LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

La “tempesta perfecta” de Juan Carlos Jerez

L'alcalde de Mataró, David Bote, junt amb el regidor d'Hisenda i Serveis Centrals, Juan Carlos Jerez. Foto: El Periódico

L’alcalde de Mataró, David Bote, junt amb el regidor d’Hisenda i Serveis Centrals, Juan Carlos Jerez. Foto: El Periódico

“De debò que l’única alternativa es furgar a les butxaques de la gent que amb prou feines arriba a final de mes? Una mica més d’imaginació si us plau. Hi ha gent que fem tot el que complim i paguem per tots… Ja està bé, no?”. És la queixa d’un mataroní de fa unes setmanes que responia a una piulada de LaRiera48 i que exemplifica el desconcert que viuen molts mataronins, més enllà de les seves fílies i fòbies polítiques, pel sobtat augment dels impostos sobre els quals té jurisdicció l’Ajuntament (essencialment l’IBI, que suposa la meitat de la recaptació, 48,7 milions d’euros). Al ciutadà normal i corrent li costa entendre perquè, de cop i volta, després d’anys de congelació -els dos últims abans dels comicis locals- i tímides pujades, de cop i volta el 2020 s’aplicarà un augment contundent d’allò que als mataronins els toca pagar (47 euros de mitjana per família).

El propi alcalde Bote, a la compareixença que anualment du a terme amb els periodistes que segueixen l’activitat política local, admetia que als polítics locals els costa molt fer entendre el cost dels serveis que ofereix, molts dels quals sovint no estan mandatats en cap llei sinó que es dues a terme de forma autoimposada, portant al límit allò que un cop va dir l’exalcalde de Vitoria, José Ángel Cuerda, de què “allà on acaben les meves competències comencen les meves incumbències“. Deia Bote, amb raó, que cal fer pedagogia als ciutadans. Molt probablement això -junt amb una informació més clara, més transparent, més publicitada- és el que ha mancat en aquest revolt de finals del 2019 i principis del 2020 en què el govern bipartit local ha hagut de dur a terme un cop de volant sorprenent, inesperat. Per començar, pujada de més de quaranta euros de mitjana per família dels impostos municipals; per l’altre, cobrir unes despeses “no del tot previstes” de quasi nou milions d’euros d’un pressupost que enguany depassa els 147 milions, aprovat inicialment aquest dimecres en el ple de gener. Què és el que ha passat?

Juan Carlos Jerez, el regidor d’Hisenda i Serveis Centrals i veritable home fort de l’Ajuntament, assegura que el govern local s’ha trobat enmig d’una tempesta perfecta, una situació d’aquelles en què s’ajunten tots els problemes de forma inesperada. En l’apartat de despeses, el llistat és llarg. Contractes la concessió dels quals s’acaba aquest 2020 i que cal renovar (principalment el de la brossa, al qual es destinarà un 25% més de recursos, afegint-hi dos milions d’euros, però també el de la neteja dels edificis públics -543.000 euros- i el contracte del Mataró Bus); d’aquí surten tres milions d’euros. Una aportació extraordinària a PUMSA per fer front a la devolució d’endeutament, 1,4 milions d’euros més (encara les herències del passat, atenció). L’increment de les partides de seguretat -sobretot arran dels nous costos generats per l’avançament de l’edat de jubilació dels policies locals als 59 anys, l’any passat- i “per posar la ciutat al dia” (asfaltat, voreres, enllumenat, arbrat, etc.) -per complir les normatives vigents, en alguns casos, s’assegura-, 1,92 M € més que el 2019. I finalment una decisió estatal però l’impacte del qual han de suportar les hisendes locals, la pujada dels sous dels funcionaris, que serà com a mínim del 2,5% (un percentatge però que podria incrementar-se): 1,36 milions d’euros, almenys.

A això cal afegir-hi una baixada dels ingressos d’1,6 M € de conceptes com l’ICIO (Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres, l’àmbit de la construcció mostra símptomes d’estancament) i la rebaixa en la participació en els impostos de l’Estat (PIE), que ha donat una inesperada liquidació negativa (l’Ajuntament ha de tornar diners a l’Estat per unes estimacions excessivaments positives d’anys enrere). El govern municipal assegura que no es podia ser conscient de totes aquesta conjuminació de factors, però sobta una mica pensant que per exemple la finalització dels contractes pel 2020 era sabuda des de feia temps. Manca de previsió? Poca gosadia a l’hora de dir la veritat als mataronins en vistes de les eleccions de maig passat?

Com es pensa cobrir, tot aquest forat? Dels 8,8 milions d’euros “sobrevinguts”, 4,3 quedaran “tapats” per l’increment de les ordenances fiscals: les butxaques dels mataronins assumeixen directament la meitat del problema, parlant clar. Dos milions més sortiran de la reducció del pagament d’endeutament que fins ara es feia. I 1,2 milions més de l’aplicació del Pla de racionalització de la despesa de l’Ajuntament, que ha provat de treure greix allà on era possible sense afectar serveis bàsics -per exemple retallant 107.000 euros en estudis externs-, tot i que s’ha quedat a 800.000 euros de l’objectiu previst. (Fins i tot s’ha decidir espurgar 92.000 euros de Les Santes, un autèntic forat negre que any rera any xuclava cada cop més energia… fins aquest 2020).

