El perfil dels votants del Sí i del No

En cas de celebrar-se un referèndum d’independència, el 48,48% dels mataronins votarien a favor i el 36,68% ho faria en contra. És un dels titulars que s’extreia de l’enquesta pre-electoral que La Riera 48 va elaborar per a Capgròs i El Tot Mataró, publicada abans de les darreres eleccions municipals. El sondeig també revelava que, en cas d’una consulta sobiranista, el 14,83% no sabria com actuar. Es tracta de dades rellevants quan, a pocs dies de les eleccions del 27-S, el debat territorial segueix acaparant bona part de l’atenció mediàtica i els partits s’esforcen a recollir suports entre els partidaris d’una opció o altra.

Mataró se situa en una zona considerada clau per als estrategs dels partits. Tradicionalment, les ciutats urbanes properes a Barcelona participaven menys a les eleccions autonòmiques (i, en canvi, més a les generals), fet que va portar a la idea (sovint errònia) que, si aquestes ciutats participessin igual que a les generals, partits com el PSC o el PP obtindrien millors resultats. Amb els anys, aquest diferencial de participació entre generals i autonòmiques ja no és tan gran, però això no ha evitat que els partits acumulessin bona part dels seus esforços en places com les mataronines. Ara bé, a qui s’adrecen les formacions polítiques? Quin és el perfil mitjà de l’electorat sobiranista i unionista a la ciutat? I de l’indecís?

Més a l’esquerra i preferències geogràfiques polaritzades

En essència, el perfil de votant mataroní no difereix massa de la resta de ciutats metropolitanes. Com en altres zones urbanes properes, les diferències del bloc unionista i sobiranista són més marcades que les que es produeixen en entorns rurals. Un exemple és en el cas de la ideologia: mentre que els que votarien No en un referèndum se situen, de mitjana, en el 4,8 de l’eix esquerra-dreta (de 0 a 10), els partidaris de l’estat propi s’ubiquen al 3,92.

La mateixa tendència es produeix en relació a la identitat de les persones. Poc més d’un 8% de les persones contràries a l’estat propi se senten només o catalanes o més catalanes que espanyoles. En canvi, gairebé el 70% dels que votarien a favor asseguren identificar-se amb aquestes opcions.

Quant a la resta d’indicadors, el patró també és l’habitual: a Mataró, els partidaris del sobiranisme són, de mitjana, més joves, amb predomini lleuger dels homes i amb un nivell de coneixement polític més elevat. Per exemple, en el sondeig, gairebé 3 de cada 4 encertava el nom de l’alcalde, pràcticament el doble que entre els partidaris del No.

A la caça de l’indecís

Convèncer els indecisos que aquestes són unes eleccions importants s’ha convertit en un element cabdal de caa al 27-S. A Mataró, l’enquesta mostrava un gruix important de persones que no tenien clara la seva posició en la qüestió nacional. Contràriament al que s’afirma sovint, els indecisos no són només partidaris de la unitat d’Espanya que no s’atreveixen a dir-ho, sinó que és un grup heterogeni que pot decantar la balança cap a una banda o l’altra. Situats generalment a mig camí entre el Centre i l’Eixample i els barris perifèrics—un exemple clar podria ser Peramàs—, acostuma a no tenir una posició molt forta ni en l’aspecte nacional ni en l’ideològic. En aquest sentit, els missatges de campanya i la capacitat dels caps de llista poden ser un bon esquer per atreure’ls.

A Mataró, com a la resta de ciutats urbanes a prop de Barcelona, s’ha desfermat una autèntica cursa per a captar aquest votant indecís. Els sondejos apunten que el resultat del 27-S penja d’un fil i és a ciutats com la nostra on es juga bona part de la partida.

Toni Rodon i Ramon Radó