LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

El 26M, un mes després: 10 xifres poc comentades

 

14 – Per primera vegada a la història, al ple de l’Ajuntament de Mataró hi haurà més dones que homes. A 14 de les 27 butaques del saló de plens hi haurà dones, un gran pas respecte al que havia estat fins ara el consistori: fins aquest 2019, mai els consistoris sortits de les urnes havien tingut una presència femenina que arribés al 40%, considerat el llindar mínim de la paritat.

La legislatura passada, la presència de dones a l’Ajuntament només va superar el 40% quan Dolors Guillén i María José González van rellevar Miquel Rey i Xavier Caravaca.

 

 

Des de les dues dones en un consistori de 25 regidors de 1979, la presència de la dona en la política mataronina ha anat creixent. En aquestes municipals, cinc de les deu candidatures tenien una dona com a cap de llista, una xifra mai vista. Fins ara, el màxim d’alcaldables dones havien estat dues el 2011 i el 2015.

En els darrers dies s’han multiplicat les sumes i restes sobre dretes i esquerres o independentistes i no independentistes al consistori però, en canvi, s’ha destacat molt poc la majoria absoluta de dones que hi haurà al Saló de Plens.

 

5 – Durant l’últim mandat, l’Ajuntament de Mataró va ser el consistori català amb més grups municipals: nou. Mai abans la ciutat havia tingut tants grups municipals al saló de plens. La situació, però, ha canviat força després del 26 de maig. Si fa quatre anys tots els partits que es van presentar a les eleccions van aconseguir algun regidor, ara només ho han fet la meitat. Això suposa que quedin fora alguns partits “clàssics”, com el PP, que des del 1991 duia set mandats consecutius a l’Ajuntament; o la CUP, amb presència al consistori des del 2007. D’aquesta manera, el consistori torna a nivells del 2003 després de tres legislatures amb almenys sis grups a l’Ajuntament.

 

 

15’22% – Cap de les formacions que van concórrer als comicis de 2015 va quedar fora de l’Ajuntament. Ara, la cosa ha canviat considerablement: de les deu candidatures que es presentaven aquest 26 de maig, només cinc han aconseguit algun regidor.

Tant Volem com Primàries han quedat molt lluny d’aconseguir regidor, però la CUP, Vox i el PP han quedat a menys de 800 vots d’arribar al 5% necessari. En el cas dels cupaires, la situació és especialment frustrant: n’haurien tingut prou amb 165 vots més per entrar a l’Ajuntament (de fet, la CUP ha tret més vots ara que no pas el 2007 i el 2011, quan van obtenir un regidor).

En total, doncs, hi ha 8.457 vots que han anat a candidatures que no seran en el consistori que es constituirà el proper 15 de juny. És a dir, un 15,22% dels vots vàlids. Mai abans els partits que queden fora de l’Ajuntament havien sumat un percentatge de vots tan elevat.

 

 

155,56% – Respecte als resultats de les municipals de 2015, el PSC fa una pujada espectacular i multiplica per 2,5 el nombre de vots. Els socialistes passen de 8.420 vots a 21.518, un augment del 155,56%. De les 50 ciutats més grans de Catalunya, a Mataró és on el PSC creix més respecte als vots del 2015 i és una de les úniques quatre ciutats (amb Sant Cugat del Vallès, Sabadell i Barcelona) on duplica el suport. En nombres absoluts, només a Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet hi va haver més votants que van agafar la papereta del PSC.

 

 

A més, la candidatura de David Bote trenca una curiosa “maledicció” que feia setze anys que es mantenia en la política mataronina: en les últimes quatre eleccions municipals, el partit de l’alcalde sempre perdia vots respecte a les anteriors municipals.

 

10 – Dels 12 barris de la ciutat, el PSC s’imposa en deu i és la segona força més votada en els altres dos. Per la seva banda, ERC és el partit més votat en els altres dos barris i queda en segon lloc en els deu on guanyen els socialistes. En una ciutat on es vota molt diferent segons el territori, feia gairebé vint anys, des de les eleccions al Parlament de la tardor de 1999, que dues candidatures no es repartien el primer i el segon lloc a tots els barris de la ciutat. En aquella ocasió, el PSC de Pasqual Maragall i la CiU de Jordi Pujol van ser les dues llistes més votades, encara amb més diferència de la resta que en aquestes municipals.

De fet, el retrat que deixen aquestes municipals s’assembla molt a una situació de bipartidisme. Socialistes i republicans no només es reparteixen les victòries als 12 barris de la ciutat, sinó que de la resta de partits, cap arriba al 13% dels vots en cap barri de la ciutat. Només Junts per Mataró al Centre (12’52%) i l’Eixample (11’06%) i la CUP al Centre (10’64%) superen el 10% dels sufragis en algunes zones de la ciutat.

 

 

37 – Són els vots que treu el PSC a Junts per Mataró al Centre. A l’Eixample, la llista de David Bote també supera la candidatura d’Alfons Canela, en aquest cas per 1.813 vots. La tempesta perfecta (alta participació, efecte lluna de mel, retorn al PSC de molts votants tradicionalment socialistes i efecte Bote) que va donar aire al “tsunami Bote” també va arribar als barris on els socialistes acostumen a tenir pitjors resultats.

En dos dels tradicionals feus del que era Convergència, Esquerra és la força més votada (com, d’altra banda, tothom pronosticava) però els socialistes són el segon partit més votat, avançant al centre-dreta nacionalista, un fet inèdit en la història política local (al web de l’Ajuntament només hi ha els vots per barri des del 1999, però és difícil que anteriorment s’hagués produït un fet com aquest).

 

 

 

 

Malgrat ser una prova més de la concentració de vot que hi ha hagut en aquestes municipals al voltant de les dues llistes més votades, sorprèn l’impuls que ha agafat la candidatura de David Bote també a les zones més sobiranistes de la ciutat.

Si descomptem les eleccions al Parlament del 2015 (en què es van presentar conjuntament dins de Junts pel Sí i el segon lloc va ser per la CUP al Centre i per Cs a l’Eixample), feia set anys –des de les eleccions al Parlament de 2012- que CiU i ERC es repartien el primer i el segon lloc en aquests dos barris.

 

26’20% – En aquestes municipals, Esquerra Republicana aconsegueix el percentatge de vot més alt a Mataró des de la recuperació de la democràcia. Els republicans queden a 315 vots del seu rècord de sufragis, el de les generals del 28 d’abril, però un de cada quatre mataronins que va anar a votar va posar la papereta d’ERC al sobre.

 

 

Després d’una travessia del desert (entre 2007 i 2011, Esquerra va quedar sempre per sota del 8% dels vots), en aquest cicle electoral el partit de Francesc Teixidó ha tingut els millors resultats de la seva història a Mataró. Convertida en la força hegemònica dins del sobiranisme, en les últimes cinc eleccions ha superat el 16% dels vots.

 

7’67% – Els darrers anys no han estat senzills en l’espai no independentista situat a l’esquerra del PSC. El que durant dècades havia estat un sector ideològic monopolitzat, primer pel PSUC i després per Iniciativa, ha viscut una sopa de lletres en ocasions complicada d’entendre. A partir de la irrupció de Podem a les europees de 2014, l’espai es va dividir per acabar confluint

En aquestes municipals, a Mataró es presentaven dividits entre En Comú Podem i Volem. Tot i que la batalla dins l’espai l’ha guanyat per golejada la candidatura de Sergi Morales, els resultats han quedat lluny dels previstos. Sumant les dues llistes, el percentatge de vot és del 7,67%. Menys, per exemple, del que va obtenir Volem en solitari fa quatre anys.

Els escassos 517 vots de la candidatura de Montse Moron, però, eviten que aquests siguin els comicis en què obtenen el pitjor percentatge de vot dels últims cinc anys: el 7,67% del 26M se situa lleugerament per sobre del 6,78 de les eleccions al Parlament del 2017.

 

 

De ben segur que una concentració de vot al voltant de la llista de David Bote va perjudicar els comuns, que perden més de 6.000 vots respecte a les generals del 28 d’abril. Sí que aconsegueixen, però, mantenir la tercera posició, tot i que molt per darrere de PSC i ERC.

En quatre dels últims sis comicis, des del desembre de 2015, els comuns han estat entre les tres forces més votades a la ciutat que, en uns anys de tanta volatilitat com els actuals, no és poca cosa.

 

42’71% – Junts per Catalunya i Esquerra Republicana van sumar a les eleccions europees un 42,71% dels sufragis, un percentatge superior al de les eleccions municipals (39’15%) en què l’independentisme tenia més opcions: la CUP i Primàries. Tot i que l’urna de les municipals i la de les europees estaven a pocs centímetres de distància, l’independentisme ha sumat més de 6.000 vots més en la segona que no pas en la primera.

A Mataró, ni Puigdemont ni Junqueras van ser els més votats en 26M. De fet, la capital del Maresme és un dels 92 municipis catalans en què el PSC és la candidatura més votada en les europees.

 

 

En una ciutat en què l’independentisme mai ha superat el 50% dels vots –de fet, sempre n’ha quedat lluny- el percentatge de vot de les llistes independentistes en aquestes eleccions europees és el més alt dels últims anys. De fet, si considerem com a data d’inici del procés sobiranista la manifestació independentista de la Diada del 2012, els únics comicis en què la suma de les opcions que defensen un estat propi és més alt són les eleccions al Parlament d’aquell mateix 2012. Aleshores, però, Convergència encara es presentava amb Unió i no era explícitament independentista.

 

9.928 – Pràcticament 10.000 vots de diferència és el que hi ha entre els resultats de Junts per Mataró a les municipals i els de Junts per Catalunya a les europees. De fet, la candidatura encapçalada per Carles Puigdemont triplica els resultats de la que liderava Alfons Canela en dues eleccions que van celebrar-se el mateix dia.

En un fenomen similar al de moltes altres ciutats catalanes, tant en les eleccions municipals com en les europees es va produir l’anomenat “vot útil”, tot i que en sentits oposats. Mentre Junts per Mataró va patir la concentració de vot independentista al voltant d’Esquerra Republicana per intentar (infructuosament) ser la força més votada, al mateix temps Junts per Catalunya es va beneficiar a la ciutat del vot a la llista de Carles Puigdemont, la més votada al conjunt del país.

 

 

Ramon Radó / Toni Rodon

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 26 Juny 2019 by in Reportatges.

Navegació

%d bloggers like this: