LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Sis preguntes (amb resposta) sobre les eleccions a Mataró

IMG-20190519-WA0004

Cartells de diverses formaciones polítiques que es presenten a Mataró al Camí de la Geganta. Foto: J.S.

 

En època electoral (o, de fet, durant tot l’any) els politòlegs es veuen reiteradament assetjats per una pregunta: què passarà? La importància que tenen els resultats per la nostra vida en comú fa que una part de la ciutadania, sobretot la més polititzada, aprofiti qualsevol bocí d’informació per formar-se unes expectatives o, fins i tot, per acabar de decidir el seu vot. Per desgràcia, però, la ciència política no pot aportar la resposta final, malgrat que les eines actuals, I a pesar que molta gent pensi el contrari, ens han permès entendre millor que mai com es comporten electoralment les persones i, en certa manera, predir també allò que pot passar amb un grau d’incertesa més o menys gran.

Com moltes ciències, també les naturals, la ciència política es troba més còmode interpretant el passat que predint el futur. Dit d’una altra manera, alguns dels coneixements adquirits per la disciplina fins el dia d’avui ens són útils per poder entendre com han votat els mataronins i les mataronines i, per tant, com podrien arribar a votar el proper dia 28-A. Vegem tot seguit les principals incògnites i algunes de les claus que poden explicar els resultats de diumenge que ve.

 

Quanta gent anirà a les urnes? 

En condicions normals, i a excepció de les europees, les eleccions locals acostumen a ser les menys participades. Es tracta d’un patró que no és tant acusat en els municipis petits, però que es repeteix amb força en municipis urbans, com a la nostra ciutat. Tanmateix, hi ha dos elements que podrien trencar la tendència: en primer lloc, se celebren dues eleccions (europees i locals), enlloc d’una. Això fa que alguns votants situats la frontera de l’abstenció i la participació vegin més útil el fet d’anar a les urnes. En segon lloc, Catalunya ja fa anys que registra altes taxes de participació. Com és ben sabut, l’experiència de votar genera un hàbit i un deure cívic entre els abstencionistes.

Amb tot, les enquestes ens indiquen un grau de mobilització major que el tradicionalment obtingut a les municipals, però d’una intensitat més baixa que a les general passades i, sobretot, que a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21-D.

 

A qui beneficia la participació?

Si votés el 100% de la gent, però els nous votants ho fessin igual que els que tradicionalment ho han fet, l’augment de la participació no beneficiaria a ningú. Tanmateix, això poques vegades es produeix. A Mataró, la participació es troba geogràficament distribuïda de forma desigual: les seccions censals del centre voten en major mesura que les de la perifèria. Tradicionalment, hauríem dit que un augment de la participació beneficiaria als socialistes. Però això no és tant clar que sigui així. Els nous votants de la perifèria tenen, a dia d’avui, una oferta política variada i, tot i que el PSC local compta amb una maquinària important per convèncer-los, no és tant clar que en siguin els únics beneficiaris.

A més, hi ha un altre peça del puzzle a tenir en compte: el comportament de l’anomenada anella del dubte, la zona de Mataró més volàtil. Es tracta de la part de la nostra ciutat que més vegades canvia de vot i amb uns patrons de mobilització més diversos. En funció de com actuï, el resultat global es pot decantar cap a un lloc o cap a l’altre.

 

Votem l’alcalde o el partit?

Tots dos. En entorns petits, en els que el coneixement de l’alcalde i el tracte amb el govern és més intens, molts votants acostumen a donar suport a un alcalde o alcaldessa concret, encara que les sigles no vagin del tot lligades a la seva ideologia. A Mataró aquest patró també existeix, però és molt petit. En general, justificar el vot, per exemple, a Bote o a Teixidó perquè “m’agraden” acostuma a ser una racionalització del fet que, candidat a banda, aquest votant concret ja s’inclinava pel PSC o ERC, respectivament. En d’altres paraules, en ciutats com Mataró, els salts ideològics extrems per votar a un candidat concret acostumen a ser petits.

Tot i això, mentre els salts entre blocs ideològics són poc comuns, els salts dins de cada bloc són més habituals. És a dir, votants habituals d’un partit concret poden fàcilment donar suport a un altre candidat d’un partit dins el mateix bloc ideològic.

 

Què importen més, els temes locals o els temes generals?

Les eleccions locals són sovint considerades com a “eleccions de segon ordre”. Tal i com l’enquesta de La Riera 48 mostrava fa quatre anys, la ciutadania coneix poques coses de Mataró, del seu funcionament o de la seva política. Això, lògicament, no vol dir que no coneguin res. Simplement significa que, més enllà de la percepció general de com està la ciutat (bruta? Il·luminada? Segura?), el coneixement sobre el dia a dia polític és més aviat baix. Com és ben sabut, aquest comportament es compleix molt poc en els pobles, però és especialment prominent en entorns urbans i de la perifèria de les grans ciutats.

La ciutadania viu en un entorn polític complex i les qüestions locals acostumen a situar-se en darrera instància. En un escenari en què les eleccions locals se celebren amb les europees, aquest patró és encara més vàlid. Dit d’una altra manera, el votant, quan posi la papereta a les urnes, es probable que, de mitjana, tingui molt més en compte les consideracions generals que les locals.

 

I els temes generals a qui beneficien?

És, de nou, un misteri, però convé fer dues consideracions: en primer lloc, ens trobem en un període en què el govern del PSOE viu l’anomenada “lluna de mel”, aquella època post-electoral en què moltes persones, fins i tot gent que no els ha donat suport, donen una oportunitat al nou gabinet. Aquest factor, conjuntament amb l’efecte arrossegament de les europees, podria donar un cert avantatge al PSC mataroní. I més si tenim en compte que els socialistes han governat, ho han fet sense massa sobressalts, compten amb una estructura local forta i juguen en una ciutat que ha mostrat la seva preferència pels socialistes durant anys. Aquest últim és, de fet, un dels seus potencials problems: que el seu votant ho vegi fet i, o bé no es mobilitzi, o bé acabi votant per altres formacions.

En segon lloc, les eleccions generals han situat ERC en una situació immillorable, qui sap si històrica. S’ha convertit en la primera força sobiranista i, en les generals, es va situar a relativa poca distància dels socialistes. Tanmateix, les dinàmiques generals li poden jugar en contra. És possible que, a les eleccions europees, molts sobiranistes triïn la papereta de Puigdemont, la qual cosa podria acabar afectant a com voten al consistori mataroní.

 

Per tant, qui guanyarà, el PSC o ERC?

A manca d’enquestes locals, no ho sabem. Ara bé, (potser) no és agosarat afirmar que, tenint en compte la composició sociopolítica de la ciutat, el múscul partidista de cada formació i les dinàmiques recents, el PSC sembla estar en una situació de partida favorable. La incertesa, però, és alta, per diversos motius. Primer, no sabem si els votants que van optar per Pedro Sánchez, ho van fer com a comportament estratègic (“útil”) o són votants fidels. En la història electoral recent, molts electors socialistes han optat per formacions com C’s o Podem. Segon, com ha estat tradicionalment el cas, l’abstenció podria afectar en major mesura els socialistes. En d’altres ocasions, això no ha afectat, però el fet d’estar en un escenari incert podria provocar un sorpasso. Tercer, és a dia d’avui un interrogant la capacitat d’ERC d’aglutinar el vot sobiranista. Optarà l’electorat independentista per fer un vot estratègic i aconseguir que Teixió sigui alcalde?

Ah, fixeu-vos que hem dit “qui guanyarà”. Lògicament, guanyar en vots o en regidors no significa governar. Això ja depèn de la configuració del ple municipal. Amb tot, i tenint en compte la fragmentació actual o la que pugui venir, no tenim una bola de vidre prou gran per saber quina serà la distribució de regidors. Caldrà esperar!

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 19 Mai 2019 by in LaRiera48.
%d bloggers like this: