LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

8 qüestions que marcaran aquest curs polític

Reunió dels grups municipals per elaborar del Pla de racionalització per reduir la despesa (Foto: @matarocat)

 

Si fa un any haguéssim fet la llista dels temes més importants del curs polític, de ben segur que no hi hauríem col·locat una pandèmia. Finalment, però, des del mes de març el coronavirus va condicionar-ho tot i, si no hi ha una gran sorpresa, ho continuarà fent aquest nou curs.

Després d’un estiu sense festa major, el curs 2020/2021 comença amb diversos fronts oberts a la ciutat, que intentem desgranar a continuació. Sabent que, evidentment, la realitat és molt probable que tingui altres plans…

 

Coronavirus

De ple en la segona onada de la pandèmia, Mataró continua immersa en la crisi sanitària més important que ha viscut el món en les últimes dècades. Fa pocs dies, el risc de brot a la ciutat estava per sobre de 300, el més alt des de l’inici de la pandèmia.

Després d’una setmana sense cap mort, en els darrers set dies cinc persones han mort a l’Hospital de Mataró amb Covid-19.

A hores d’ara, la situació no es pot comparar amb la del mes de març, però en aquesta segona onada, Mataró ha viscut alguns brots importants, com els de la residència El Mirador o el bar La Morera.

A la ciutat hi ha hagut més de 19.000 casos de coronavirus, segons les dades del Portal de Transparència de la Generalitat. La situació epidemiològica també ha arribat a la justícia, que a finals d’agost va ordenar el confinament obligatori i la realització de proves PCR a una família que es negava a aïllar-se.

 

Crisi econòmica

Des de pràcticament el primer minut de la pandèmia, s’ha advertit que la crisi sanitària del coronavirus anava acompanyada d’una crisi econòmica. Tres dies després de la declaració de l’estat d’alarma, l’Ajuntament va anunciar les primeres mesures per combatre la “pandèmia econòmica”.

La lluita, però, serà llarga i els consistoris hauran de multiplicar els esforços en ser les administracions situades en la primera trinxera.

El mes de maig, la ciutat va superar els 10.000 aturats, una xifra que no s’assolia des de la primavera del 2017. Després de tímides baixades els mesos de juny i juliol, el mes d’agost s’ha tornat a tancar per sobre dels 10.000 aturats i una taxa del 16,1%.

Pel que fa a l’atur registral, la taxa de Mataró és del 16,4%, la segona més alta entre les ciutats de més de 50.000 habitants de la demarcació de Barcelona, només superada per Manresa (17,1%).

Més de 10.000 treballadors de la ciutat estan afectats per un ERTO (10.233, a data 1 de juliol), el que suposa que gairebé 1 de cada 3 treballadors s’ha vist afectat per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació: el 30,6%, gairebé quatre punts per sobre de la mitjana catalana (26,8%).

 

Seguretat

Les notícies de robatoris amb força en comerços i furts a la via pública s’han convertit en una constant en els darrers mesos. Segons dades del mes de maig, els darrers mesos la delinqüència ha augmentat un 4% a la ciutat, mentre que les detencions policials han pujat un 15,1%.

Com a resposta a la pujada dels delictes, aquest 2020 s’han incorporat 19 nous agents a la Policia Local, vuit al gener i onze al juliol.

Davant l’augment de la sensació d’inseguretat, a finals de maig, l’alcalde, David Bote, prometia “mà dura” contra la delinqüència i demanava a la conselleria d’Interior més presència policial a la ciutat.

“El problema de seguretat de Barcelona no pot ni ha de convertir-se en un problema de Mataró”, assegurava Bote, que atribuïa l’augment dels delictes per l’increment de la pressió policial a la ciutat comtal:

 

 

Aquesta sensació d’inseguretat va portar a l’aparició de les anomenades “patrulles veïnals”, un moviment sorgit a les xarxes socials i que va tenir el seu apogeu durant els mesos de maig i juny.

 

Escoles

El curs 2020/2021 serà el més estrany dels últims anys. Prop de 20.000 alumnes mataronins van tornar a l’escola el 14 de setembre després de no trepitjar l’escola des del 12 de març i acabar el curs passat fent classes telemàtiques.

El retorn a les aules s’ha fet amb nous protocols i diverses mesures higièniques per evitar possibles contagis de coronavirus.

Aquesta tornada a l’escola, pels efectes que té en milers de famílies, és una de les proves de foc que té la “nova normalitat” on ens hem traslladat. La Generalitat ha admès que el tancament de les aules, una mesura fortament discutida, va ser un error i ha apuntat que, en cas que hi hagi un altre confinament, les escoles seran “l’últim” que es tancarà.

Quan fa més de dues setmanes de l’inici del curs escolar, a Mataró hi ha 23 grups confinats de 19 escoles diferents, un percentatge molt baix respecte al total de classes de la ciutat.

 

Ocupacions

Mataró és una de les ciutats on ha crescut més la problemàtica de les ocupacions il·legals de pisos. En els cinc primers mesos de l’any, la policia local va evitar el 50% d’ocupacions il·legals que en el mateix període de 2019 i l’Ajuntament ha engegat  un nou protocol per abordar les ocupacions que generen problemes de convivència.

La capital del Maresme lidera la demanda per canviar la llei d’enjudiciament criminal i accelerar els desallotjaments. De fet, la proposta presentada al Col·legi d’Advocats de Barcelona preveu l’expulsió 48 hores després de la denúncia dels propietaris si les persones que hi viuen no poden acreditar-ne la titularitat.

Sobre aquesta qüestió, l’alcalde David Bote va protagonitzar la roda de premsa a la seu del PSC en què es va reclamar a la Generalitat que actuï davant les ocupacions il·legals de pisos. “Els ajuntaments ens trobem sols, no hem trobat el suport del Govern de la Generalitat”, va afirmar Bote.

 

 

Impostos

El govern municipal va confirmar aquest dimarts el que feia dies que es donava per fet: un augment del 6% de l’Impost sobre els Béns Immobles (IBI) i del 17,5% en la taxa de la brossa. A efectes pràctics, els mataronins pagaran 4 euros més d’impostos cada mes.

Després de dos augments en dos anys consecutius, l’Ajuntament assegura que es tracta de l’última pujada d’impostos fins al 2023, quan acaba el mandat del govern bipartit.

L’augment de la pressió fiscal s’emmarca en una estratègia d’intentar millorar l’estat de comptes en què també hi ha un intent de racionalització de la despesa i l’eliminació d’alguns serveis municipals.

La decisió ha estat rebutjada, abans i tot que es fes oficial, per Esquerra, Junts per Mataró i Ciutadans.

 

 

 

 

Espai Públic

Esquerra Republicana i Junts per Mataró insisteixen en les últimes setmanes en el mal estat de l’espai públic de la ciutat. Esquerra ha iniciat una campanya per senyalitzar aquestes afectacions pintant-les amb guixos de colors.

ERC denuncia que “l’estat de la via pública és essencial per mantenir uns bons serveis i una bona qualitat de vida” i acusen la regidora de Via Pública, Elisabeth Ruiz, de “negar la realitat”. Els republicans han anat més lluny i han creat un mapa online amb els desperfectes a la ciutat i animen la ciutadania a identificar-ne més a les xarxes socials amb l’etiqueta #MataróDeixada.

 

Mapa creat per la secció local d’ERC amb afectacions i desperfectes a la via pública

 

Pel que fa a Junts, va presentar una proposta de resolució, que va aprovar-se per unanimitat, perquè l’Ajuntament faci un estudi que valori la satisfacció de la ciutadania amb l’estat de l’espai públic.

Des de l’equip de govern s’apunta que el coronavirus va afectar la brigada municipal, que durant mesos només va poder atendre les incidències més greus.

 

Cultura

El sector cultural ha estat una de les principals víctimes col·laterals de la Covid. L’aturada per frenar la corba va comportar la paralització absoluta de l’activitat cultural.

Mentre en altres ciutats s’ha intentat salvar algunes engrunes del naufragi, a Mataró s’ha viscut durant mig any en pràcticament un desert cultural: només cal comparar les recents festes de la Mercè sota mínims amb la “doble suspensió” de Les Santes i el Mataró s’enlaira en un moment en què la situació epidemiològica era molt menys greu.

El 2020 ha estat l’any sense Setmana Santa, sense Sant Jordi, sense Les Santes (també sense Mataró s’enlaira…), sense festes de barri i sense tantes altres coses. La corba cultural, però, en les darreres setmanes ha començat a aplanar-se. Mica en mica, diferents actors culturals han tornat a engegar els motors, adaptant-se a la nova situació amb l’aforament limitat, l’ús de mascaretes i altres mesures higièniques.

A hores d’ara sembla molt lluny però, abans de la pandèmia, l’Ajuntament ja havia anunciat una retallada que fulminava el Festival d’Orgue i el Tast de Jazz i reduïa la inversió en Les Santes.

Tot plegat configura una “tempesta perfecta” que el sector cultural haurà de capejar durant els propers mesos.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 3 Octubre 2020 by in Reportatges and tagged , , , , , , .
%d bloggers like this: