LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Inesperat tsnunami socialista a Mataró

David Bote celebrant els resultats electorals amb un gest eloqüent. Foto: Daniel Ferrer/El Tot MataróL’alcalde David Bote va donar una sorpresa majúscula no només a Mataró sinó en el conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona i es va plantar, de forma absolutament inesperada, als peus de la majoria absoluta, amb 13 regidors, amb una Esquerra -això sí- que també dobla la seva representació al consistori i liderarà l’oposició -tot sembla indicar- amb rotunditat. Un autèntic tsunami. Els socialistes mataronins pugen vint punts i passen del 18,5 al 38,7% dels vots, un increment que no es produeix en cap altra gran ciutat catalana. En cap.

Però és que l’activació fins al darrer dels seus efectius de l’electoral socialista -21.518 vots- va provocar una pujada de la participació que va provocar un altre canvi copernicà: ni el Partit Popular (havia arribat a tenir cinc regidors, el 2003 i el 2011) ni la CUP estaran en el proper consistori. Tampoc Vox -refundació de Plataforma per Catalunya- ni VoleMataró -de facto una escissió del món de Podemos- ni Primàries República -que semblava que podia recollir el descontentament de les bases sobiranistes- hi seran (Junts per Mataró, en canvi, va aguantar més de l’esperar enmig de l’onada). Així, Mataró passa de ser el gran ajuntament català més fragmentat a una imatge pròpia dels anys 90, amb només cinc partits. Absolutament sorprenent.

Realment, el que va passar aquest diumenge, en termes de l’activació del vot socialista, lliga amb les dècades glorioses del socialisme local, en el cicle que va de 1983 a 1999, quan va començar la davallada. El resultat és un autèntic gir de guió, perquè aconsegueix registres d’aquella època… quan el món ha canviat absolutament. (Els exalcalde Mas i Baron no se’n sabien avenir: el seu fill polític havia aconseguit recuperar les èpoques de glòria). Ara bé, potser no tant, vist el que vam veure ahir. Una dada a retenir. Roda el món i torna el born. Canvis de paradigmes en moltes coses… però l’electorat socialista va respondre com no ho feia des de molts anys enrere. Per pensar-hi.

Sembla clar que l’operació Bote d’anar a la recerca del vot, un a un, penya a penya, entitat per entitat, durant cadascun dels 365 dies dels quatre anys ha funcionat a la meravella. És una mica com ja va passar en tot l’any anterior a les anteriors municipals. El de facto reelegit alcalde va aplicar, de la mà de Xesco Gomar, aquesta estratègia, silenciosament, sense gaire propaganda, i això ja li va permetre aconseguir la vara d’alcalde amb sis regidors, amb una posició -això sí- totalment minoritària. Ara, Bote ha tornat a fer-ho però amb els efectes de quatre anys de feina. Ha passat el rasclet, ha recollit els fruits.

El que va passar ahir va sorprendre fins i tot a la seu del Camí de la Geganta, on a mitja tarda tremolaven per la magnitud de l’augment de participació. Portaven tota la campanya dient que notaven molt bones sensacions, que la gent els reclamava butlletes per poder-les tenir preparades el dia de la votació… però ningú s’imaginava l’abast de la victòria. És més, quan la pujada de la participació -d’onze punts, com a cap altre gran ciutat- es confirmava, hi va haver-hi un moment de tremolor de cames. “Pot ser que siguem nosaltres? No serà que els d’ERC han fet més forat del previst?”. Però no. Com havien pronosticat les dames, Mataró va votar socialista (fins i tot els vots del PSC empaten amb els de les quatre llistes independentistes a la ciutat; una altra dada a retenir).

Ara Bote té la paella pel mànec i encara un mandat en què podrà aplicar gairebé totes les mesures que impulsi, perquè al nou consistori podrà recolzar-se en els dos regidors de En Comú Podem per aquells temes de caire socioeconòmic i amb els dos de Ciutadans per qüestions com l’ampliació del Mataró Parc o el nou planejament urbanístic de El Corte Inglés. I arriba en aquest mandat amb l’entrenament de quatre anys, en els quals ha pogut conèixer la ciutat a fons i madurar políticament, traçar un pla per la ciutat. Evidentment té el repte de què la majoria absoluta no l’embafi i perdi l’oremus, com en altres ocasions va passar als socialistes. I d’aquí a quatre anys no tindrà excuses si el balanç és escadusser: aquest cop ho tenia tot de cara.

Acabem. Mataró se’n va anar a dormir amb una sorpresa majúscula. Caldrà veure a partir d’ara com això canvia la governació de la ciutat. Perquè si alguna cosa està clara és que el mandat que ara s’enceta no tindrà res a veure amb els precedents. De res.

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

3 comments on “Inesperat tsnunami socialista a Mataró

  1. Retroenllaç: Lluna de mel, participació i efecte Bote: les claus de la victòria socialista | LaRiera48

  2. Retroenllaç: El 26M, un mes després: 10 xifres poc comentades | LaRiera48

  3. Retroenllaç: La Crida: David Bote torna a la seva “zona zero” | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 27 Mai 2019 by in LaRiera48, Les anàlisis de Joan Salicrú.
%d bloggers like this: