LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

La CUP, davant del seu repte més difícil

Alguns dels membres de la candidatura de la CUP, en l’inici de la campanya electoral (Foto: @cupmataro)

 

Després de dotze anys ininterromputs a l’Ajuntament, la CUP és actualment la formació independentista més “veterana” del consistori. Aquest 26 de maig, però, els independentistes afronten el repte de mantenir els dos regidors municipals en un moment en què l’independentisme compta amb més candidatures que mai.

Fa quatre anys, amb la fragmentació política al nivell més alt de la història de la ciutat, la CUP no només va conservar el regidor al saló de plens, sinó que va augmentar fins a dos els seus representants. Era la primavera de 2015, el moment àlgid del que l’historiador Joan B. Culla ha definit com “l’efecte David Fernàndez”: el salt que van fer els cupaires a tot Catalunya impulsats per la bona valoració del qui va ser-ne diputat entre 2012 i 2015 al Parlament.

Quan la legislatura ja enfila el final, la CUP busca mobilitzar el votant de fa quatre anys per tal de continuar a l’Ajuntament d’una de les primeres capitals de comarca catalanes on va aconseguir representació.

El repte no és fàcil: l’esquerra independentista fa gairebé quatre anys que no supera el 5% dels vots a la ciutat: després del 6,75% de les eleccions al Parlament de 2015, no es va presentar a les generals de 2015 ni a la repetició de l’any següent, el 21D de 2017 va quedar-se en un 3,75% i, el mes passat, el Front Republicà que en què concorria Poble Lliure va obtenir tot juts un 2,6% dels vots.

Per si no n’hi hagués prou, els cupaires tindran en aquestes eleccions més competència que mai. Des de la banda esquerra, la candidatura de Som Alternativa liderada per Montse Morón presenta un perfil sobiranista més accentuat que no pas el que tenia Volem el 2015. Al mateix temps, al flanc independentista, l’aparició de Primàries els pot prendre algun vot d’independentistes decebuts amb la posició de JxCat i ERC després de la tardor de 2017.

Durant la legislatura que ara acaba la CUP ha estat l’únic grup que cada any ha votat en contra dels pressupostos del govern municipal (PxC també es va oposar als comptes públics cada any, tot i que en els del 2016 Mónica Lora es va acabar abstenint per error).

En la part final del mandat, a partir de l’aplicació de l’article 155 i els rumors d’una possible moció de censura en contra de David Bote, els cupaires van assumir un rol encara més crític amb el govern municipal. N’és potser l’exemple més clar la intervenció de Carme Polvillo després de la detenció de sis CDR el mes d’abril de l’any passat. Visiblement emocionada, Polvillo va anunciar que no donarien suport “a cap proposta que vingui de PP, ni de Cs ni dels socialistes si ells consideren que jo soc una delinqüent i que se’m pot culpar per sedició, per rebel·lió, per pertinença a banda armada, per terrorisme i per traïció”.

 

 

https://platform.twitter.com/widgets.js

 

 

La candidata

La CUP manté la bicefàlia de la candidatura de fa quatre anys, però amb els papers canviats: Carme Polvillo és la número u de la llista i Juli Cuéllar, el dos. Polvillo, històrica de la candidatura independentista (va a les llistes des del primer cop que la CUP va presentar-se, el 2003), ha dit des del primer moment en què va ser proclamada alcaldable que no es limitarà a fer oposició, sinó que afavoriran l’alternança política perquè el govern municipal deixi d’estar en mans del PSC.

 

La llista

A banda de l’intercanvi de posicions entre Cuéllar i Polvillo, la CUP introdueix renovació als primers llocs de la candidatura, amb Lara Navarro (4) i Maria Barba (6). A més, Marc Ràmia (3) i Toni Guirao (5) ocupen posicions molt més capdavanteres que no pas fa quatre anys.

 

A favor

Implantada des de fa anys a la ciutat, la CUP té consolidat un “nínxol” de votants a la ciutat, la qual cosa li garanteix de sortida un mínim de suports. A més, en l’actual situació econòmica i política -com ja fa anys que passa-, la CUP podria aglutinar un gruix important de votants “descontents”.

 

En contra

Com ja els va passar en les darreres eleccions al Parlament, un possible “vot útil” a ERC i/o JxCat, que estan en plena “competició” per liderar l’independentisme, podria perjudicar un tercer, en aquest cas, la CUP.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 16 Mai 2019 by in eleccions municipals 2019.
%d bloggers like this: