LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Miquel Rey: “L’administració ha de posar la llenya però no pot pretendre construir la llar de foc”

miquelreyambjoansalicru

(llegeix la primera part de l’entrevista)

L’anterior govern tenia un significat important per a la ciutat perquè, teòricament, es canviaven les polítiques després de 32 anys d’un mateix partit. Creu que la ciutadania s’ha adonat que hi havia un govern d’un altre color polític? S’ha construït un relat diferent?

No, però és que no n’hi ha prou amb quatre anys. Jo crec que és important que el govern, pensant amb la idea del “Nosaltres, Mataró” segueixi aprofitant les virtuts d’aquests quatre anys i segueixi fent bandera de la flexibilitat, de l’ambició, de l’anar a buscar diners a fora per fer grans projectes a Mataró, de seguir apostant per la Festa al Cel perquè tothom sàpiga que a Mataró es poden fer coses grans… i crear aquest clima de confiança perquè tothom vagi fent passos endavant, perquè al final és qui els ha de fer, la societat civil. I l’empresa, i l’autònom i la pime. És això el que acabarà provocant un canvi a la ciutat i no pas l’administració. Jo sempre dic que l’Administració ha de posar una mica de llenya allà on ja n’hi ha o, si vols, posar les pinyes i encendre la primera flama. I, a partir d’aquí, que cremi i continuar posant les condicions perquè segueixi cremant. Però l’administració no ha de pretendre construir la llar de foc, perquè sinó s’acaba construint un sistema endogàmic i la llar de foc queda antiquada molt ràpidament.

 Cita la idea de “Nosaltres, Mataró” exposada per l’alcalde Bote el dia de la seva presa de possessió.

Estic molt d’acord amb aquest discurs que fa l’alcalde amb el “Nosaltres, Mataró” perquè el govern que encapçalava l’alcalde Mora ha estat intentant recuperar la participació dels petits, mitjans i grans empresaris amb la ciutat, que tornem a creure amb les nostres possibilitats, i que siguem agosarats, que siguem ràpids, que siguem eficients. Que perseguim els temes… és veritat que això està bé. I hem de complementar-ho amb allò que el Partit Socialista pot aportar. I sumar el que potser és la part més burgesa i del centre amb la part més dels barris. Intentem consolidar tot això i aprofitar les dues empentes i fer-ne una de sola i construir una ciutat potent. Qui vulgui intentar això, té tot el meu suport.

 La metàfora anterior que feia vostè sobre el foc és una bona síntesi del relat liberal i del relat socialdemòcrata, precisament.

Bé, ser socialdemòcrata no vol dir només creure en els serveis públics, eh?

Vostè s’hi defineix, com a socialdemòcrata?
Jo socialment em defineixo com a humanista, que vol dir que s’ha de respondre a les necessitats de la societat amb les millors eines en cada moment. En el cas de l’Estat de Benestar que tenim, crec que és sobretot amb polítiques socialdemòcrates. Això vol dir que, quan les coses van bé, s’han de mantenir uns impostos alts i estalviar per, quan vinguin vaques magres, poder fer la inversió que els privats no podran fer perquè estan amb l’aigua al coll. Això no ho dic jo, eh. Ho deia Keynes. Però, què ha passat? Que hem estirat més el braç que la màniga i, quan les coses anaven bé, en comptes d’invertir en recerca i desenvolupament i més Tecnocampus, hem dit: “vinga, anem a fer plans E”. I anem a fer ports quan no toca i anem a peatonalitzar carrers i a posar arbres per tot arreu. No hem estalviat sinó que hem gastat. Jo crec que has de ser socialdemòcrata i estalviar durant els bons temps perquè, quan hi hagi necessitats no hi hagi ningú que no pugui agafar l’ascensor social. Ara, donant sempre el màxim de llibertat possible a la iniciativa privada, amb o sense ànim de lucre, perquè tirin endavant, no posant-los grans traves ni grans lleis complicadíssimes. Si això vol dir ser liberal econòmicament, doncs jo sóc liberal econòmicament. I, socialment humanista.

Hi ha cert desamor entre la ciutat i el teixit empresarial?

Crec que està bastant superat. I, en això, la crisi hi ha ajudat. La gent s’ha deixat de punyetes, si em permeteu. Això sí, també ha tingut molt clar amb qui està parlant i per què. Aquest és el tema. El que dèiem del foc: l’administració pública sí que ha de garantir que no hi hagi un incendi o que no ens fotem a la llar de foc del del costat. Hi ha aquest marc i la gent n’és conscient…escolteu, la Unió de Botiguers i el Mataró Parc parlen amb naturalitat, total naturalitat. Fa cinc anys no ho feien i ara sí. Però és un equilibri que s’ha de cuidar, que s’ha de regar cada dia.

Però, en canvi, encara hi ha un cert recel que els promotors del Mataró Parc construeixin nous comerços a la mateixa zona, una iniciativa de fa deu anys i que podria generar 500 llocs de treball

El que sí que hi ha és el que dèiem d’intentar que no hi hagi incendis. Dins del marc del pacte del comerç -del qual també estic bastant content, per cert- es proposen mitjanes superfícies que si no es fan al Mataró Parc es faran a Cabrera o es faran a Pineda, i un hotel,  i arreglarem el pàrquing, i per tant això donarà molta més agilitat als accessos… i a més a més tot els diners que tens allà els posem en el pacte del comerç perquè, en el marc d’aquest pacte, tots plegats decidim on els posem, per exemple, a millorar els principals eixos comercials històrics de la ciutat… això qui no t’ho signarà? Però si es tracta de fer 40 botigues petites i mitjanes que podrien anar al carrer Rosselló, a la Riera, a la Rambla o al carrer Barcelona, doncs això no, perquè una o altra tancarà. Per tant, tu crearàs llocs de treball però en destruiràs d’altres.

El seu partit aquí a Mataró ha vist com el primer candidat que aconsegueix ser alcalde després de 32 anys plega al cap de quatre anys, com vostè que era un dels pesos pesants del govern també ho deixa i el candidat que es va presentar al maig, contra pronòstic, no va obtenir l’alcaldia. Ha quedat tocada, Convergència?

Ara mateix estem en un procés de debat intern, després de fer un gran esforç per formar govern, i aprofitar l’empenta i les bones coses que s’havien fet els quatre anys que havíem estat governant. Això és el que s’ha prioritzat per fer el govern de coalició: no deixar perdre el llegat d’aquests quatre anys. I jo crec que això és positiu: posar la ciutat per davant del partit. Ara, és veritat que, un cop fet això, ara t’has de preocupar també d’aquesta estructura per fer possible que aquest model de ciutat segueixi tenint força: fer una mica d’introspecció i veure com ens rearmem per seguir fent allò que creiem que és bo per a Mataró. Em sembla que és una reflexió lògica que toca fer de manera continuada, i segurament més encara després d’haver perdut unes eleccions. Però, primer, era la ciutat.

Descarta tornar a la política, algun dia?

No m’ho he plantejat. Jo crec que la política es porta a dins i seria bo que tothom entengués que és bo dedicar-s’hi de tant en tant. Jo no ho descarto més endavant, però quan la meva família ho permeti. En aquests moments ho veig lluny.

Sovint hem comentat que a Mataró sembla que és una ciutat que li falta relat. Necessita algun emblema la ciutat? Ha de ser el Tecnocampus? Ha de ser la Festa al Cel?

Mataró és una ciutat emprenedora, que sempre ho ha estat, que ha patit alts i baixos i ara li ha tocat una part una mica baixa. Però és una ciutat emprenedora i així és reconeguda i, per tant, tot el que signifiqui emprenedoria, agosarament, futur és allò que ens ha d’identificar. Si vam ser capaços amb quatre duros i sis o set persones amb moltes ganes de fer un tren, l’any 1848, per què no podem ser la capital de la innovació i la nova economia i el nou estat del benestar equilibrat al sud d’Europa, al nord de Barcelona, com dèiem “la porta nord de la gran Barcelona”? Aquest és l’agosarament a què jo crec que hem d’aspirar.

I com s’és agosarat al segle XXI?

Doncs jo crec que l’ambició, avui, a Mataró es diu Tecnocampus, es diu combinació amb el Port, es diu col·laboració amb Eurecat, es diu un nou Centre amb equipaments brillants i amb un centre comercial que torni a lluir com havia lluït i que torni a generar feina… I que puguem no tenir aquest atur tan gran, que aleshores tota la resta anirà millorant. Però has d’invertir en el motor.

I quin és el motor?

Crec que a Mataró el que li va passar és que ens vam dedicar a fer el cotxe maco sense mirar el motor. Teníem un cotxe que no estava malament, vam deixar el motor igual, el canvi igual, el xassís igual, però el vam tunejar. Vam canviar la tapisseria, li vam fotre uns pneumàtics brutals, li vam posar un “spoiler” que era la pera, però continuàvem amb el motor del 127. I no hi posàvem oli, no l’havíem evolucionat… i cada vegada anava més carregat perquè cada vegada érem més gent! És similar al que ha fet Espanya amb Catalunya: s’ha tunejat, Espanya està preciosa, dóna gust anar per les ciutats de l’estat, però el motor l’han oblidat. I, ara, quina mala sort, no tira. Tenim un cotxe preciós que no tira.

El motor s’ha de cuidar. El Tecnocampus és aquest motor, que ha de garantir que els altres motors, que poden ser el Port, Eurecat, el comerç i les empreses de la ciutat… A tot això se li ha de posar molt d’oli perquè ha de créixer i ha de revolucionar. I, a la vegada, que segueixi sent bonic.

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

2 comments on “Miquel Rey: “L’administració ha de posar la llenya però no pot pretendre construir la llar de foc”

  1. Retroenllaç: Miquel Rey: “No pot ser que l’alcalde de Mataró cobri menys que un directiu de sisè nivell” | LaRiera48

  2. Retroenllaç: Joan Antoni Baron: “Ni els ingredients són tan bons ni la sopa és tan dolenta“ | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 15 gener 2016 by in Entrevistes al marge and tagged , , , .
%d bloggers like this: