovadores que han estat capaces de transformar-se i d’innovar. Però la transformació només passa per un canvi de model mental individual. No pots imposar res a ningú. Has d’ensenyar a la gent com funciona, com pren decisions, com actua i com interactua. Quan la gent es posa en dubte, reflexiona i s’autoqüestiona contínuament el que fa… les coses són diferents. Però això necessita un model mental diferent. Però si no fas això resulta tot molt complicat.

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 28 Octubre 2016 by in Entrevistes al marge and tagged , , .
%d bloggers like this: