LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Què passa ara a la policia local de Mataró? Un excés d’autonomia

Fotomuntatge de l'equip de Cansalada Viada, sempre atén a les polèmiques locals, ironitzant sobre la pancarta desplegada per l'equip de la candidatura al Barça de Joan Laporta a Madrid i aplicant-ho a la casuística de Mataró.

Fotomuntatge de l’equip de Cansalada Viada, sempre atent a les polèmiques locals, caricaturitzant la pancarta desplegada per l’equip de la candidatura al Barça de Joan Laporta a Madrid i aplicant-ho a la casuística de Mataró.

El cap de setmana començava a Mataró amb una estampa absolutament inesperada i impròpia d’una ciutat de quasi 130.000 habitants, la vuitena de Catalunya: un cartell a la porta de les oficines de la Policia Local, a la Plaça Granollers, advertia que aquella nit no hi hauria en servei cap patrulla de la policia local i que, si algú en tenia necessitat, el que calia fer era trucar als Mossos d’Esquadra o al 112, el telèfon d’emergències. Increïble.

Els fets es van repetir dues vegades més, dissabte i diumenge, i en realitat constituïen una vaga encoberta per denunciar les condicions en què estaria treballant el torn de nit, molt limitat en el nombre d’efectius, en un context on l’aposta del govern és destinar un gran número d’agents a la policia de proximitat i no a les patrulles que es mouen amunt i avall per la ciutat. Just el primer dia feiner després dels fets, dilluns, el govern municipal convocava una roda de premsa per valorar els fets i anunciava la firma d’un decret per part de l’alcalde, amb diverses mesures, entre les quals “depurar responsabilitats”.

Els fets han causat una gran expectació mediàtica, perquè coincideixen amb una acumulació de la sensació de conflictivitat als carrers de la ciutat malgrat que les restriccions ocasionades per la pandèmia haurien fet disminuir el nombre de delictes, segons xifres de la darrera Junta de Seguretat Local. Un vídeo del programa d’Ana Rosa Quintana a Tele5, que corre avui dimecres pels Whatsapp mataronins, presentant Mataró com si d’una ciutat inhabitable es tractés, encara ajuda a enrevessar més la situació. (Aquest dimarts, el voxaire José Casado va aparèixer entrevistat i presentat com un líder veïnal de la ciutat; en l’emissió d’aquest dimecres el propi programa ha fet un aclariment explicant el càrrec que ostenta Casado i per tant deixant entreveure la intencionalitat política que hi ha havia darrera la presència d’aquest davant les càmeres).

Però què passa, de fons, a la policia local? En aquest cas concret, el sindicat de la policia local (SPL-CME) que aglutina les crítiques sembla que el que vol en realitat és influir en el model de policia que el govern municipal ha definit. Així de senzill. No està d’acord amb la idea de destinar un gruix important dels efectius a la policia de barri, que pretén ser una policia més propera, més d’acompanyament, menys punitiva, i aposta per un model policial més clàssic, on la policia es personi allà on calgui “en el moment que faci falta” perquè ha ocorregut un incident més o menys greu.

Aquest posicionament -en el fons voler fer política des d’un cos policial- és un extrem inacceptable, des d’un punt de vista democràtic. Reclamar la millora de les condicions de treball, fins i tot les salarials, és totalment acceptable i el govern local té l’obligació de vetllar perquè els policies, en tant que servei essencial, puguin fer la seva feina en condicions. En les millors condicions possibles. Cal que el govern municipal atengui qualsevol demanda raonable en aquest sentit. Però una altra cosa ben diferent és confondre les coses i intentar influir en com el govern municipal creu que ha de funcionar un dels seus serveis essencials, que és el que passa aquí en aquesta ocasió.

Però és que plou sobre mullat amb la policia local, respecte les seves extralimitacions. Just ara fa una mica més d’un any El Periódico va fer públiques algunes converses de to antidemocràtic i amb ressons ultradretans que uns quants agents havien tingut a través d’un grup de Whatsapp no oficial que comparteixen. Era allò de: “Dadme un par de metralletas y se acaba el problema“, que no va merèixer cap condemna per part dels sindicats presents en el cos. Una part important de la policia local de Mataró, en definitiva, vol anar més enllà del que el seu estatus li permet; vol anar per lliure quan en realitat és un cos a l’empara absolutament de les ordres del govern municipal. Farien bé els agents i els sindicats del cos d’entendre d’una vegada quin és el seu paper en el funcionament de la ciutat i no sobrepassar-lo. “Al cèsar el que és del cèsar i a Déu el que és de Déu”. Doncs això. En tot cas és al propi govern municipal i a la regidora de Seguretat Anna Villareal a qui li correspon fer-ho entendre a tots aquells que no ho vulguin entendre. I, si s’escau, prendre les mesures pertinents per tal d’assegurar que el missatge és entès i comprès. La imatge que s’està donant de descontrol sobre la seguretat de la ciutat és francament alarmant també en termes polítics. L’últim que ens falta enmig d’aquesta pandèmia que s’allarga i s’allarga.

One comment on “Què passa ara a la policia local de Mataró? Un excés d’autonomia

  1. Josep Illa Ximenes
    17 Desembre 2020

    Més clar, l’aigua…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 16 Desembre 2020 by in LaRiera48, Les anàlisis de Joan Salicrú.
%d bloggers like this: