LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Junts per Mataró: l’ànima puigdemontista del PDeCAT arriba al 26M després de superar una cursa d’obstacles

Acte central de campanya de Junts per Mataró (Foto: @JuntsperMataro)

 

Amb el lema “Posem Mataró al centre de tot”, Junts per Mataró es presenta a les eleccions del 26 de maig reivindicant una ciutat dinàmica i emprenedora i posa èmfasi en aspectes com la neteja o la seguretat. Entre les seves apostes hi ha un dels emblemes de l’alcalde Joan Mora: la Festa al Cel, que Canela vol recuperar tres anys després que el govern municipal (aleshores encara PSC-CiU) l’eliminés.

Però, més que Mora, si hi ha un polític en qui s’emmiralla Junts per Mataró és Carles Puigdemont. És evident que, si dins de cada partit hi conviuen (almenys) dues ànimes, Junts per Mataró es pot identificar clarament amb l’ànima “puigdemontista” del PDeCAT. Va ser precisament Alfons Canela qui, un mes després de les eleccions al Parlament en què Junts per Catalunya va superar per sorpresa Esquerra, va registrar “Junts per Mataró” a l’Oficina de Patents i Marques.

La fins fa poc alcaldable i qui tanca la candidatura, Míriam Nogueras, ha estat els darrers mesos la cara visible al Congrés del corrent fidel al 130è president de la Generalitat. I Canela ha rebut el suport explícit de Puigdemont: en l’acte central de campanya, en una connexió per videoconferència des de Waterloo, va dir que al candidat de Junts per Mataró “se li està posant cara d’alcalde”.

 

https://platform.twitter.com/widgets.js

 

No ha estat una legislatura fàcil per a l’espai sorgit de l’antiga Convergència. A Mataró, tampoc. L’inesperat triomf de David Bote va deixar en xoc l’aleshores encara CiU, que va acabar entrant al govern… en solitari (tot i haver festejat ERC per formar un tripartit de les tres forces majoritàries al consistori).

A finals de 2016, el PDeCAT va canviar de president: Canela, apadrinat per Joan Mora, va sortir guanyador del duel amb Xavier Penela, que comptava amb el suport de Quim Fernàndez. El canvi en el lideratge del partit va iniciar una mena de “cohabitació” entre el partit i el grup municipal, no exempta de tensions. L’exemple més clar va ser quan Canela va exigir a Fernàndez que no sortís a la foto amb Bote i Ciutadans, en la posada en escena del suport del partit taronja als pressupostos municipals.

El govern sociovergent va durar fins poc després de l’equador del mandat, quan l’1 d’octubre el va fer saltar pels aires.

Després, amb cert ambient preelectoral, la primera intenció del PDeCAT va ser una candidatura única de l’independentisme, una opció que tant ERC com la CUP van rebutjar. De fet, el número 8 de la candidatura, Marc Portet, encara hi insistia la setmana passada: “sabeu com Mataró tindria un alcalde independentista? Si haguéssim anat JUNTS, tal com va proposar des de fa molt temps Junts per Mataró. No van voler”.

 

https://platform.twitter.com/widgets.js

 

I, si la legislatura no ha estat senzilla, la precampanya, tampoc. Ha estat una  precampanya que s’ha assemblat força a una cursa d’obstacles. Faltaven dos mesos per als comicis municipals i la cap de cartell dels nacionalistes, Míriam Nogueras, renunciava per poder-se dedicar al Congrés dels Diputats, després que Pedro Sánchez avancés les eleccions generals.

Precisament les eleccions del 28 d’abril, en plena precampanya del 26M, van ser un cop per a l’espai post-convergent, que va obtenir el percentatge de vot més baix a la ciutat des de la recuperació de la democràcia, per primera vegada per sota del 10%.

Per acabar-ho d’adobar, el veto de la Junta Electoral –finalment revocat- a la candidatura de Puigdemont, Comín i Ponsatí a les eleccions europees ha endarrerit l’arribada de les paperetes, que no han estat al local de la candidatura fins en plena campanya electoral. “No ens ho posen gens fàcil”, lamentava aquest dimecres en una piulada el compte de Junts per Mataró.

 

El candidat

Alfons Canela, president local del partit, ha assumit també el lideratge de la candidatura després de la retirada de Nogueras. Canela, aficionat a la muntanya i a córrer, és advocat especialista en Dret Fiscal. Va saltar a primera línia de la política local ara fa dos anys i mig, quan va decidir optar a la presidència del PDeCAT a Mataró.

 

La llista

Darrere de Canela hi ha l’actual regidora de l’Ajuntament Isabel Martínez. A banda de Martínez, però, és una llista molt renovada, amb una desena d’independents, però on destaca l’absència de la majoria de regidors convergents d’aquest mandat. No hi ha Quim Fernàndez, ni Núria Calpe, ni Dolors Guillén. Sí que hi és Miquel Rey, regidor durant els primers mesos de la legislatura, en un simbòlic penúltim lloc.

 

A favor

Enmig de tants obstacles, Junts per Mataró té dos “trumfos” a la màniga de cara a aquest 26 de maig. El primer, una llista que coneix bé la ciutat, amb candidats vinculats al teixit econòmic i social mataroní i que “està al dia” (quan la campanya encara quedava molt lluny, el compte de Twitter de Junts per Mataró ja era un ampli recull de la vida cultural de la ciutat). I, en segon lloc, Carles Puigdemont, un dels polítics que més votants mobilitzen ara per ara a Catalunya.

 

En contra

Principalment, la competència en el camp independentista, que ja ha provocat els primers rumors de dissidències en l’antiga Convergència: Quim Fernàndez va aparèixer en un míting d’Esquerra i Joaquim Esperalba i Josep Mañach flirtegen amb Primàries Mataró.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 24 Mai 2019 by in eleccions municipals 2019.
%d bloggers like this: