LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

La cultura a l’Ajuntament de Mataró? Deixa’t d’orgues…

Imatge d'arxiu de l'orgue de la basílica de Santa Maria durant una edició del festival d'orgue Jaume Isern. Foto: Ajuntament de Mataró

Quatre mil persones, a raó d’entre 800 i 1.200 en cadascun dels quatre concerts que acostumaven a confegir el festival d’orgue Jaume Isern cada mes de juliol. Aquest era el públic directe que assistia al cancel·lat festival d’orgue Jaume Isern, en un anunci fet al darrer ple municipal per part de la regidora del ram, Maria José Pérez. Són xifres a les quals caldria afegir, evidentment, els espectadors que seguien aquests concerts a través de Mataró Audiovisual i de la Xarxa, per a tot Catalunya, així com les visites al seu canal de Youtube

“El meu objectiu era posar en valor una peça única del patrimoni de Mataró, l’instrument musical històric més gran construït a Catalunya, per aportar el meu granet de sorra a la promoció d’una ciutat a la que estimo profundament. La marca ‘Festival Orgue Mataró’ és ja coneguda en cercles musicals de tot el món rebent alumnes de Xina, Estats Units, Rússia, Àustria, França, Singapur, Finlàndia, Croàcia, Argentina… i en les últimes edicions també visitants aficionats que pernoctaven una setmana o més [a casa nostra]”, ha expressat l’impulsor del festival, Raúl Prieto, en un comunicat, donant mostra de la feina feta durant vuit edicions.

“Veure alumnes que repetien d’un any a l’altre portant les seves famílies per quedar-se en hotels a viure Les Santes apuntava en la direcció correcta –prossegueix Prieto, un extremeny a qui precisament l’interès per aquest instrument va portar a la ciutat-. L’esforç de tots vosaltres amb el que s’ha creat aquesta marca internacional per Mataró desapareix en l’instant en què l’Ajuntament no accepta la meva proposta en el sentit de: ‘És més important mantenir la marca sigui amb la retallada que sigui, abans que no fer-la desaparèixer’”. És a dir que Prieto va intentar buscar fórmules per no tancar del tot aquest cicle, sabedor que, quan una cosa es cancel·la un any, difícilment tornarà a arrencar el següent. Però la resposta de l’Ajuntament va ser que no.

L’anunci no ha caigut gens bé en el propi Prieto i en molts sectors culturals de la ciutat, més quan també s’ha anunciat la cancel·lació del festival Tast de Jazz, que aplegava 1.500 persones cada any a finals d’agost a Torre Llauder, segons els organitzadors. “L’orgue romàntic més gran i de més qualitat del país, patrimoni d’un mataronisme en extinció, es queda sense un festival únic que ens obria una finestra al món culte. Gràcies @raul_pramirez per posar notes de llum a la cara més fosca de la ciutat del capgròs”, ha expressat a Twitter Ramon Manté, antic representant del PSC al Consell de Cultura de l’Ajuntament.

La decisió de l’executiu bipartit local s’emmarca dins del paquet de retallades posades en marxa per l’executiu local en produir-se un desajust de 8,8 milions d’euros entre ingressos i despeses de cara a 2020: “No hi ha diners, cal retallar”. Un argument, evidentment, fal·laç, perquè la política consisteix exactament en prioritzar allò que es creu més necessari, traient els diners d’on convingui i sinó buscant-los en el món privat. Però és que un anàlisi detallat de les retallades anunciades fa adonar que l’aportació municipal que el comú s’estalviarà entre el festival d’orgue i en el de jazz és de només 33.000 euros. Val la pena trencar un cicle de feina de vuit anys, una activitat consolidada i que garantia una certa projecció cap enfora, per 33.000 euros? Cal tenir en compte que els sous dels regidors de govern se situen aquest mandat entre els 45.510 euros pels que no ostenten tinença d’alcaldia als 50.430 euros que ostenten els set tinents d’alcalde restants -55.350 euros el primer tinent d’alcalde-. Clar i català: només que l’alcalde Bote hagués decidit racionalitzar a principis de mandat la xifra de regidors del govern –que va passar, recordem-ho, de 6 a 14, sense comptar-lo a ell- es podria mantenir el festival d’orgue Jaume Isern i el Tast de Jazz aquest 2020. Així de senzill.

Què és el que passa aquí? Segurament que igual que el govern de CiU va aterrar a la regidoria de Cultura tallant l’aixeta al Festival Shakespeare i al centre de creació de Can Xalant –iniciatives promogudes pel darrer tripartit d’esquerres, quan Cultura era en mans d’ERC-, ara és el nou govern bipartit de la ciutat qui decideix acabar amb dues activitats impulsades sota el mandat de Joan Mora (CiU), iniciades el 2012 i potenciades durant tot el període –fins el 2017- en què CiU va ostentar la regidora de Cultura. Quan els convergents, ja sota la batuta de Joaquim Fernàndez, van deixar l’executiu, segurament el govern socialista en minoria no es va veure en cor de fer aquests ajustos. Ara, l’excusa de la retallada pressupostària ha generat un marc idoni per a fer-ho.

Evidentment també es pot veure com, legítimament, cada govern municipal posa en pràctica les polítiques culturals i de projecció de la ciutat que considera més necessàries i, cal pensar, més estratègiques per potenciar el municipi cap a l’exterior. Però més aviat els fets es poden llegir com un nou producte del sectarisme polític local pel qual cada govern desmunta el que ha fet l’anterior per la pura ambició de deixar clar “qui mana aquí”. També es podria suposar que la les dues cancel·lacions formen part d’una repriorització conceptual de les polítiques culturals, però és evident que no és així i que la capital del Maresme es quedarà orfe dels dos únics elements -més enllà de Les Santes- que animaven culturalment els deserts estius a la ciutat, un període en què tothom està d’acord que falten elements d’atracció sobretot pensant amb l’incipient turisme que ens visita.

De fet, és l’àrea de Cultura qui s’endú el gruix de les retallades del govern municipal, amb 240.000 euros menys –de fet, se’n retallen 92.000 de Les Santes, trencant una preocupant tendència fagocitadora de tota l’activitat cultural anual per part de la Festa Major-.Tampoc hi haurà diners per fer les adaptacions pertinents a l’antiga biblioteca de Caixa Laietana per tal que passi a la xarxa pública ni per la Casa dels Artistes a La Presó, però cap d’aquests elements té a veure amb la projecció exterior de la ciutat. Així les coses, amb aquestes cancel·lacions, el govern municipal bipartit emet un missatge de molt poca ambició i centralitat en l’àmbit cultural -“el relat imperant que en cultura tota despesa són costos i no inversions i, per tant, és on toca esporgar primerament”, en paraules de Cugat Comas– i posa molts dubtes a la suposada voluntat de projecció de la ciutat en l’àmbit del turisme.

2 comments on “La cultura a l’Ajuntament de Mataró? Deixa’t d’orgues…

  1. Retroenllaç: 26M, un any després: el coronavirus ho ha capgirat tot | LaRiera48

  2. Retroenllaç: Un any de govern bipartit, de l’A a la Z | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 13 febrer 2020 by in LaRiera48, Les anàlisis de Joan Salicrú.
%d bloggers like this: