LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Miquel Rey: “No pot ser que l’alcalde de Mataró cobri menys que un directiu de sisè nivell”

fotomiquelreyentrevistalariera48_01

Fa poques setmanes que treballa a Eurecat, però Miquel Rey ja s’hi troba com a casa. S’atura a explicar detalladament cada gadget que troba pels passadissos de CETEMMSA, la seu mataronina del centre tecnològic on s’ha “traslladat” després de deixar l’Ajuntament. Responsable de Promoció Econòmica i del Tecnocampus durant quatre anys i mig, el canvi no l’ha portat gaire lluny: des del districte Tecnocampus, davant d’un enorme finestral que dóna al mar, analitza el seu pas pel govern municipal en una entrevista que obre un nou cicle de converses que durà a terme a partir d’ara LaRiera48. RAMON RADÓ/TONI RODON/JOAN SALICRÚ

Se sent decebut per com ha acabat la seva marxa de l’Ajuntament, sense haver pogut mantenir la presidència del Tecnocampus?

Crec que no calia tant soroll. El missatge que jo volia donar era que la línia que s’havia estat portat fins ara era una línia bona. I que al Tecnocampus cal donar-li ales. Si m’haguessin dit: “escolta, és que volem que t’hi dediquis molt més” jo ja hauria dit que molt més no m’hi podia dedicar, perquè tinc moltíssima feina a Eurecat. Però quan es comença a barrejar una certa batussa política en termes quasi de poder –almenys així ho va llegir una part del govern-, doncs crec que no valia la pena. Es podia haver parlat internament, que d’altra banda és el que sempre s’ha dit des de la part de Convergència del govern. Ha estat un episodi una mica desafortunat però ja s’ha acabat. I s’ha acabat molt bé. La Dolors [Guillén, nova regidora de Promoció Econòmica i presidenta de la Fundació Tecnocampus] té tots els meus desitjos de sort perquè li vagi molt millor del que ha anat aquests quatre anys a Tecnocampus, que també serà una bona notícia.

Aquesta picabaralla ha evidenciat el debat sobre per a què ha de servir el Tecnocampus, una qüestió en la qual semblava que hi havia un gran consens…

Que el Tecnocampus ha de tenir un impacte social i un impacte econòmic en el territori no ho dubta ningú! De fet, quan va néixer el projecte, amb el Pla de la Societat de la Informació dels anys noranta, ja es deia això. I és exactament el que s’ha anat fent. La sort que hem tingut aquests darrers quatre anys és que això s’ha traduït en resultats, però el concepte sempre ha estat el mateix. Si parlem de control per part de l’Ajuntament –que és qui ha posat els diners per construir el parc-, justament aquesta última legislatura s’han pres una sèrie de mesures perquè aquest control fos més efectiu, per exemple, que el Patronat de la Fundació, on no hi ha majoria de l’Ajuntament, no pugui prendre decisions rellevants contràries a la voluntat del consistori. A més, és justament l’Ajuntament qui n’ostenta la presidència. Això s’ha fet els darrers quatre anys, de manera que jo crec que ha estat més un tema de gesticulació i de no aprofundir en temes concrets que una altra cosa. Del que es tracta és que a tot el talent que hi ha al Tecnocampus se l’animi a seguir generant idees, a seguir sent agosarat i a seguir pensant en gran. No a dir: “compta amb el que fas, que et vull controlar”. Això crec que aniria en contra de la filosofia del projecte des dels seus inicis.

Com es gesta la seva marxa de l’Ajuntament? Vostè ja havia dit que volia marxar abans de les eleccions? No va ser un error no ensenyar les cartes?

És que jo no en tenia, de cartes, al maig! El que sempre he dit és que jo entenc la política com un camí d’anada i de tornada i el servei públic com una cosa molt interessant que crec que tothom hauria de fer, però per un temps limitat. Jo hi hagués estat màxim vuit anys. El que si que se’m pregunta és: “Escolta, tu segur que acabaràs el mandat?” i jo dic: “no ho sé, perquè si arriba una bona oportunitat, jo l’escoltaré. I per tant no ho puc garantir”. El que passa és que, afortunadament, quan un es mou i l’economia va una mica millor, les oportunitats sorgeixen. I, a finals de setembre, va sorgir l’oportunitat.

Aclareixi una cosa: vostè va dir que se n’anava a la privada però Eurecat no és exactament una empresa privada, d’on ve el finançament?

Eurecat és una fundació privada que té 21 patrons, dels quals 19 són empreses i dos són representants de la Generalitat. Té 450 treballadors, factura 37 milions d’euros i d’aquests vuit venen de la Generalitat, que són els que cobreixen la investigació més avançada, que no et dóna resultats a curt termini. Hi ha més o menys la mateixa quantitat que provenen d’empreses sense cap suport públic i la resta, que és la majoria, són empreses que ens diuen quina necessitat tenen i nosaltres els oferim la solució i a més a més anem a buscar algun tipus d’ajut públic perquè el risc per a l’empresa sigui menor o perquè el projecte sigui més gran. Però aquestes empreses sempre coinverteixen, això és important. El que sí que és veritat és que aquest 60% dels ingressos que venen d’aquests projectes ‘apalancats’ amb suport públic volem que cada vegada sigui més petit. I sobretot anar a petites i mitjanes empreses perquè sí, tenim un miler de clients però això comparat amb les pimes que hi ha a Catalunya, és molt poc. Treballem molt per Airbus, per citar un exemple, però hauríem de treballar molt més per les pimes tèxtils mataronines. I aquest és el canvi que estem intentant fer. No només fer grans projectes amb empreses grosses sinó també ajudar aquestes petites i mitjanes empreses a arribar a ser grans.

Vostè va participar, com a regidor, de l’operació per la qual CETEMMSA passava a ser membre fundador d’Eurecat. Quan hi hagut el seu relleu, precisament a Eurecat, hi ha qui ha pensat que vostè estava protagonitzat una operació de “portes giratòries”.

Agraeixo que algú pugui pensar que la meva capacitat d’influència és tan gran. El que sí que és veritat és que l’Ajuntament em proposa ser representant municipal en el Consell d’Administració de CETEMMSA –que no és una feina com a regidor – però, quan CETEMMSA decideix integrar-se a Eurecat, ho fa de manera autònoma. I són els patrons de CETEMMSA, no l’Ajuntament, els que em trien per representar l’entitat en el marc de la fusió. Finalment, quan al maig CETEMMSA s’integra a Eurecat, l’Ajuntament deixa de tenir cap representant  a Eurecat. El que sí que és veritat és que Eurecat demana a cadascuna de les entitats que formen el nou projecte que aporti un representant, se m’escull a mi. I és en aquest procés que el patronat em planteja: “I tu no t’hi podries dedicar, professionalment?”. Però abans que se’m faci aquesta oferta jo havia renunciat a tots els meus càrrecs.

Ara que ja és fora de l’Ajuntament i pot començar a mirar les coses amb distància… de què se sent més satisfet del seu pas pel govern municipal?

De pràcticament tot. Amb una situació complicada a la ciutat, amb un govern de 8 de 27, haver pogut dinamitzar més la promoció econòmica, hem pogut relligar molt més amb cultura i hem tirat endavant la Festa al Cel. A nivell de Tecnocampus, podem gaudir d’un centre que ha passat de 1.200 estudiants i sis graus a 3.000 estudiants i 12 graus, de tenir el 60% del parc ple a haver de llogar espais al Rengle perquè sinó les empreses se’ns en van. Per tant, tant al Tecnocampus com a Promoció Econòmica estic content de la feina feta, a més m’he trobat amb uns equipassos, amb gent que s’ho ha cregut, perquè al final si no tens gent que s’ho creu i no ets capaç d’envoltar-te de gent millor que tu, les coses no es fan.

I de què no n’està tan content?

També hi ha coses… La concreció del model i les inversions necessàries en el centre comercial de la ciutat encara estan massa verdes, caldria que les coses estiguessin més evolucionades i que el centre de Mataró lluïs molt més. És veritat que són grans inversions, no només “software” com hem fet al Tecnocampus, sinó en aquest cas també hardware. I l’altra cosa de la qual no estic satisfet és del servei de Llicències, que ha millorat, però no prou.

Hem parlat del pas per l’Ajuntament a nivell polític, però, a nivell humà, com ho ha viscut?

Jo crec que quan algú es dedica a això en cos i ànima, com he intentat fer jo, el que acabes fent és dos o tres màsters en quatre anys, de coneixement de persones, de les seves necessitats. La política és intentar ajudar el teu entorn per fer una ciutat millor, per fer un futur millor i, en aquest sentit, és una experiència extraordinària i totalment recomanable. Però per a la vida familiar és totalment insostenible. Un dels drames de la política és aquest: s’entén poc que algú que es dedica en cos i ànima a una cosa ha de cobrar d’acord amb això. Igual que el salari mínim, en comptes de 685 euros ha de ser mil, doncs no pot ser que l’alcalde de Mataró cobri menys que un directiu de sisè nivell de Procter. No pot ser, perquè té molta més responsabilitat.

Aquest, però, és un tema força impopular…

Clar, és que queda malament dir-ho. Però l’alcalde de Sabadell cobra el doble que el de Mataró, l’alcalde de Tarragona també cobra el doble que el d’aquí… i és del mateix partit. Si algú es dedica a això en cos i ànima a això i ho fa bé, coi, pagui-li el que li toca. Ara, si ho fa malament, no al carrer d’aquí a quatre anys, no, al carrer d’aquí a tres mesos. Però, amb cert bonisme, tendim a equilibrar per baix: com que anem fotuts, ens reduïm els sous; però, com que ens reduïm els sous, no l’apretis pobre xaval, que no veu els nanos. I, si és una patata, doncs qui dia passa, any empeny perquè cobra poc. No, home, no, que cobri més i que ho faci bé! Ho hem d’arreglar, perquè si no, el nivell dels polítics que tenim, no es correspondrà amb el nivell que necessitem. Amb la responsabilitat que té un regidor o un alcalde d’aquesta ciutat, per mi, no és lògic que tinguin el sou que tenen. Estem parlant de 50.000 euros bruts l’any, en una ciutat de 125.000 habitants i un Ajuntament amb 1.200 treballadors. I treballen moltíssim i donen la cara sempre, que això ho han fet tots els alcaldes que hem tingut. Aleshores, has de tenir un cert component heroic per dedicar-t’hi. I els herois, hi ha un dia que els maten… o que es cansen.

Això va influir en seva la decisió quan va rebre l’oferta d’Eurecat?

Evidentment. És que és el que et dic: no és sostenible. El model polític que tenim en aquest país actualment no és sostenible.

(Llegeix la segona part de la conversa amb Miquel Rey)

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

One comment on “Miquel Rey: “No pot ser que l’alcalde de Mataró cobri menys que un directiu de sisè nivell”

  1. Retroenllaç: Miquel Rey: “L’administració ha de posar la llenya però no pot pretendre construir la llar de foc” | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 13 gener 2016 by in Entrevistes al marge and tagged , .
%d bloggers like this: