LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

No n’hi ha prou: una política insuficient a Rocafonda

Mediadors cívics de l’Ajuntament actuant a la plaça Colòmbia, al barri de Rocafonda de Mataró /JORDI PUJOLAR / ACN

Periòdicament sorgeixen en els barris “d’alta complexitat” de la ciutat -un eufemisme per dir, sobretot, que parlem dels barris amb més immigració- problemes de convivència. No és que tot el dia hi hagi problemes de convivència, no és que parlem d’un ambient com el de les banlieues de París o de Brusel·les, no és que s’hagi tornat impossible viure en barris com Rocafonda, però hi ha neguit, hi ha malestar, hi passa alguna cosa que no acabem de saber desxifrar. Aquests barris -a Mataró, parlem clar són Cerdanyola i Rocafonda, però sobretot aquest darrer- no acaben de sortir-se’n, no troben el camí, no aconsegueixen treure’s l’etiqueta de “barri conflictiu”. I de tant en tant, hi ha petites explosions, com ara fa uns dies, que l’alcalde Bote sovint resol reivindicant més Mossos d’Esquadra.

Tot això, els qui mínimament segueixen l’actualitat mataronina -i sobretot els que ens governen- ja ho saben. Els nostres polítics ho saben perfectament, vaja. Ho saben cada dia de cada mandat, però només se’ls posa un nus a la gola quan apareix una espurna que sembla que podria fer saltar la convivència pels aires en un instant. Afortunadament això no acaba passant, perquè encara impera un cert civisme i hi ha mecanismes de subjecció com l’associació de veïns del barri, les escoles o els centres sanitaris (també l’associació que governa la mesquita, on acudeixen tants veïns), que actuen d’amortidors, d’asserenadors.

Però després d’aquests espetecs, el barri torna a la invisibilització… fins que arriba la nit electoral de les municipals i, com passarà amb tota seguretat, els vots que surtin de Rocafonda seran claus per aconseguir l’entrada de l’extrema dreta (Vox) al consistori -o la reincorporació, perquè hi ha el precedent de Plataforma per Catalunya-. I llavors tornarà a haver-hi un esquinçament de vestidures general perquè “el barri està ple de fatxes que voten un partit fatxa”. Ara bé, si intentem llegir aquest vot entre línies, amb tota seguretat arribarem a la conclusió, de nou, que al barri hi ha un neguit, un malestar, no resolt, no atès… i que probablement el vot a aquestes formacions (que són capaces de pescar en l’abstenció) és més una protesta contra la incapacitat dels partits tradicionals de donar respostes que un vot estrictament ideològic. Aquest vídeo de Patrulla Vecinal és absolutament simptomàtic en aquest sentit.

És hora de fer un pas endavant i reconèixer, constatar un cert fracàs de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Mataró envers el barri de Rocafonda. Dic un cert fracàs perquè sense la Llei de Barris la zona seria pitjor, sense l’acció dels mediadors contractats per l’Ajuntament hi haurien més conflictes al carrer, sense l’aposta pels centres educatius i la seva revitalització els joves i adolescents estarien més desvalguts. Però no n’hi ha prou, amb això. Amb el què s’ha fet no n’hi ha prou. S’han de fer més coses, coses diferents i coses amb una dimensió molt més gran.

Sabem, per exemple, que situar una biblioteca a la zona de l’Escorxador -Palau-Escorxador no deixa de ser un bessó de Rocafonda- ha estat un revulsiu per la zona, junt amb una escola bressol -Els Menuts- i el local de la colla castellera Capgrossos. Doncs perquè no situar un equipament cultural de primer nivell, i que fos de ciutat, al cor de Rocafonda? Per què no enderrocar alguna illa de casa i generar nous espais de trobada de la ciutadania alhora que es rebaixa la densitat del barri? Per què no fer una aposta per l’eix comercial de Pablo Picasso oferint incentius a l’obertura de més negocis i de més qualitat? Per què no fer que passin coses a Rocafonda que obliguin a tota la ciutat a anar-hi? Per què no donar més capacitat econòmica a les millors iniciatives promogudes des de les entitats del barri per tal de revitalitzar-lo? Per què no convocar -el primer dia del mandat-, un concurs d’idees de revitalització del barri adreçat a arquitectes i urbanistes? També el govern municipal té deures clars: per què no designar un regidor o una regidora -o millor, un equip de regidors de govern i oposició- per intentar imaginar noves polítiques públiques, més disruptives, en relació al barri, en comptes de tenir com a regidor simbòlic del Pla Integral del barri a Juan Carlos Jerez, l’edil que acumula més responsabilitats a la Casa Gran?

És hora de reconèixer les limitacions de l’acció pública a Rocafonda i pensar les coses d’una altra manera. El que està clar és que si mantenim la política de “l’anar tirant actual”, algun dia segur que haurem de lamentar una més gran degradació de la convivència ciutadana o una explosió definitiva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 10 Mai 2022 by in LaRiera48, Les anàlisis de Joan Salicrú.

Navegació

%d bloggers like this: