LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Diccionari per no perdre’s en el 2022 de la política mataronina

Aspecte del tram del Camí Ral, entre Enric Granados i Ronda Cervantes, adaptat aquesta setmana al carril bici. Foto: J.S.


Carrils bici: això encara no s’ha acabat. Pel 30 de març -a risc de perdre la subvenció europea, si no fos així- l’Ajuntament ha d’haver almenys començat les obres de l’Anella ciclista en els trams que li falta actualment executar, és a dir, el de l’avinguda del Maresme i el Camí Ral. Vials, especialment en aquest darrer, on les veus dels veïns s’han mostrat especialment crítiques a implementar aquesta proposta, a diferència per exemple dels del carrer Argentona i Isern, que no hi han mostrat una operació frontal. Justament aquesta setmana s’ha dut a terme l’adaptació del darrer tram del Camí Ral, fins a l’entrada de Sant Simó, i caldrà veure fins a quin punt es produeixen incidències, en un vial que està a tocar de l’escola Montserrat Solà. Si bé la temperatura política al voltant de la qüestió ha baixat, segueix havent-hi incidents entre patinets i vianants i de moment una baixa ocupació del carril bici, a l’espera de què l’Ajuntament liciti una mena de Bicing local, cosa que el regidor de Mobilitat Juan Carlos Jerez assegura tenir al cap. Segueix sent clamorós el silenci que manté l’alcalde Bote i la resta de regidors respecte aquesta qüestió, que esdevindrà un hàndicap de cara al resultats del PSC el 2023, tot i que cap dels carrils passen pel barri de Cerdanyola ni de Rocafonda, territoris salvaguardats pel govern local, que encara té record del conflicte de les zones blaves de l’any 2002.

Cartell del PSC acusant el govern Aragonès de tenir Mataró deixada. Foto: R.R.

Confrontació política entre Ajuntament (PSC-ECP) i Generalitat (ERC). La coincidència en el lideratge de la Generalitat i en el de l’oposició local per part d’Esquerra Republicana fa que el Partit Socialista hagi emprès des de fa mesos una campanya electoralista on acusen l’executiu de Pere Aragonès de tenir Mataró menystinguda, al mateix temps que erosionen el principal partit de l’oposició (o ho intenten). Fins ara no s’havia donat mai aquesta coincidència i els socialistes la volen usar al seu favor, conscients que si algun rival tenen a la ciutat actualment són els fins ara liderats per Francesc Teixidó.

Centrifugació dels actes massius. El 2022 ha començat amb la cavalcada sense passar per La Riera ni l’Ajuntament; els Tres Tombs, al Passeig Marítim; i la rua de Carnestoltes, entre el Parc de Cerdanyola i el Parc Central. Els exemples de canvis de localització o recorregut dels grans esdeveniments culturals de la ciutat són cada vegada més habituals. La pandèmia i les restriccions vigents fins fa poc han condicionat i encara condicionen els actes amb molta participació. Però no és només això: el govern Bote -especialment el regidor de Cultura Xesco Gomar- evidencia una voluntat política de descentralitzar la vida cultural de la ciutat fent que abraci de forma molt més desacomplexada tots els barris. A cavall d’aquests canvis d’ubicació de grans esdeveniments, l’oposició entre barris cèntrics i perifèrics sembla fer-se un lloc en el dia a dia polític local. “Sembla que el que vingui de Cerdanyola a vostès no els interessa”, va etzibar en el darrer ple municipal la regidora d’Esports, Bea Delgado, al grup de Junts arran del canvi de nom de la pista poliesportiva del barri. En un article a Capgròs, el cap de files de Junts, Alfons Canela, responia fent referència a una suposada “clàssica patrimonialització que s’ha fet des del socialisme sobre els barris de les nostres ciutats”. Els pròxims mesos diran si aquest eix “territorial” de la política mataronina, que fins ara no havia tingut protagonisme o, senzillament, era una qüestió tabú, té continuïtat.


Nou pla estratègic, ara pel 2030. Ja hem arribat al Mataró 2022, el pla que l’executiu Bote va treballar el mandat passat per apuntar un rumb de ciutat clar, i a l’espera d’un retiment de comptes del que ha donat de si aquest horitzó programàtic del primer mandat, la sala de màquines de l’Ajuntament es disposa en pocs dies a anunciar el nou eix estratègic que el govern pretén pactar amb la resta de grups. Se situa el 2030 -una data amb més perspectiva que no la del 2022, que recordava perillosament l’any abans de les properes eleccions- i en realitat es vincula a una perspectiva global, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promoguts per l’ONU.

Pim Camprubí, el relleu de Francesc Teixidó a ERC. Esquerra Republicana ja ha ensenyat les seves cartes de cara a les eleccions de 2023 i opta pel continuisme, amb un perfil molt semblant al de Francesc Teixidó, com és Pim Camprubí, regidor des de 2015. Presentat des d’aquesta setmana a través de les marquesines del Mataró Bus i de cartells arreu de la ciutat amb una campanya on crida a il·lusionar la ciutat, ja ha assumit la representació de la formació en els actes públics, com diumenge passat en els Tres Tombs. Veurem quina és l’estratègia que Esquerra desplega per aconseguir revertir la quasi majoria absoluta de Bote el 2019, tenint en compte que els atributs del nou candidat no suposen especialment un gran revulsiu per aconseguir trencar el sostre de vidre dels republicans a l’Ajuntament. Més enllà d’ERC la CUP anunciava aquest divendres l’obertura d’un nou local al carrer d’en Xammar després de molts mesos absolutament desapareguda i cal veure què passa en l’àmbit del constitucionalisme, on el mataroní Joan López ha pres partit en l’arrencada de Valents, el partit que vol refondre el Constitucionalisme a Catalunya, i per tant s’obre l’interrogant de si hi pot haver una candidatura local que fagociti els votants del PP -amb trencadissa interna després d’unes renyides Primàries, amb aires madrilenys- i de Ciutadans.

Cartell de Pim Camprubí a la plaça de Santa Anna. Foto: J.S.

Fons Next Generation. De moment, la Unió Europea ha concedit dos projectes a Mataró en el marc de la convocatòria d’ajudes públiques efectuada per la Comissió Europea arran de l’aturada pandèmica i la crisi subsegüent. Són 250.000 euros pel ‘Mataró Agenda Urbana’, que precisament consisteix en l’elaboració del Pla d’Acció Local Mataró Agenda Urbana 2030 alineat amb els ODS; i la iniciativa Innovació urbana en el comerç, emmarcat en el projecte estratègic Pla d´Impuls al Centre (PIC), al qual s’han concedit 1,4 milions d’euros. Són, però, només dos dels tretze projectes amb els quals Mataró preveu aplicar a aquests fons, amb iniciatives tan rellevants com ‘El nou eix turístic del centre històric de Mataró’, el qual permetria peatonalitzar el carrer Sant Josep i la rehabilitació de Can Cruzate amb ajuda europea, per valor de 2,7 milions d’euros; o el de Zona de baixes emissions, amb una quantia de 1,7 milions d’euros.

Ocupacions. El fenomen de les ocupacions, lluny de rebaixar-se durant el 2021, no va parar de créixer: més de 40 al mes durant el 2021, havent-se multiplicat per tres respecte a l’any anterior. Així, durant l’any passat es van registrar a Mataró 573 casos d’ocupacions il·legals i 192 temptatives d’usurpació. Curiosament, alguns d’aquests intents han estat evitats pels propis veïns, en una dinàmica cada cop més habitual. Davant de tot plegat, la recepta de l’Ajuntament és reclamar més Mossos i perseguir les pàgines que, sense cap pudor, prometen les claus de pisos ocupats. La polèmica d’aquesta darrera setmana, arran d’una petició pública i explícita de l’alcalde Bote de no celebrar un acte al Cafè de Mar al voltant d’aquesta qüestió, evidencia el nerviosisme que aquest tema genera en la classe política local.

Polarització política. Tot i que el 2022 és l’any previ a les eleccions, el fet és que a mesura que l’any es vagi escolant per l’aigüera la tensió política anirà en augment, perquè per Nadal els comicis sí que ja estaran a la cantonada. Si bé la tensió vinculada al Procés en aquests moments ha quedat molt rebaixada, la més que probable irrupció de Vox a l’Ajuntament el 2023 farà que la dinàmica entre aquesta formació i els col·lectius que es reivindiquen antifeixistes vagi en augment. En aquest sentit són preocupants els fets que van ocórrer aquest dijous arran d’un acte d’Ignacio Garriga a la plaça Isla Cristina de Cerdanyola, que va acabar amb un ferit lleu i moltíssima tensió. És evident que el pòsit de la pandèmia i la crisi econòmica generada al seu darrera no ajuda gens a dissipar aquest ambient de malestar social.

Policia Local: absentisme escandalós. Segons l’Ajuntament de Mataró, el 2021 es va registrar un absentime del 24,3%, que pujava fins a un sorprenent 35,2% en relació al torn de nit. Aquesta és una situació innaceptable que el superregidor Juan Carlos Jerez, de nou al capdavant de la policia, admet sense embuts. Precisament el seu origen professional -ell és també un policia- sembra dubtes sobre si és la persona més idònia per torejar aquesta situació. De fet, la situació de tensió és evident: el Sindicat de Policies Locals ha demanat la seva dimissió. Les espases estan ben amunt.

RAMON RADÓ/JOAN SALICRÚ

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 11 febrer 2022 by in LaRiera48.
%d bloggers like this: