LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

El regidor de Cultura de Mataró

El regidor de Cultura, Xesco Gomar, presidint des del balcó de l’Ajuntament l’acte del 35è aniversari de la recuperació de l’Àliga de Mataró, aquest 23 de juliol. Foto: J.S.

A Mataró hi ha un home -gairebé sempre ha estat un home, els darrers anys- que el dia 24 de juliol, abans de personar-se a la Diada dels Capgrossos a la plaça de Santa Anna o a les havaneres del Passeig Marítim, agafa aire i respira a fons. Durant sis dies, exactament sis, haurà de contenir la respiració fins que el dia 29 -o el 30 de matinada- pugui deixar anar aire durant uns quants minuts i deixar que els seus pulmons es buidin del tot, moviment que completen amb l’eixida de fum del seu cap.

La majoria dels actes programats la resta de l’any pel seu Departament, potser excepte la Cavalcada de Reis, el preocupen relativament poc perquè políticament no s’hi juga res. Si els Tres Tombs al Passeig Marítim no acaben de funcionar, no passa res; l’any que ve ja es plantejarà d’una altra manera. Si el Dia de la Música no té l’acceptació popular que li agradaria, tampoc s’acaba el món. Si les activitats que es fan per les festes de barri no són del tot reeixides, tampoc passa res: són accions proposades des de les associacions de veïns.

Però la Festa Major de Les Santes és tot el contrari. Qualsevol cosa que passa abans, durant o després dels dies 24 al 29 de juliol -sobretot abans, també és veritat- és susceptible de causar-li un atac de nervis i un estat d’opinió contrari a la seva figura. Sobretot en el període en què la ciutat es prepara per la Festa Major, cada cop més ampli, la seva tasca és examinada amb lupa per tots costats i qualsevol tema pot ser elevat a “polèmica de Santes”.

Ho hem viscut enguany també amb el cartell de la Festa Major -on es poden veure els cossos “no normatius” de dues dones que als més tradicionalistes els ha semblat una ofensa-, la posterior desaparició del concepte del cartell a les samarretes de la Festa Major, l’indret de producció de les pròpies samarretes de la Festa Major -Múrcia, quan Mataró segueix sent i té un gran històric com a centre de producció tèxtil- i els darrers dies amb els dubtes expressats des de la presidència i la gerència d’Aigües de Mataró, empresa municipal, sobre la conveniència de dur a terme la Ruixada la matinada del dia 25 al 26 (una situació rocambolesca en la mesura que el criteri tècnic estava posant en dubte el criteri polític).

Això han estat les polèmiques prèvies -i segur que me’n deixo alguna- però després hi ha les que se succeiran durant la pròpia Festa Major: els incidents vinculats amb la qüestió nacional que històricament tenen lloc a actes com el No N’hi ha Prou -crema de banderes espanyoles, element que acostuma a ser carn de canó per les televisions privades-, agressions de caràcter sexista que es produeixen any sí i any també malgrat l’increment dels punts liles i una molt més alta conscienciació ciutadana, el malestar ciutadà d’aquells que han d’anar a treballar per l’estat d’alguns carrers quan surten de matinada a fer-ho, i així fins l’infinit.

En efecte, ser regidor de Cultura en una ciutat com Mataró, que té en la seva Festa Major la màxima expressió d’orgull local, equival simbòlicament a tenir una responsabilitat molt més que fins i tot la de l’alcalde, almenys durant aquells dies. Pot enfonsar, reflotar o fer emergir carreres polítiques. I és que el regidor de Cultura passa la seva revàlida anual per la Festa Major de Les Santes. L’examen final. Prova de la tensió que viu és que, quan arriba el final del mandat, gairebé sempre demana a l’alcalde que no el faci repetir en aquesta responsabilitat, que esdevé un autèntic rostidor públic per a qualsevol persona humana. Molts pocs han tingut el do de sortir-ne sense cap esgarrinxada.

Així que, regidor de Cultura -o regidora de Cultura, en el futur-, que tingueu molt bona Festa Major!

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 23 Juliol 2022 by in LaRiera48.

Navegació

A %d bloguers els agrada això: