La participació, la gran incògnita del 14F

Cartells i pancartes electorals al Passeig del Callao

 

El 29 de gener de 2020, l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, deia des del Palau de la Generalitat que, un cop aprovats els pressupostos, anunciaria la data de les eleccions perquè la legislatura ja no tenia “recorregut polític” a causa del “deteriorament de la confiança mútua” entre els dos socis de govern.

Uns pressupostos, una pandèmia, una inhabilitació presidencial… i més d’un any després, aquest diumenge 90.385 mataronins estan convocats a les urnes en les eleccions al Parlament més estranyes que es recorden.

Històricament no deu haver-hi hagut gaires comicis en què el TSJC ha confirmat la data de les eleccions amb la campanya començada i, pocs dies abans, ningú les acaba de tenir totes que puguin constituir-se les meses amb normalitat. Enmig d’aquest panorama, la participació que hi acabi havent serà determinant en el resultat del 14F.

El tòpic diu que una participació alta beneficia els partits favorables a la unitat d’Espanya, mentre que una baixa participació juga a favor del nacionalisme català.

Tanmateix, només és això: un tòpic. En les últimes eleccions, l’aleshores candidat del PP, Xavier García Albiol, va animar a anar votar perquè “amb el 72% de participació, als independentistes se’ls desmunta el xiringuito”. Finalment, al participació es va enfilar fins al 79% i l’independentisme va continuar tenint majoria absoluta al Parlament…

 

La corba creixent de la participació al Parlament

Durant els anys 80 i la primera meitat dels 90, les eleccions al Parlament eren les que tenien els percentatges de participació més baixos. És el que es coneix com a abstenció diferencial: milers de persones que votaven a les eleccions municipals i generals, quan arribaven les eleccions al Parlament, s’abstenien.

 

 

A mesura que la qüestió independentista anava guanyant pes en el debat, s’ha anat incrementant la participació també a les eleccions al Parlament, tant a Mataró com al conjunt de Catalunya, fins al rècord del 21D. Fa tres anys, la participació a la ciutat es va situar per sobre del 80%, la més alta des de 1982.

Tot i que molt poc, a la capital del Maresme la participació va créixer més que al conjunt del país: del 77,41 al 82,58 a Mataró (un increment del 6,68%) i del 74,95 al 79,09 a Catalunya (una pujada del 5,52%).

 

 

Per barris, també hi ha diferències. En els últims vint anys, hi ha tres zones que sempre han tingut més participació que la mitjana de la ciutat: el Centre, l’Eixample i Peramàs. A l’altre costat de la balança, a Cerdanyola Nord, Cerdanyola Sud, Pla d’en Boet i Rocafonda el percentatge de participació sempre és inferior al global de la ciutat.

La resta de barris oscil·len més, però Vista Alegre la participació acostuma a ser superior al conjunt de Mataró, mentre que a Cirera, La Llàntia, Molins-Torner i Palau-Escorxador sol quedar per sota de la mitjana de la ciutat.

 

 

El triple empat entre PSC, ERC i Junts que marquen les darreres enquestes atorga encara més valor a la participació. Qui sigui més capaç de mobilitzar els seus votants haurà comprat molts números de cara a guanyar les eleccions.