LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Mataró davant la crisi del coronavirus. De nou, els Ajuntaments en primera línia de combat

L'alcalde David Bote en un dels dos vídeos que, a través de les xarxes socials, ha emès des de casa seva, on està confinat. Font: Twitter

L’alcalde David Bote en un dels dos vídeos que, a través de les xarxes socials, ha emès des de casa seva, on està confinat. Font: Twitter

El brot de coronavirus ha capgirat com un mitjó la vida de tots plegats, també a Mataró, en molts pocs dies. Primer van ser les escoles, després els establiments de consum, els espais comuns… la ciutat s’ha convertit en un indret desconegut pels seus propis conciutadans, que a les 8 del vespre cada dia lloen amb els seus aplaudiments la tasca dels metges i infermers que s’estan deixant la pell per lluitar contra la pandèmia. La notícia més tràgica, però, no pot ser altra que aquesta: segons dades d’aquest dimecres 1 d’abril, a la capital del Maresme Mataró han mort 27 persones contagiades de coronavirus i hi ha 159 ingressats. La millor notícia és que la xifra d’altes ja arriba a 47.  S’estan vivint moments que tots recordarem, plens d’emoció i generositat. D’aquesta manera, per exemple, van acomiadar els professionals sanitaris, aquesta mateixa setmana, un pacient que marxava a casa.


Com a conseqüència de la pandèmia, també el dia a dia polític a la ciutat s’ha vist alterat. Sense el protagonisme diari que tenen el govern de la Generalitat o l’executiu espanyol, els ajuntaments, l’administració més propera al ciutadà, s’han trobat de cop i volta en la primera línia de trinxera contra la Covid-19. També a Mataró. 
No en va, l’administració local és qui, de fet, durant aquests dies de confinament, és l’encarregada de tancar els espais públics com parcs i jardins o el Passeig Marítim, garantir l’assistència als col·lectius més vulnerables, ajudar a fer la compra a les persones grans que viuen soles, suspendre els mercats de fruita i verdura o desinfectar determinats punts de la via pública.

Així, malgrat la insistència des de tots els angles possibles sobre la necessitat de no sortir de casa, segons les dades que ha fet públiques l’Ajuntament aquest dimecres, des del dissabte 14 de març s’han interposat 839 denúncies administratives i 4 de judicials per incomplir el confinament. Només entre el divendres i el dissabte passat, en ple cap de setmana, hi va haver 129 persones denunciades.

La crisi sanitària ha fet canviar considerablement la cara de la ciutat. Des d’aquest dissabte, per exemple, l’Hotel Atenea del Passeig Marítim acull pacients lleus de la Covid-19 amb l’objectiu d’alliberar llits d’hospital. Així, disset habitacions de l’Atenea s’han convertit en habitacions d’hospital, en un hotel on hi treballen 30 professionals sanitaris, entre llicenciats pendents de començar el MIR i estudiants d’últim any de Medicina i Infermeria. La decisió del govern espanyol de tancar hotels, càmpings i altres allotjaments turístics ha facilitat la conversió de diversos hotels en hospitals. 

D’altra banda, des d’aquest primer d’abril, entra en funcionament a l’Espai Gatassa el Centre d’Acollida Municipal per a persones sense sostre. Compta amb 48 places, que se sumaran a les 21 que hi ha durant tot l’any a Can Soleret. El centre, gestionat per la Creu Roja, compta amb cuina, dutxes i vestidors. Idèntica destinació ha tingut l’antic Can Xalant, des de l’època del govern Mora rebatejada com Can Boet, que també és un espai per a persones que no tenen on passar el confinament. 

El govern municipal reacciona de mica en mica

L’alcalde David Bote, com la resta de la ciutadania, confinat a casa seva, de moment -malgrat presidir telemàticament cada matí una reunió del comitè de crisi del govern on participen els regidors responsables de Salut, Policia i Protecció Civil-, ha preferit mostrar un perfil baix, amb només dues intervenció en públic, via xarxes socials, el 23 de març i el 30 del mateix mes, on agraïa a la ciutadania el compliment de les mesures dictades pel govern central i a tots els treballadors públics per la feina que seguien fent, instava a no abaixar la guàrdia i repassava alguna de les iniciatives posades en marxa per l’Ajuntament davant les dificultats econòmiques que a dia d’avui ja estan patint molts mataronins. (Hi va haver un primer vídeo, molt concret i específic per justificar el tancament dels mercats ambulants, el dia 20).

Dos dies abans de la primera aparició pública de Bote, se li havia avançat el seu soci de govern, el comú Sergi Morales, que el dia 18 va publicar un primer vídeo davant la sensació que potser els mataronins estaven trobant a faltar la veu de l’Ajuntament en aquesta crisi –posteriorment n’ha publicat quatre més, el darrer aquest 1 d’abril-.

Sigui com sigui, va ser precisament aquell mateix dia 18 quan l’alcalde va publicar un primer ban municipal on feia una crida a la “responsabilitat individual i col·lectiva” i on s’explicitaven “ordres, obligacions i recomanacions, mentre es trobi vigent l’estat d’alarma”. El dia 17, 24 hores abans, l’Ajuntament anunciava les primeres mesures econòmiques per parar el cop, entre les quals es parlava, encara molt vaporosament, de “estudiar la possibilitat d’ajornar els terminis de pagament dels impostos, tributs i taxes municipals previstos al calendari fiscal, “garantir la diligència de la tramitació, especialment pel que fa a les factures a proveïdors” i “estudiar d’impacte econòmic per la crisi del coronavirus sobre les finances municipals”.

Posteriorment, el govern ha anat concretant aquestes peticions inicials -per exemple efectivament s’ha ajornat el pagament dels tributs municipals fins que s’acabi l’estat d’alarma- i aquest primer d’abril treia pit de la rapidesa amb què s’estan abonant les factures presentades a la Casa Gran: aquest març l’Ajuntament està pagant a 36 dies, 12 dies menys que el gener.

La primera decisió de l’executiu local havia estat el dia 12, l’endemà de l’aprovació definitiva dels pressupostos de 2020, quan l’alcalde anunciava l’activació del Pla Bàsic d’Emergències Municipal i l’execució de les primeres decisions de protecció de la salut d’acord amb les indicacions de la Generalitat. Precisament, el futur del pressupost de 2020 és una de les qüestiones que més preocupen ara mateix dins l’executiu de David Bote, especialment al seu lloctinent Juan Carlos Jerez, que veu com l’escenari ja de per si complicat que s’albirava per aquest any, amb una suau desacceleració dels ingressos i un increment de les despeses per diversos motius, es confirma abruptament.

Què en diu l’oposició de tot plegat? El principal partit de la bancada no governamental, Esquerra Republicana, es va oferir ràpidament -el dia 17, cinc dies després de l’inici de la crisi- al govern municipal per treballar “colze a colze” amb la voluntat de gestionar conjuntament la crisi i, si convenia, fins i tot, donar suport a uns nous pressupostos que podrien ser ara necessaris, just després d’haver votat en contra dels vigents. En un to molt diferent al que han mantingut les direccions nacionals de la majoria de partits polítics durant les darreres setmanes, els republicans assenyalaven que el govern municipal “està treballant de valent per dictar i aplicar totes les mesures necessàries” contra la pandèmia. El cap de files dels republicans, Francesc Teixidó, això sí, ha posat d’exemple les mesures que ha pres l’Ajuntament de Sant Cugat en relació a autònoms i petits empresaris.  

Esquerra ha concretat les seves demandes en destinar l’import de les multes per no seguir el confinament a pal·liar els efectes del coronavirus o la suspensió del cobrament dels lloguers de PUMSA i han reclamat posar el focus de l’acció municipal en les famílies amb dificultats per pagar el lloguer, els petits comerciants que han hagut de tancar el negoci, pimes que han baixat la facturació, pagesos o establiments de restauració.

Per la seva banda, Junts per Mataró, la formació hereva de Convergència, ha proposat també que l’Ajuntament no cobri les quotes de lloguer dels mesos d’abril, maig i juny del parc públic d’habitatge, és a dir, de PUMSA -en una reclamació molt lògica en la mesura que està destinat a perfils amb dificultats econòmiques-. A més, reclama que l’empresa municipal revisi les quotes a aquells llogaters que hagin petit una reducció “significativa” dels ingressos a causa del coronavirus. A nivell tributari, JxM reclama una nova línia de subvenció de l’IBI per als comerços que s’han vist obligats a tancar i una política d’ajudes per al pagament de subministraments com són l’aigua, la llum i el gas.

Pel que fa a Ciutadans, la formació liberal ha demanat aprovar exempcions fiscals en els tributs municipals i en el pagament de taxes d’ocupació de la via pública. Altres mesures que proposen són la creació d’un fons extraordinari d’ajudes als afectats i un servei a domicili per assegurar les necessitats bàsiques de la gent gran. A nivell d’informació ciutadana, la formació taronja vol que es creï una finestreta única i un telèfon gratuït per resoldre dubtes.

Caldrà veure quines mesures noves es van aplicant les properes dates i sobretot quin dibuix es fa per insuflar nova vida a la dinàmica econòmica de la ciutat quan la tempesta es calmi. La setmana passada, des de Tecnocampus, es donava compte de la creació d’un espai d’acollida a les empreses i als autònoms amb dificultats. Aquest primer d’abril, des de la regidoria d’Habitatge, s’anunciaven tres coses: la bonificació del 30 % del lloguer del parc públic d’habitatges per aquelles famílies que hagin patit una disminució dels ingressos per la situació del coronavirus, impulsar el Servei d’Intermediació en Deutes d’Habitatge de l’Ajuntament de Mataró i la petició als governs de Catalunya i d’Espanya de mesures per pal·liar el risc de pèrdua de l’habitatge a persones afectades per l’impacte econòmic de la crisi del COVID-19.

En moments difícils com aquest, és obvi que la capacitat del govern local de reaccionar es posa a prova. Només el temps dirà si la ciutadania valora positivament o negativament la feina feta pel govern municipal. Diu el manual de les crisis que, a més de respostes materials o decisions concretes, cal oferir un lideratge que amorteixi la inseguretat de la ciutadania i esvaeixi les pors. Lideratge programàtic i lideratge emocional –ho explica molt bé l’alcalde Manuel Mas en una entrada al seu bloc sobre el brot de legionel·losi de l’any 2002-. Com sempre, el temps dirà si l’alcalde Bote, que es desenvolupa molt millor en les distàncies personals, ha exercit aquest rol i els ciutadans l’han percebut d’aquesta manera. I sobretot si ell i el seu executiu, eventualment amb una voluntat de consens més gran amb els partits de l’oposició de la que s’ha demostrat fins ara, seran capaços de tornar a teixir una xarxa de confiança i de tranquil·litat que activi una resposta potent en clau local davant la crisi econòmica en què ja ens podem donar per instal·lats. UN ARTICLE DE RAMON RADÓ, TONI RODON I JOAN SALICRÚ

One comment on “Mataró davant la crisi del coronavirus. De nou, els Ajuntaments en primera línia de combat

  1. Retroenllaç: Un any de govern bipartit, de l’A a la Z | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 1 Abril 2020 by in LaRiera48.
%d bloggers like this: