LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Comença la campanya (l’altra)

Propaganda electoral del 28A, a la plaça de Santa Anna

 

Després de setze mesos sense eleccions, en només 29 dies els mataronins estan convocats a tres comicis diferents. Amb la campanya electoral de les eleccions generals del 28 d’abril comencen unes setmanes que, de Rams a la Fira, canviaran la fesomia als plenaris de Mataró, Madrid i Brussel·les.

De cara al 28A, les enquestes pronosticaven, fa uns dies, una victòria d’ERC a Catalunya, seguit de prop del PSC. A mesura que s’acosten les eleccions, però, aquest lideratge es va erosionant. O fins i tot s’ha revertit, com mostrava l’enquesta de La Vanguardia d’aquest diumenge. Podríem dir, per tant, que som en una situació d’empat tècnic.

Aquest frec a frec s’accentua a la província de Barcelona, la qual cosa pot fer pensar que el guanyador s’acabarà decidint en ciutats grans on el PSC compta amb un suport electoral important, però inferior al de fa uns anys. És a dir, llocs com Mataró.

Però, justament, Mataró s’ha caracteritzat darrerament per una gran volatilitat electoral, amb sis guanyadors diferents en les últimes set eleccions (CiU-ERC-PSC-JxSí-ECP-Cs). Una volatilitat que contrasta amb el que havia estat històricament la ciutat.

 

La fi del domini del PSC

Entre 1977 i 2009, a Mataró es van celebrar 32 eleccions, 26 de les quals les va guanyar el PSC. Els socialistes van ser la llista més votada en totes les eleccions municipals, totes les generals, totes les europees i en dues eleccions al Parlament (les dues en què Pasqual Maragall va ser el cap de llista).

Únicament en les eleccions al Parlament durant el llarg període de les victòries incontestables de CiU i en les del 2006, la papereta del PSC no va ser la que van agafar més mataronins.

En canvi, des de 2010 fins ara els mataronins han acudit a les urnes en deu ocasions i el PSC només ha estat la força més votada en una: les municipals de fa quatre anys que van portar David Bote a l’alcaldia.

La pèrdua de l’hegemonia socialista a la ciutat ha coincidit també amb la fi del “bipartidisme imperfecte” que va dominar la política catalana durant tres dècades, amb més varietat i menor percentatge de vot entre els guanyadors electorals. Així es pot comprovar en el següent gràfic, amb barres més petites i de colors més diferents a partir del 2010. Cromàticament, Mataró passa de ser una ciutat del Barça a una ciutat arc de Sant Martí:

 

 

La dificultat dels comuns per repetir victòria

Les bones perspectives dels socialistes, a cavall dels mesos que Pedro Sánchez ha passat a La Moncloa, poden perjudicar el resultat electoral dels comuns, guanyadors de les dues darreres eleccions generals, tant a Mataró com al conjunt de Catalunya.

El desembre de 2015 i el juny de 2016, la candidatura de Xavier Domènech va obtenir a la ciutat un suport electoral (24,2% i 23,66% dels vots, respectivament) comparables als que treia el PSUC a la Transició. De fet, només a les municipals de 1979 (26,85% dels sufragis) l’espai ecosocialista va tenir millors resultats que a les darreres generals.

A punt d’acabar una legislatura tempestuosa –sobretot al grup de Volem– els comuns afronten aquest cicle electoral amb la unitat quasi reestablerta (només la secció local de Som Alternativa ha quedat despenjada de la confluència mataronina) però amb unes expectatives més minses a les urnes.

 

Nou capítol de la pugna ERC-JxCat

A banda del PSC, l’altre gran perill per als comuns és Esquerra Republicana, amb qui es disputa l’electorat més sobiranista (els fitxatges de Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany a poques setmanes de les eleccions no són gens innocents: els republicans saben que un de les principals nínxols per on poden créixer és aquest).

Aquest 28A, Esquerra busca consolidar el seu lideratge en el camp independentista (a Mataró, els republicans han superat l’espai post-convergent en quatre de les cinc últimes eleccions) i que això els col·loqui en una bona posició de sortida de cara a les municipals.

Per la seva banda, amb l’exalcaldable Míriam Nogueras de número tres, Junts per Catalunya pugnarà amb ERC per aquest lideratge. A les últimes eleccions, la candidatura puigdemontista va superar Esquerra tant al Centre com a l’Eixample, precisament els dos barris de la ciutat on més suport té l’independentisme.

Simplificant-ho una mica, podríem dir que en els últims mesos, els dos grans partits independentistes s’han repartit els papers entre els més pragmàtics (ERC), partidaris d’eixamplar la base; i els més irredempts (JxCat), compromesos amb l’aplicació de l’1-O. Serà interessant veure com es reparteixen les forces a la ciutat les dues candidatures.

En l’àmbit independentista hi ha aparegut un convidat d’última hora: el Front Republicà. Per primera vegada, una part de la CUP concorrerà a unes eleccions espanyoles, en coalició amb Som Alternativa i el Partit Pirata.

A l’hora de fer la suma, caldrà veure com evoluciona el total dels sufragis independentistes. Des de l’inici de l’anomenat procés sobiranista, els vots independentistes han anat creixent a un ritme lent però constant, fins a superar per primera vegada els 30.000 el 21-D.

En un moment en què l’independentisme es cura les ferides posteriors a l’1-O, amb líders a la presó i a l’exili i una certa desorientació sobre quin camí cal agafar, és una incògnita si el nivell de mobilització de l’electorat es mantindrà.

 

Una dreta dividida

Una altra de les principals qüestions d’aquestes eleccions generals és la divisió en tres partits conservadors partidaris de la unitat d’Espanya. No fa tants anys, aquest espai era ocupat únicament pel PP, que darrerament ha vist com li sortia la competència de Ciutadans. De fet, en quatre de les darreres cinc eleccions, la formació taronja ha superat els populars a Mataró. L’excepció van ser, precisament, les darreres eleccions generals, el juny de 2016.

És una incògnita si l’anomenat “vot útil” que fa tres anys va beneficiar Mariano Rajoy pot ara ajudar la candidatura de Cayetana Álvarez de Toledo o si, en canvi, acaben pesant més la popularitat d’Inés Arrimadas i la visibilitat de Cs com a primer partit del Parlament.

A tot plegat, cal sumar-hi el factor Vox. Les del 28A seran també les primeres eleccions en què hi concorrerà com a actor principal del panorama política una formació que és extraparlamentària, encara que per la presència que té als mitjans de comunicació ningú no ho diria.

La formació de Santiago Abascal ja es va presentar a les eleccions europees de 2014, obtenint  126 vots a la ciutat (un 0,32%), però ara ho fan en unes condicions molt diferents. D’entrada, sense haver participat en les darreres municipals, ja compten amb dos regidors al consistori: Mónica Lora i Víctor Paramés.

 

La primera volta del 26M?

I, quan no haurà passat ni un mes des que tanquin les urnes, el 26 de maig tornarem a votar. A hores d’ara, és impossible saber quin efecte tindran les eleccions generals en les municipals i les europees, però sí que pot produir-se un efecte de segona volta.

Els guanyadors de les eleccions acostumen a gaudir de l’anomenat efecte lluna de mel: durant un període curt de temps, la seva valoració és elevada i fins i tot reben l’aprovació de molta gent que no els ha votat. Consideren que, encara que són rivals, els cal donar una oportunitat.

Així doncs, una victòria folgada del PSOE a les generals podria reverberar positivament en els resultats dels socialistes locals. Tanmateix, en època de canvis constants, les llunes de mel poden durar menys del que és habitual…

 

 

Ramon Radó / Toni Rodon

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 14 Abril 2019 by in LaRiera48.

Navegació

%d bloggers like this: