LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Bote té bona peça al teler de cara a les municipals

L'alcalde David Bote votant aquest diumenge 28 d'abril al seu col·legi electoral.

L’alcalde David Bote votant aquest diumenge 28 d’abril al seu col·legi electoral. Foto: @dbotepaz

La “tercera generació” del socialisme modern a Mataró, en una expressió de l’exalcalde Manuel Mas referint-se als seus néts polítics (David Bote, Xesco Gomar…), pot estar contenta perquè ha recuperat una de les característiques de la “normalitat electoral” que va regir a la ciutat des de les primeres eleccions després de la represa democràtica -les municipals del 79- fins les europees de 2009: el PSC ha tornat a guanyar unes eleccions generals. I feia, alerta, onze anys que no ho aconseguia, perquè el 2011 va ser CiU qui es va fer amb la primera posició i el 2015 i el 2016 va ser En Comú Podem la guanyadora -i per cert ho ha fet en uns comicis on els socialistes no han guanyat en el conjunt de Catalunya-. En aquests deu anys, a més, els socialistes han perdut en unes municipals (les de 2011) i en totes les eleccions catalanes -cosa habitual, aquesta sí, excepte el 1999 amb Maragall- i també en les europees del 2014.

Aquest diumenge, per tant, hi havia satisfacció a la seu del Camí de la Geganta de Mataró, perquè els néts polítics de Mas semblen haver aconseguit aturar la sagnia i obrir un nou cicle de victòries electorals -per començar a les properes municipals, és clar- que els torni a situar sens dubte com el primer partit polític de la ciutat. No passarà allò de L’Auca del Senyor Esteve, on el nét és incapaç de mantenir el negoci familiar de tota la vida i aquest acaba passant a millor vida.

De cara a les municipals, amb tota probabilitat, es viurà el que els politòlegs en diuen efecte “lluna de mel” amb el partit guanyador, de manera que l’alcalde David Bote Paz té bona peça al teler per, si més no, alçar-se amb la primera posició. Dels 10.242 vots que el PSC va treure a les generals del 2016 als 17.082 que va aconseguir diumenge, hi ha quasi set mil vots més que podria retenir a les municipals. Cal tenir en compte que el 2015 amb “només” 8.420 Bote es va fer amb l’alcaldia, de manera que la candidatura socialista té molt de camp per córrer i sembla que relativament ben llaurat, tot i que l’electorat socialista tendeix a activar-se en inferior percentatge en els comicis locals.

Una cosa semblant es podria dir d’Esquerra Republicana, que dels 6.648 vots de les municipals n’ha arreplegat ara 14.870, amb els quals tindrien gairebé assegurada la segona posició, amb el vent a favor d’haver guanyat les eleccions en el conjunt de Catalunya per primera vegada a la història moderna en unes generals. També Ciutadans, amb 9.054 vots, dobla el resultat de les municipals de 2015, tot i que la absoluta tardana presentació de la seva candidata a les eleccions, Cristina Sancho, ara fa pocs dies, i la falta de programa local fan presagiar que no seran capaços de revalidar aquesta quarta posició el 26 de maig.

Els que queden situats en tercera i cinquena posició, En Comú Podem i Junts per Catalunya, en canvi, no sembla que hagin de tenir tant marge per recórrer. Així, el referent català de Podem va obtenir aquest diumenge 10.008 vots, que són “només” dos mil més de la suma dels 5.276 que va treure VoleMataró i els 2.561 d’ICV-EUiA a les municipals. En el cas de l’antiga Convergència i Unió, tres quarts del mateix: a les municipals de 2015 en va treure 7.374 i aquest diumenge 6.438. Una altra cosa és que els regidors que pugui treure el conglomerat d’En Comú Podem aniran directament a sumar amb els de Bote –com sembla que passarà a nivell del Congrés dels Diputats- mentre que els d’Alfons Canela seran difícils que tinguin una utilitat postelectoral després del fracàs del pacte bipartit d’aquest mandat, que va descarrilar a la meitat del viatge. (A més cal tenir en compte que a les municipals concorre una quarta candidatura independentista, Primàries per la República, que si d’algú traurà vots és de l’antiga CiU).

De totes maneres, qui hauria d’estar ben preocupat a la ciutat és el Partit Popular, perquè amb 3.377 vots (5,02%) està a punt de no entrar en el repartiment de seients al saló de sessions del consistori en el que representaria una derrota històrica després que Joan López, el 2003, aconseguís obtenir fins a cinc regidors (ell mateix havia recuperat el 1991 l’espai del centre-dreta no nacionalista a l’Ajuntament). Per cert que els populars van tenir un altre disgust aquest diumenge perquè precisament López, número 2 del PP per la província de Barcelona, no va aconseguir l’escó (com ja preveien les enquestes, d’altra banda), en una notícia que podria haver mitigat la sensació de fracàs dels populars, ara que l’havien recuperat després de diversos anys flirtejant amb Ciutadans.

Per la seva part, el conglomerat Vox-Plataforma per Catalunya ho té més complicat del que tothom augurava perquè Mónica Lora torni a asseure’s a La Riera 48, com en els anteriors dos mandats, perquè el 4,43% de vots que va obtenir ho faria insuficient. Caldrà veure si el potent tàndem que formaran Lora i el “treullaços” José Casado podrien ser suficients per tornar als 4.686 vots de 2015, que suposaven un 10,43% dels sufragis. Amb tot, una participació més baixa a les municipals -com acostuma a passar- podria fer que ambdues forces mantinguessin la representació.

Una mica més difícil d’avaluar es fa la translació local que poden tenir els resultats de Front Republicà -1.753 vots, 2,60%-, que a casa nostra comptava amb el suport actiu de VoleMataró -el grup nucleat al voltant de Montse Morón- i del sector de Poble Lliure de la CUP, possibilitant que ‘de facto’ els cupaires es presentessin per primera vegada a unes generals (cosa inaudita) encara que no fos amb el nom habitual i amb l’altre sector del partit, Endavant, en contra. Cal tenir en compte que els pesos pesats de la formació independentista d’esquerres a Mataró -Juli Cuéllar, Carme Polvillo i Joan Jubany- formen part d’aquesta sector més explícitament independentista, de manera que l’operació gaudia del seu aval. Els resultats no van acompanyar però en els comicis municipals la CUP sempre és capaç d’arreplegar molts més sufragis que en els altres comicis (3.843, 8,43%, en les darreres locals, obtenint dos regidors).

Així les coses, el dibuix esbossat per les generals d’aquest diumenge a la capital del Maresme suposa una versió preliminar bastant fidedigna del quadre que es podria pintar la nit del 26 de maig. Hi ha partit per jugar, encara, i el resultat de la primera posició dependrà essencialment de la capacitat de socialistes i republicans de mobilitzar el seu electorat, però després dels resultats d’aquest diumenge David Bote surt clarament amb avantatge i sembla probable que arribi primer en la línia de meta, a no ser que alguna extraordinària passi. Cosa que, tal com està el món a aquestes alçades, mai s’ha de descartar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 29 Abril 2019 by in LaRiera48.
%d bloggers like this: