LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Les Santes 2020: una decisió salomònica que denota la por a governar la Festa Major

La Junta de Portaveus telemàtica on aquest divendres es va ultimar l'acord de Les Santes 2020. Foto: Capgròs.

La Junta de Portaveus telemàtica on aquest divendres es va ultimar l’acord de Les Santes 2020. Foto: Ajuntament de Mataró.

L’edició de Les Santes 2020, la 41 després de la represa democràtica, no se celebrarà. La pràctica totalitat dels actes que donen singularitat a la festa -falta veure, això sí, què passa amb la Missa de Glòria de mossèn Blanch, que al capdavall és un acte que organitza l’Església local- no tindran lloc ni el 24 (havaneres), ni el 25 (Nit Boja), ni el 26 (Ball de Festa Major) ni el 27 (Focs) ni el 28 (No n’hi ha prou) ni el 29 (Concert de Fi de Festa). Tampoc la Diada Castellera o la Gegantada, que basculen en el calendari. Les Santes d’enguany, en definitiva, no es faran. I punt.

Que no es podien fer, en realitat, era una evidència arran de les condicions de la “nova normalitat” decretades pel govern espanyol, que impedeixen organitzar actes de gran format, els propis de qualsevol Festa Major. A Mataró ho sabia tothom que coneix els intríngulis de la Festa Major des de fa moltes setmanes i, de fet, fa ni més ni menys que seixanta dies el rotatiu El Periódico ja ho va avançar. Però ningú volia oficialitzar-ho, perquè la condició de pràcticament “tema tabú” que té la Festa Major a la capital del Maresme fa cada cop més difícil poder-ne discutir amb naturalitat, tant des de l’opinió pública com des de les institucions.

Finalment, en virtut precisament de la por que des de l’Ajuntament es té en relació a prendre qualsevol decisió impopular en aquesta matèria (retallar-ne el pressupost i la durada, per exemple, que és el que s’havia anunciat enguany), aquest divendres tots els grups municipals (saltant-se el teòric espai de coorganització que és la Comissió de Festa Major, a la qual “ni hi és ni se l’espera”) van segellar un acord pel qual s’anuncia la suspensió dels actes que tradicionalment configuren la Festa Major però -sembla, caldrà aclarir-ho- no la festa en sí, perquè en el seu lloc s’opta per programar algunes “propostes per a tots els públics i edats, distribuïts per diferents espais de la ciutat, promocionant la Cultura de Km 0, amb control d’accés i on es prendran les mesures sanitàries i de distància física que marqui la normativa del moment” [segons afina Capgròs, els actes serien del 25 al 27 de juliol, coincidint amb el punt àlgid de la festa de cada any].

El comunicat de l’Ajuntament, per tant, permet una lectura i exactament la contrària i això és el que sembla que pretén el govern municipal -el servei de Comunicació no hi té cap culpa-: poder defensar alhora que ha cancel·lat la Festa Major -i per tant mostrar una senyal de contenció i prudència al gruix de la ciutadania- i al mateix temps -per acontentar els sectors més essencialistes- assegurar que Les Santes de 2020 existiran igualment, encara que sigui amb uns actes que no tinguin res a veure amb els que són habituals (això, per cert, no té res a veure amb la possibilitat sobre la qual s’havia especulat inicialment de fer una edició virtual de la festa, perquè parlem de nous actes presencials). A hores d’ara, la confusió és total i moltes persones a la capital del Maresme no entenen què és el que passarà realment i si Les Santes es faran o no. (El propi alcalde David Bote va ser víctima i alhora promotor d’aquesta confusió quan divendres a la tarda va penjar un tuit admetent que calia “suspendre-les” i, pocs minuts després, el va esborrar i en va penjar un de nou amb el mateix text però ometent el concepte “suspensió”). No és, parlar “clar i català”, un deure de tots aquells que es dediquen a la política, també la local?

Tot plegat… estrany. Tant drama és que un any no hi hagi Festa Major donada la impossibilitat tècnica de celebrar-la? Per què no s’agafa el toro per les banyes i s’admet que l’edició de 2020 de Les Santes queda suspesa i s’aprofita aquesta circumstància per repensar la Festa que, malgrat sigui cada cop un èxit més notori de públic, és obvi que cal actualitzar i descentralitzar? Lloable és, certament, la voluntat de generar un ambient cultural coincidint amb l’estiu que arribi a través d’actes de petit format a tots els racons de la ciutat -i també permeti “fer calaix” als establiments de restauració-, però perquè n’hem de seguir dient “Les Santes” si és obvi que no ho són? Més encara: quin sentit té concentrar totes aquestes activitats del 25 al 27 de juliol? Per què no precisament estirar tota aquesta programació KM0 a tot el mes de juliol i agost, a ritme d’una activitat diària (ho ha proposat amb encert Junts per Mataró), per animar una ciutadania que necessita refer-se del convuls període que ha viscut? Per què no -seria una altra possibilitat- s’opta per fer com Terrassa, que davant la impossibilitat de celebrar la Festa Major ha anunciat, de cara al setembre, un acte ad hoc, de ciutat –ells en diuen Festa del Retrobament-, per mirar de sumar energies i projectar-les cap endavant en un gran acte de ciutat post pandèmia? (Encara més caòticament, l’acord entre els grups municipals inclou que en aquesta mena de Santes alternatives hi hagi un acte d’homenatge als professionals que han lluitat contra al covid-19 i els que han perdut la vida).

La resposta a la majoria d’aquestes preguntes és que, si bé Les Santes són la qüestió més política que hi ha a la ciutat en tot l’any -a un nivell semblant a la seguretat (tan de moda aquests dies), l’habitatge, la mobilitat o la promoció econòmica-, des de l’Ajuntament -mani qui mani- hi ha una gran por a tirar endavant les polítiques que es considerin oportunes en relació a la Festa Major: el tòtem sagrat en què s’han convertit arran de l’acció de sectors molt determinats del centre de la ciutat –Les Santes no es toquen, Les Santes seran sempre nostres– dificulta que cada govern municipal pugui prendre’n les decisions que consideri pertinents, per exemple ara donar per suspesa l’edició de 2020. El govern municipal de torn, davant la por a una reacció visceral per part d’aquests sectors, opta per la política de l’estruç i adopta solucions pretesament salomòniques que costen d’entendre. Falta valentia política, vaja. Potser és hora de dir que “ja n’hi ha prou” respecte el tabú de Les Santes.

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

One comment on “Les Santes 2020: una decisió salomònica que denota la por a governar la Festa Major

  1. Retroenllaç: Un any de govern bipartit, de l’A a la Z | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 6 Juny 2020 by in LaRiera48, Les anàlisis de Joan Salicrú and tagged .
%d bloggers like this: