La Revolució de Les Santes, per Xesco Gomar

L’any passat, quan va ser nomenat com a nou responsable de Cultura, l’elèctric regidor Xesco Gomar ja va esbossar un sucedani de Festa Major que portava per nom ‘Mataró s’enlaira’, on es veia clarament la seva mà, políticament parlant. I ho feia a cara descoberta.

Xesco Gomar, que és clar i directe i no té hipoteques de cap tipus amb els sectors dirigents del centre de la ciutat, va deixar dit que Les Santes havien de fer un tomb i esdevenir definitivament les festes de tota la ciutat (això, òbviament, reenceta el debat de si aquesta és una qüestió superada o no). Guiat per allò de l’alcalde Joan Antoni Baron -a qui paradoxalment va combatre a l’anterior del PSC junt amb l’actual alcalde Bote- de què “tot Mataró sigui Mataró”, Gomar va decidir posar la banya en aquest meló, que cap dels seus antecessors va obrir (tots han optat pel gradualisme i el reformisme, per no prendre mal davant “els guardians de la festa”).

Finalment el ‘Mataró s’enlaira’ no es va arribar a fer perquè l’auge de les xifres de contagis ho va desaconsellar pocs dies abans del seu inici. Però la intenció política va quedar claríssima, per molt que passés desapercebuda -de la mateixa manera que la pandèmia és l’excusa perfecte d’inacció davant qualsevol petició també és veritat que és un marc on els polítics, davant la incertesa generalitzada, tenen més màniga ampla per aplicar canvis que sinó hauria estat impossible de fer-.

Aquest any, amb una nova edició de la Festa Major fora del seu marc habitual -i veurem si és el darrer any-, Gomar va tornar a explicitar aviat la seva voluntat. I incorporant-ho ja a la programació de Les Santes i avisant que aquestes novetats no són “flor d’un dia” i que cal dur a terme una revolució de la festa. La principal idea és tacar tota la ciutat, de punta a punta, d’activitat de petit i mig format, fent que les activitats vagin a la gent i no la gent a les activitats, com fins ara. A partir d’aquí, s’abandonen -aquí si per necessitat- les sortides davant l’Ajuntament i es programa un acte al matí a la Plaça de l’Ajuntament amb dues sessions com si d’un espectacle es tractés (de fet, així és, però fins ara pesava més la tradició de veure els actes malament però “en el lloc tradicional”). A més, els Focs es fan des de quatre indrets de la ciutat i no només des de baix a mar. I s’aposta per un acte experimental, amb fort component audiovisual, per viure la Festa Major tan presencialment com sobretot virtualment (en la línia del que ja es va fer per Reis). És, a més, tan sols un inici d’un projecte de transformació a mig termini.

Com és de suposar en el context on vivim (tot i que també es podria haver evitat, evidentment), tots aquests canvis s’han fet sense comptar amb la Comissió de Festa Major, l’òrgan participatiu impulsor de Les Santes. De fet, la Comissió d’aquest any, com a tal, no ha estat convocada. L’Ajuntament ho ha preparat tot, en reunions de diversa índole. Bilaterals amb determinades iniciatives (Gegants, Foc), amb totes les colles (acte de Llibert Fortuny) i amb una comissió amb representats de grups municipals. No hi ha hagut Plenaris ni cap acte obert. Això, com era d’esperar en un col·lectiu tan gelós de la seva tasca com les colles institucionals i les persones que participaven cada any de la Comissió de Festa Major ha generat ja les primeres reaccions negatives. Sí que hi ha hagut consens amb la resta de formacions polítiques, perquè Xesco Gomar -que políticament és implacable- sap que convé una certa mà esquerra per dur a terme transformacions com aquestes.

Com seran Les Santes de l’any que ve? “Tot està per repensar i tot és possible. El que volem és que, d’una vegada per totes, tot Mataró senti la Festa de Les Santes com la seva Festa Major”, diuen des de l’antiga Beneficència del carrer Sant Josep. Tornaran a haver-hi actes per tota la ciutat o molt més del que estàvem acostumats? Segur. Tornarem a tenir uns Focs descentralitzats en quatre indrets de la ciutat? No ho crec, en la mesura que els Focs eren un element de trobada de tota la ciutadania en el gran espai físic compartit de la ciutat, el Passeig Marítim. Amb o sense Coronavirus, es mantindrà l’aforament limitat als actes? Molt probablement, perquè les condicions de visualització dels actes són en general més bones i perquè s’ha obert -a euro per acte- una via de finançament extraordinari que casa perfectament amb la necessitat de reduir costos que impera a la Casa Gran. Seguirem veient dormides davant de l’Ajuntament? Potser sí però probablement agafarà pes un acte on es pugui seguir amb condicions els balls de les diferents comparses.

El regidor de Cultura no té cap por a girar Les Santes com un mitjó si això serveix per arribar a molta més gent, el nord que guia la seva acció en aquesta àrea, l’ós més difícil de rosegar de la política mataronina. Per sort d’ell s’ha trobat que “els ortodoxos de la festa” són els primers que veuen que cal fer canvis… Sigui com sigui, està practicant el canvi més bèstia de la Festa Major aprofitant una circumstància com la pandèmia, que reclama regirar-ho tot.

Les Santes que en el seu dia l’alcalde Manuel Mas no va ser capaç -o no va tenir ganes o no es va veure en cor- de promoure les està posant en marxa un dels seus hereus polítics. Veurem amb el pas dels anys si la Revolució de les Santes es consolida o no. En això seran els mataronins qui tindran la darrera paraula. Sens dubte.