10 anys de la irrupció de PxC: els fonaments de l’actual fenomen Vox
El 22 de maig de 2011, aquest dissabte fa deu anys, era dia d’eleccions municipals. A Mataró, per primera (i única) vegada, el PSC no va ser el partit més votat. I també per primera (i única) vegada, durant quatre anys la ciutat va tenir un alcalde que no tenia carnet del PSC.
Però, sobretot, aquelles van ser les eleccions en què una formació xenòfoba, Plataforma per Catalunya, va entrar a l’Ajuntament. Mónica Lora, Juan Gabriel Ponce i Carlos Fontbona va entrar al saló de plens amb 4.686 vots a l’esquena i com a quarta força política.
Finalment, aquella legislatura va acabar com el rosari de l’aurora: Ponce va passar a regidor no adscrit i es va presentar a la candidatura del PP el 2015 i el 2019, mentre que Fontbona va deixar el consistori l’abril de 2015 i, actualment, defensa posicions independentistes.
Encara aquest dissabte, coincidint amb el desè aniversari de les eleccions, Ponce ho recordava al seu compte de Twitter i qualificava el lideratge de Lora de “malson de la dictadura de la portaveu del grup” per acabar concloent que “ser un gos, un caradura, un mentider, un gandul, un vividor i mala persona, en política, et fa guanyar números per prosperar”.
PxC ja s’havia presentat a les eleccions municipals de 2007, aconseguint un exigu 0,34% dels vots, amb 135 sufragis. Però va ser el 2011 quan la formació va obtenir un resultat que va permetre-li entrar amb força al consistori. Un fenomen que es va repetir a altres ciutats de Catalunya.
En aquelles eleccions municipals en què el PSC va perdre alcaldies emblemàtiques com Barcelona, Badalona, Girona o Reus, Plataforma per Catalunya va aconseguir representació per primera vegada en ajuntaments com els de l’Hospitalet de Llobregat (2 regidors), Santa Coloma de Gramenet (3), Sant Boi de Llobregat (3) o Sant Feliu de Llobregat (3). El partit fundat per Josep Anglada, que fins aleshores havia tingut presència bàsicament a Osona, feia el gran salt a l’àmbit nacional.
De les 25 ciutats més grans de Catalunya, només a Vic i a Sant Boi de Llobregat Plataforma va obtenir un percentatge de vot més alt que a la capital del Maresme. En el cas de la capital d’Osona, on PxC tenia representació des de 2003, la formació identitària va ser la segona força amb gairebé un de cada cinc vots (19,94%), mentre que a Sant Boi de Llobregat el percentatge (10,47%) va ser gairebé el mateix que a Mataró.
10 anys després, Vox “calca” els resultats de PxC
Deu anys després de l’entrada de PxC a l’Ajuntament, i sense que hi hagi cap partit d’extrema dreta al saló de plens, en les eleccions al Parlament del 14 de febrer, Vox va obtenir uns resultats gairebé idèntics als de PxC en aquelles municipals.
El partit de Santiago Abascal va aconseguir a Mataró 4.592 vots, ni un centenar menys que en les municipals de 2011. En percentatge de vot, el 10,63% del febrer supera tot just en dues dècimes el 10,43% de fa deu anys.
En unes eleccions en què, en una picada d’ullet al passat, Mónica Lora va ser escollida diputada al Parlament, de les 10 ciutats més grans de Catalunya, només a Tarragona Vox va obtenir més percentatge de vot que a Mataró.
Si s’amplia la comparació a els 25 ciutats més poblades, Mataró és la sisena ciutat on Vox obté un percentatge de vots més elevat: a Figueres, Castelldefels, Viladecans i Rubí, Vox també hi va treure millors resultats que a la capital del Maresme.
Observant-ho per barris, no es noten gaires diferències entre els dos comicis: a Cerdanyola Nord, Cerdanyola Sud, Cirera, Molins/Torner i Vista Alegre, Vox supera en aproximadament dos punts el percentatge que havia obtingut PxC en les municipals del 2011.
Els percentatges varien molt poc al Centre, l’Eixample i Peramàs, on Vox baixa una mica respecte a PxC; i al Palau/Escorxador i el Pla d’en Boet, on la candidatura d’Ignacio Garriga puja lleugerament respecte als resultats de Lora fa deu anys.
On hi ha els canvis més pronunciats és a Rocafonda, on Vox perd gairebé dos punts respecte a la Plataforma de 2011, i a La Llàntia, on la formació d’Abascal obté un 19,41% dels vots, més de set punts més del resultat del partit de Josep Anglada fa una dècada.
Una marca “normalitzada”
Quan PxC esdevé la quarta força a l’Ajuntament el 2011, no era el primer cop que els mataronins es trobaven amb la papereta del partit xenòfob al col·legi electoral. Amb resultats molt discrets, les municipals del 2007 o la presència als mitjans de Josep Anglada havien servit per fer conèixer el partit. Sovint, un dels principals impediments que tenen les formacions xenòfobes és el fet no estar “normalitzades” per part de l’electorat, de ser vistes com a “outsiders”.
En aquest sentit, cal tenir en compte que les eleccions al Parlament de 2010. En aquells comicis autonòmics, els últims abans del procés sobiranista, PxC aconsegueix més de 75.000 vots i, durant bona part del recompte, entraven dins del Parlament. Finalment, no van arribar al 3% necessari per obtenir representació, però els de Josep Anglada van ser la candidatura més votada d’entre totes les que van quedar fora de la cambra.
Però, en aquelles eleccions, a Mataró van obtenir un 3,46% dels vots, un percentatge que sí que els hauria obert les portes de la Ciutadella. De fet, de les ciutats on PxC va superar el 3% en aquelles eleccions al Parlament, a les municipals de l’any següent aconsegueix algun regidor a totes excepte a Terrassa, Mollet i Figueres, tot i que a la capital de l’Alt Empordà era impossible perquè no s’hi presentava.
Mirant l’històric dels resultats tant de Plataforma per Catalunya com Vox a Mataró, es noten alts i baixos i les municipals de 2011 i les eleccions al Parlament de fa tres mesos són les úniques ocasions en què han superat el 10% dels vots, però en la repetició electoral del novembre de 2019 van situar-se per damunt del 8%, gairebé duplicant els resultats de les generals de mig any abans.
LaRiera48 