LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

El govern Bote posa la directa en la pressió fiscal insinuant un pla de mandat ambiciós

Juan Carlos Jerez i David Bote, en una imatge d'arxiu. Foto: J.S./El Periódico

Juan Carlos Jerez i David Bote, en una imatge d’arxiu. Foto: J.S./El Periódico

Tot i que l’ambient general de la tardor política a la ciutat ha estat vinculat a la sentència del Procés i a les eleccions espanyoles del 10 de novembre, durant aquest temps també ha agafat amb força un debat estrictament local que té a veure amb l’instrument més important que té l’Ajuntament per transformar la realitat: les ordenances i els pressupostos.

Recapitulem. En els tres darrers pressupostos municipals aprovats l’Ajuntament de Mataró ha pogut tornar a destinar part dels seus diners a inversió, després de molts exercicis de no poder-ho fer amb números gruixuts (el 2016, per exemple, tan sols van ser 600.000 euros). Així, en el de 2017, 9 milions; el de 2018, 17 milions, i el de 2019, 21 milions. Per si fos poc, el ple del mes d’octubre va aprovar una modificació de crèdit del pressupost del 2019 que permetrà tirar endavant noves inversions i atendre necessitats de despesa corrent que s’han generat al llarg de l’any a partir del romanent de tresoreria de l’exercici 2018, per import d’1,36 milions d’euros: l’adequació d’instal·lacions a la Nau Minguell per acollir la seu administrativa i algunes aules de l’Escola Municipal de Música (350.000 €); millora d’equipaments municipals (328.633,01 €) o el nou Casal de Gent Gran de l’Havana (300.000 €) són algunes de les accions que es podran fer amb aquests diners sorgits d’haver gastat menys del previst el 2018.

Per això va causar una gran sorpresa que a finals de setembre, al final d’un dinar de valoració dels cent primers dies de govern, el responsable de finances municipals, Juan Carlos Jerez, deixés anar una petita bomba -però gran bomba en termes locals-: un increment substancial dels impostos, especialment en el cas de l’IBI, el que aporta la meitat dels ingressos municipals, de fins a 48 euros de mitjana per família. Una puja sense parió els darrers anys, en què l’esforç fiscal que es demana als mataronins ha estat molt contingut. Pocs dies després, una nota de premsa de l’Ajuntament ho confirmava i afinava. Un dels impostos que també patia una forta estirada era el de l’ICIO, el vinculat a la construcció, cosa que feia saltar les alarmes en el sentit de: s’haurà acabat la “segona joventut” de les promocions urbanístiques a Mataró, del qual les finances municipals en són esclaves?

Efectivament, uns mesos enrere, quan es van començar a plantejar les ordenances fiscals pel 2020, semblava que la cosa torna a pintar malament a Mataró, d’acord amb una conjunta general de desacceleració i incertesa. Així, l’empantanegada situació a Catalunya, sense pressupostos des de 2017, i a Espanya, des del 2018, feien témer al govern local que sobretot les transferències provinents de Madrid es veiessin retallades. (Del govern català, amb dificultats evidents i sense capacitat per comprometre cap nova inversió, el govern local n’espera més aviat poca cosa).

Sortosament, però, fa unes setmanes els governs locals van conèixer la notícia que l’executiu de Pedro Sánchez desencallaria els pagaments també als ens locals i per tant una de les hipòtesis que feia necessari augmentar els impostos desapareixia. Era una notícia important. Per altra banda, el propi govern municipal va dissipar els dubtes sobre si l’augment de l’ICIO obeïa també a una suspensió o alentiment de les promocions immobiliàries a la ciutat: tant fonts d’Hisenda com d’Urbanisme asseguren que, de moment, no els consta que cap promotor o inversor que hagi decidit fer marxa enrere en cap promoció urbanística. I una cosa semblant ha passat amb l’impost de les plusvàlues, el que carrega sobre determinades transaccions entre privats: malgrat els dubtes inicials per motius interns de gestió de la Casa Gran, sembla que finalment se serà capaç de recaptar el mateix.

Com s’explica, doncs, que el govern mantingui l’increment del 8% de l’IBI i la resta d’impostos de cara a 2020? Prudència. Contenció. Abrigar-se bé quan faci fred. I els motius ja anteriorment argüits: s’incrementa la despesa de personal treballador de l’Ajuntament (prop dels 2 M €) arran de l’increment de sous dictat per l’Estat, es milloren els contractes de neteja i recollida de la brossa (el vigent amb FCC venç l’1 d’abril), el de la neteja d’edificis i el del Mataró Bus. I cal seguir posant la ciutat al dia en obres de manteniment dels carrers, sobretot, una cosa a què s’ha abonat l’executiu Bote fins i tot just abans de les eleccions de 2019, cosa que li va valer grans crítiques per part de l’oposició.

Evidentment, com qualsevol mesura de caràcter fiscal en sentit ascendent, l’augment previst ha provocat que els grups de l’oposició posin el crit al cel, com no podia ser d’altra manera. En el cas dels republicans, el seu portaveu Frances Teixidó ha incidit de nou en una idea interessant que ja ha desplegat en diverses ocasions: perquè no fer el pressupost municipal de bell nou per veure realment tot el que fa falta i, a partir d’aquí, veure què cal recaptar per a poder sufragar-ho? El responsable de les finances municipal, Juan Carlos Jerez, no descarta poder-ho fer de cara al pressupost de 2021, i de totes maneres ha recordat que la proposta d’augment dels tributs arriba acompanyada d’un Pla de mesures de racionalització de la despesa per poder fer front a l’escenari pressupostari 2020-2023. Però això significa que, en certa mesura, dona la raó a Teixidó en el sentit de què hi ha marge per espurgar en el capítol de despeses, el que de fet suposa reconèixer que els pressupostos municipals han funcionat en els darrers anys com una mena de “guardar como”.

Sigui com sigui, el govern Bote reforçat pels magnífics resultats del mes de maig -i amb els dos regidors d’En Comú Podem al govern aconseguint la majoria absoluta- ha decidit tirar la directa també en termes de pressió fiscal per possibilitar, diuen ells, un gran pas endavant en inversió i millora dels serveis a la ciutat. Ben aviat, asseguren des del Camí de la Geganta, serà presentat un Pla de Mandat que, en relació a aquest augment de la pressió fiscal com feia temps que no es veia a Mataró, hem d’entendre que serà ben ambiciós. Caldrà seguir-ho d’aprop.

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 10 Novembre 2019 by in LaRiera48, Les anàlisis de Joan Salicrú.
%d bloggers like this: