Carril bici: una decisió inesperadament audaç d’un govern habitualment electoralista
L’arrencada del curs polític a Mataró té gust -o més aviat podríem dir que fa olor- de gasolina. De cotxes i de retencions. Perquè en una inèdita mesura per a un govern que molt sovint peca d’electoralisme -l’anunci de la congelació d’impostos pel segon tram del mandat, per exemple, fa poques jornades- i de populisme -només falta veure el paper de l’alcalde, davant la Casa Gran, en acabar la manifestació en contra de la violència sexista-, l’executiu presidit per David Bote ha pres una decisió que li farà no guanyar sinó en tot cas perdre un bon grapat de vots. Es tracta de l’execució d’una decisió ja presa, la posada en marxa de l’Anella Ciclista a la ciutat i, per tant, la reducció de vials tant centrals com el Camí de la Geganta a un sol carril de circulació per cada sentit, en gran part del seu recorregut.
La mesura afecta els principals carrers o avingudes de la ciutat i es pren per afavorir una mobilitat més sostenible i un entorn més tranquil, malgrat la gran emprenyada -lògica- que una part dels usuaris de cotxes comencen a tenir quan es produeixen col.lapses a les hores punta en punts com la Plaça d’Espanya. La sorpresa, a més, és que l’impuls polític que acompanya aquesta decisió no prové dels dos regidors de En Comú Podem Mataró sinó del superregidor (per la gran quantitat de càrrecs i poder polític que acumula) Juan Carlos Jerez, el qual en privat no s’està de recordar que va entrar en política per transformar la realitat, no per “anar resolent problemets”. Una notícia que arriba especialment en mal moment, quan es constata de nou el caos viari que dia sí i dia també pateixen tots aquells que han d’anar i tornar de Barcelona, ho facin amb transport públic o privat. Als quals només els falta trobar inesperats embussos a la seva ciutat.
S’estigui d’acord o no ideològicament amb la mesura -o amb la forma amb què s’ha aplicat- cal reconèixer al govern municipal el valor de dur a terme una mesura que revoluciona la mobilitat a la ciutat i que fa perquè creu que és necessària fer. Evidentment el col·lectiu ciclista de la ciutat aplaudeix la mesura (i encara la troba insuficient), però és evident que la aplicació de carrils bici als grans eixos viaris de la ciutat no prové d’un clam popular ni una exigència nacional ni estatal ni europea -per bé que fent-ho Mataró es posa en línia amb les ciutats més sosteniblement avançades del moment a Europa, com París i Barcelona, i que el 50% dels 750.000 euros que costa l’operació provenen dels fons europeus Feder-. El govern tira endavant amb la mesura perquè creu que ho ha de fer. És a dir, fa política en el sentit de transformar la realitat. I això sempre és una bona notícia.
L’altra bona notícia és la constitució, dijous de la setmana passada, de l’Associació de l’Arc Metropolità, amb un paper de lideratge important per part de Mataró, que es va presentar amb presència dels alcaldes de les principals ciutats de la segona corona metropolitana en un lloc emblemàtic de la capital del Maresme com és la Nau Gaudí. No és aquesta una voluntat nova, la de teixir aliances amb les altres grans ciutats del voltant de Barcelona, però sí que ara s’hi dóna un nou impuls després d’un període en què no havia estat un ‘frame’ excessivament explícit en la governació de la ciutat (el darrer que va prendre en consideració aquesta qüestió va ser l’alcalde Baron). Veurem què dóna de sí aquesta aposta, per exemple en el terreny de la mobilitat, que requereix segur de respostes concertades amb altres administracions.
Una decisió molt concreta, de tocar de peus a terra, i una d’altra d’estratègica, que suposen apostes polítiques clares per a un govern que encara es mostra molt desdibuixat i excessivament compartimentat, amb regidors amb molt pes polític -Jerez, Gomar- i una gran majoria que passa sense pena ni glòria, amb una gran presència institucional al carrer, això sí, arreu de la ciutat i els set dies de la setmana, com ha marcat insistentment l’alcalde Bote. Una situació encara més complicada pels dos regidors de En Comú Podem Mataró, als quals malgrat la seva tasca voluntarista a Ocupació i Habitatge els costa molt demostrar el sentit de la seva presència a l’executiu local.
De fet, després de la majoria excepcional que la ciutadania va donar a David Bote el 2019, amb 13 regidors, tot fa pensar que la irrupció de Vox al panorama local podria restar tres o fins i tot quatre regidors als socialistes, i a la seu del carrer Isern d’Esquerra Republicana -sense cap de llista clar, per cert- ja acaronen la possibilitat d’arribar al govern de la ciutat amb aliança amb els morats i, si convé, amb el suport puntual de Junts per Catalunya. Els gestos oferts les darreres setmanes cap a les dues bandes així ho permeten albirar.
LaRiera48 