Quadre resum de les despeses sobrevingudes el 2020 i com es cobriran. Font: Ajuntament de Mataró

Quadre resum de les despeses sobrevingudes el 2020 i com es cobriran. Font: Ajuntament de Mataró

Ara bé, òbviament, el debat que s’obre -que finalment representa el centre del debat polític- és a què es destinen el conjunt dels 147,66 milions d’euros, més enllà d’aquests 8,8 milions que el govern argumenta que és absolutament necessari -o d’obligat compliment, segons els casos- gastar aquest 2020. És a dir, què passa amb els 123 milions d’euros resultants de restar la xifra total del pressupost al que es dedica a “serveis de caràcter general” (21,6 M€) i a “òrgans de govern” (2,1 M€), que serien els costos de la pròpia estructura municipal. De moment, enguany les tres principals partides del pressupost se’n van a ensenyament (20,06 M€); benestar comunitari (17,1M€); seguretat i protecció civil (14,96 M€); serveis socials (13,41 M€) i deute públic (13,34 M€), segons consta a les dades del pressupost penjades amb tot luxe de detall al web de l’Ajuntament.

Aquesta reflexió, que és la de fons, la veritablement política, quedarà relegada com a mínim als pressupostos de 2021 on el regidor Juan Carlos Jerez, a petició d’Esquerra Republicana, ha admès que caldrà elaborar ara sí uns comptes des de zero -de moment, els republicans han criticat els pressupostos aprovats inicialment assegurant que no visualitzen clarament els tres eixos clarament apuntats en el pla estratègic Mataró 2022: lluita contra l’atur i creació d’ocupació de qualitat, igualtat d’oportunitats per la cohesió social i territorial, i imatge, reconeixement i promoció de la ciutat-. Cal tenir en compte que la xifra aprovada en el ple de dijous -amb l’abstenció d’ERC i els vots en contra de JxCat i Ciutadans- és de partida un 1,45 % superior a la de 2019, un total de 2,1 M € més. És a dir, que malgrat el “gap” dels 8,8 milions d’euros que ha posat l’ai al cor al bipartit del PSC i ECP el govern decideix expandir encara una mica més el gruix de la seva despesa.

Com es conjuga una cosa -l’augment global del pressupost- amb l’altra -l’ajust que s’ha hagut de fer de 8,8 milions d’euros-, quan la lògica més elemental vindria a dir que davant aquest escenari caldria rebaixar o com a molt mantenir el pressupost total de l’any anterior? Doncs perquè el govern creu que ha de ser ambiciós -mantenint el que ja està “normalitzat de gastar”- i que el 2020, el primer any de mandat “net”, sense eleccions, és el moment de demostrar-ho. I tot i que en l’apartat d’inversions no s’arriba als 21 milions de 2019, quan les xifres globals eren més tranquil·litzants, l’executiu liderat per David Bote s’endeuterà per valor de 13,5 M € més per poder invertir fins a 19,68 M € (la resta es cobrirà amb subvencions -4,42 M €- i estalvi corrent -1,75 M €-). La partida més gran d’inversió serà per posar la ciutat al dia (6,86 M €) -1,36 M € per a actuacions a l’espai públic i 5,5 M € en equipaments-; i la resta seran un milió d’euros que es dedicarà al Pla d’Impuls al Centre, els 993.338 € per a l’anella ciclista, els 672.000 € per al projecte de promoció del lloguer assequible ‘Yes, we rent’, o 416.583 € per a actuacions en el tram de l’N-II comprès entre la Riera d’Argentona i la Riera de Sant Simó. En el conjunt del mandat, es preveu invertir 69 milions d’euros, a raó de 17,5 cada any, menys i tot que el 2020.

Més enllà d’aquest convuls -i encara més pel fet de ser inesperat- escenari financer, quan semblava que s’entrava en un període d’una relativa calma, el 2020 ha començat amb una certa tranquil·litat per al govern local. De moment, queda clar que s’ha desencallat una de les tres peces claus del reviscolament que la ciutat necessita, la modernització del Port de Mataró –s’hi invertiran 5,6 milions d’euros-, que sembla que ha trobat en la seva nova gerent algú capaç de provar de donar la volta a aquest equipament maleït -no calia, però, fer-ne gala enmig del discurs de Reis, també és veritat-. Queden pendents, però, l’anunciada i mai acabada de completar ampliació del Mataró Parc i la resolució de l’agonia del culebrot de El Corte Inglés (també el destí del Triangle dels Molins, com ha assenyalat encertadament Junts per Catalunya en una nota de premsa). Veurem si els propers onze mesos l’alcalde Bote és capaç de capgirar definitivament algun d’aquests dèficits en el seu segon -i ja crucial per seu futur polític- segon mandat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 23 gener 2020 by in LaRiera48.
%d bloggers like this: