La Crida: David Bote torna a la seva “zona zero”
David Bote, durant la Crida del 2018 (Foto: @matarocat)
El ritual és conegut per tothom. A tres quarts de vuit del vespre sona el volador i les figures comencen a fer camí cap a l’Ajuntament. Al cap d’un quart d’hora, els vint-i-set regidors surten al balcó de La Riera 48 i, davant d’una plaça massa petita per a tanta gent, l’alcalde fa la Crida a la Festa Major. Comencen Les Santes.
David Bote farà aquest dijous la seva cinquena Crida. Quan l’alcalde surti al balcó serà inevitable pensar en les dues últimes Crides, en què el protagonisme se l’han emportat les protestes d’una part de l’independentisme contra Bote que no pas les paraules de l’alcalde. “Més soroll que mai a la Crida a la Festa Major”, titulava “El Tot Mataró” l’any 2017. Però, un any després, encara hi hauria més soroll.
Xiulets quan apareix l’alcalde, pancartes de “república és llibertat”… la crida torna a tenyir-se de color polític, mentre van reunint-se figures i comparses davant l’ajuntament #lessantes pic.twitter.com/KRULZC63xw
— Capgròs (@Capgros) July 25, 2018
L’alcalde serà el mateix, però la “motxilla” que porta amb ell serà molt diferent. El David Bote que ara fa 12 mesos s’esgargamellava per intentar que se’l sentís era l’alcalde que liderava el govern municipal amb la majoria més pírrica des de la recuperació de la democràcia: sis regidors de vint-i-set per gestionar una ciutat de més de 125.000 habitants.
Però el David Bote que sortirà aquest dijous al vespre al balcó de l’Ajuntament hi arriba reforçat per les urnes. L’aclaparadora victòria en les darreres municipals, amb més de 21.000 vots, el millor percentatge de vot del PSC en més d’una dècada i a només un regidor de la majoria absoluta li ha donat un enorme capital polític. La de les municipals, a més, es pot interpretar com una victòria en certa manera “personal” de l’alcalde: el 26M, la llista socialista encapçalada per Bote va aconseguir 5.925 vots més que la llista socialista encapçalada per Josep Borrell.
En algun moment va semblar que el sector independentista més visceral contra el govern municipal focalitzava la seva protesta més en la figura de l’alcalde que no pas en el PSC. Això va ser evident en les dues darreres Crides, però també en la protesta per les detencions del 20 de setembre quan, davant l’Ajuntament, a Quim Fernàndez se li va cridar “Fes fora en Bote”. Un any després, queda clar que, si algú va tenir la temptació de plantejar un plebiscit al voltant de Bote, el tret li va sortir per la culata.
Tot i que és arriscat establir relacions causa-efecte, i més en un context en què el PSC va obtenir grans resultats de forma generalitzada, després del 26 de maig, hi va haver qui va relacionar directament les escridassades a la Crida amb l’àmplia victòria de Bote. Dos dies després de les eleccions, l’exregidor socialista Josep Puig Pla parlava al “Capgròs” de “vergonya aliena” i que s’havia “malmès la imatge de la ciutat en un dels dies més representatius del mataronisme”, però que, “en contra del que buscaven els seus promotors, va comportar adhesions a Bote, que encara es comenten.”
També ho feia, en un tuit, el líder del PP a la ciutat, José Manuel López:
El Mundo Indepe Mataroní debiera reflexionar sobre como ha actuado estos 4 años y el acoso a los Constitucionalistas visibilizado en la Crida de este año pero también en el apretad a los alcaldes de Puigdemont.
— JoseManueLopez /ÑY/ (@josemalogon) May 28, 2019
Ara fa un any, enmig del soroll que eixordava La Riera, Bote va dir: “que el foc tanqui les ferides i que comencin nous camins de pau i esperança”. De Santa Juliana i Santa Semproniana (i els més de 128.000 mataronins) depèn que tingui raó.
