LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

A deu dies de les eleccions: l’antiga CiU es desinfla accentuant l’ascens de Francesc Teixidó, que repta Bote a un cara a cara

L'encara cap del grup municipal de CiU Joaquim Fernàndez conversa amb Francesc Teixidó, alcaldable d'ERC, al míting dels republicans aquest dilluns al Parc Central. Foto: Joan Brucet/El Periódico

L’encara cap del grup municipal de CiU Joaquim Fernàndez conversa amb Francesc Teixidó, alcaldable d’ERC, al míting dels republicans aquest dilluns al Parc Central. Foto: Joan Brucet/El Periódico

L’inici de la campanya electoral ha estat sacsejat, sense cap mena de dubte, per l’admissió per part de l’actual cap del grup municipal de Convergència i Unió, Joaquim Fernàndez, de què es planteja un “vot útil independentista” a ERC el dia 26. És a dir, que aquell qui representa encara ara mateix el projecte del PDEcat a l’Ajuntament de Mataró no dipositarà el vot per aquesta formació a les properes eleccions municipals, després d’un mandat molt convuls a nivell intern.

És un fet rellevant, que incideix en la creixent sensació que l’expressió electoral del PDEcat a Mataró, Junts per Mataró, es desinfla víctima de les tensions internes -tot i que des del partit asseguren que l’actitud de Fernàndez ve precisament del fet de no figurar a la llista- i que aquest situació incideix en la millora de les expectatives de Francesc Teixidó, que prova de lluitar cos a cos amb l’actual alcalde David Bote.

Fruit d’això és la proposta dels republicans de celebrar un cara a cara entre Teixidó i Bote, que de moment no té resposta oficial per part dels socialistes, que probablement no desitjaran donar tant protagonisme al candidat independentista. El que és cert és que, històricament, CiU i ERC han estat vasos comunicants i per tant quan un s’arronsa, l’altre s’estira. Tot plegat ho ha analitzat Joan Salicrú en aquest article.

Per cert, que en relació als diferents partits que es presenten a les eleccions del proper 26 de maig a la capital del Maresme no us perdeu els retrats que n’està elaborant Ramon Radó. Aquí podeu llegir el de Primàries Mataró, aquí el de VoleMataró i aquí el de Vox Mataró. Si no heu llegit encara El 28A a Mataró, en 10 xifres, obra del mateix Radó i de Toni Rodon, podeu recuperar-lo aquí.


El nom

Francesc Esteve, exgerent de l’Ajuntament de Mataró, ha estat un dels noms d’aquesta setmana del judici del Procés al Tribunal Suprem, on va avalar la idea que no es va fer cap despesa en el referèndum des de la Generalitat. Esteve va ser una peça clau del govern de Joan Mora, entre 2011 i 2015, i va deixar un bon regust de boca entre la pràctica totalitat dels grups municipals, que li reconeixen la seva mà esquerra i la seva senibilitat. Actualment és cap dels serveis jurídics de la Generalitat, després d’haver estat número 2 del Departament de Governació, amb Meritxell Borràs, just després de deixar l’Ajuntament de Mataró.


La xifra

El 15 per cent de pressupost dedicat a l’àrea de Cultura. És la proposta del manifest #Cultura15 promogut per Eloi Aymerich, realitzador audiovisual, i que ja compta amb 130 signants, i que està tenint un bon ressò a Twitter. La revista Capgròs va publicar divendres aquest article d’Aymerich, La cultura com a oportunitat. Actualment l’Ajuntament de Mataró dedica el 6% del pressupost a aquest àmbit, consumit en gran part per la Festa Major de Les Santes.

La imatge

laimatge_butlleti_15052019.jpg
Un clàssic. Cartells d’una formació polítca, en aquest cas Junts per Mataró, a
La Riera, estripats o tirats pel terra, en plena via pública. El candidat postconvergent, Alfons Canela, ho lamenta citant Popper. Fets com aquests són, durant aquests dies, un clàssic lamentable: partits rivals es dediquen a despenjar-se, amb nocturnitat i alevosia, els cartells i la propaganda electoral en general.

El tuit

És una de les periodistes ha seguit l’actualitat política durant el mandat. Val la pena llegir aquest tuit i també aquest altre, que posa en evidència la manca de centralitat que tenen les sessions plenàries, convertides en una mena de representació teatral permanent.

Lectura recomanada

El Doctor en Ciència Política per la Universitat d’Oxford i Investigador a l’IPErG de la Universitat de Barcelona, Francesc Amat, mataroní, publica junt amb el politòleg Jordi Muñoz a ElDiario.es un article sobre franquisme i vot a Vox. “Mayores niveles de inmigración están asociados con más voto a VOX solamente cuando persisten restos del franquismo a nivel local”, apunten Amat i Muñoz, per exemple.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 16 Mai 2019 by in LaRiera48.
%d bloggers like this: