LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

A 100 dies: què sabem i què no sabem del 26M a Mataró

Amb l’anunci de Pedro Sánchez d’avançar les eleccions generals al 28 d’abril s’aclareix el calendari electoral dels propers mesos. Quan falten 100 dies per les eleccions municipals, ja és definitiu que no hi haurà un “superdiumenge” electoral amb la suma de generals, europees i municipals (i autonòmiques en algunes regions).

El 26 de maig, els mataronins tindrem únicament dues urnes on posar paperetes: municipals i europees. Els dos comicis menys subjectes a canvis: se celebren cada quatre i cinc anys, respectivament, i no hi ha avançaments. En canvi, en els quatre anys que hauran passat entre les municipals del 2015 i les del 2019, els mataronins hauran votat en dues eleccions tant al Parlament de Catalunya com a les Corts espanyoles.

Una prova de la inestabilitat que ha viscut la política a casa nostra els últims temps i que ha tingut rèpliques a l’àmbit local. Era molt difícil que el debat polític a la ciutat no girés al voltant de temes supramunicipals… (com així ha estat durant bona part de la legislatura).

 

PSC

Els que més clar ho tenen i des de fa més temps. David Bote repeteix com a cap de llista i parteix com a gran favorit per –també- repetir victòria electoral. Tot i que, des de l’any 2010, les municipals del 2015 han estat les úniques eleccions que han guanyat els socialistes a la ciutat, tot el que no sigui un triomf de Bote seria una sorpresa. En aquests quatre anys, Bote s’ha anat afermant en el càrrec i ha anat coneixent la ciutat… al mateix temps que la ciutat l’anava coneixent a ell.

La diferència entre dues fotos de Bote, la de fa quatre anys després de saber-se que el PSC tornava a ser la llista més votada i la del Capgròs d’aquesta setmana (totes dues de Romu Gallofré) ho exemplifica clarament. Sense oblidar que, electoralment, l’’alcalde en exercici acostuma a tenir un plus assegurat a les urnes… com sap millor que ningú el PSC, especialista en avançar els relleus a les alcaldies abans de les municipals.

 

 

Ciutadans

Cs va guanyar les eleccions del 21 de desembre a Mataró. Però, el que els podia col·locar en la pole position de cara a les municipals, no s’ha consolidat en aquests 14 mesos. La formació taronja ha mostrat gairebé desinterès en Mataró i, a cent dies de les eleccions, encara no se sap quin nom hi haurà al capdavant de la candidatura. L’actual cap del grup municipal i cara visible del partit a la ciutat, Juan Carlos Ferrando, no té bones relacions amb la direcció nacional del partit i ell mateix assegura estar “molt tocat”. Per la seva banda, el fins fa poc número dos, Víctor Paramés, va deixar el grup municipal i, des de fa uns mesos, és regidor no adscrit.

Si bé fa quatre anys Cs no va necessitar gaire implantació a la ciutat ni un candidat massa conegut per obtenir tres regidors, ara el partit podria estar temptant massa la sort per repetir els mateixos bons resultats.

 

PP

La competició en què s’ha convertit l’espai de la dreta partidària de la unitat d’Espanya, amb Ciutadans com a primera força al Parlament i Vox com a formació emergent, complica les coses al PP, fins fa no tants anys amo i senyor de tot el vot unionista conservador.

Encapçalada per tercer cop consecutiu per José Manuel López, la candidatura dels populars té com a primera obligació millorar els resultats del 21D: amb el 4,21% de vots dels darrers comicis al Parlament, quedarien fora del consistori per primera vegada des del 1991.

Davant Cs i Vox, López pot exhibir un coneixement de la ciutat i una experiència a l’Ajuntament molt superior. Però li serviran davant l’electorat? Fa quatre anys ja va quedar per darrere d’una formació taronja que tenia molta menys implantació a la ciutat.

 

Mataró en Comú Podem

Fa quatre anys, l’espai a l’esquerra del PSC va concórrer a les municipals dividit entre Volem i ICV. A Mataró no hi va haver cap candidatura de confluència com sí que hi va haver a Barcelona o Terrassa. Després d’una legislatura moguda, en què En Comú Podem ha guanyat les dues eleccions generals al mateix temps que el grup municipal de Volem implosionava, Mataró en Comú Podem neix amb la voluntat d’aglutinar altre cop tot el vot no independentista a l’esquerra del PSC.

Després d’uns mesos d’incògnita, amb la confirmació que Sergi Morales encapçalarà la llista, els comuns fan una aposta ambiciosa amb l’objectiu de repetir els bons resultats de les últimes dues eleccions generals. La foto d’Esteve Martínez i Sarai Martínez donant suport als pressupostos municipals simbolitza aquest nou espai, del qual només queda “despenjat” SOM Alternativa, el moviment liderat per Albano-Dante Fachín, representat a la ciutat per Montse Moron.

 

Esteve Martínez (ICV-EUiA), David Bote (PSC) i Sarai Martínez (PodeMataró), en l’acte de presentació de l’acord PSC-comuns pels pressupostos de 2019, a principis de desembre de 2018, al Cafè de Mar.

 

Som Alternativa

La trencadissa en el grup de Volem va acabar amb la ruptura entre la cap de llista fa quatre anys, Montse Moron, i les altres dues regidores de la candidatura. En la part final de la legislatura, David Lloveras ha substituït Ana María Caballero i ha fet possible que Volem tornés a tenir dos regidors. De tota manera, és impossible pensar que l’actual grup municipal pugui acabar confluint en la llista dels comuns. Moron, partidària de les tesis d’Albano-Dante Fachín i -per tant- enfrontada amb la direcció nacional de Podem des de la seva destitució, impulsa a la ciutat la candidatura de SOM Alternativa.

En algun moment, va semblar que hi hagués alguna possibilitat que SOM Alternativa i la CUP es presentessin junts a les eleccions, en la línia del Guanyem Badalona. De fet, a l’estiu, Moron, Fachín, la regidora cupaire Carme Polvillo i l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater van compartir un debat sobre la creació d’una candidatura rupturista a la ciutat. Finalment, però, concorreran al 26M en llistes separades.

 

 

 

Junts per Mataró

Malgrat que va deixar la porta oberta  a una candidatura unitària de l’independentisme fins ben entrada la tardor, el PDeCAT també es presentarà en solitari a les eleccions… per primera vegada en unes municipals. Tot i que ara ja queda lluny, el 2015 l’aleshores Convergència encara va anar a les llistes en coalició amb Unió Democràtica.

Quatre anys més tard, el nou PDeCAT es presentarà amb la marca Junts per Mataró (emulant el Junts per Catalunya de Puigdemont el 21D) i amb la diputada al Congrés Míriam Nogueras (una de les dirigents més properes al 130è president de la Generalitat) com a cap de llista.

Proclamada candidata el maig de l’any passat, la gran força de Nogueras, una figura emergent dins del PDeCAT que guanya cada cop més protagonisme a nivell nacional, pot ser també la seva gran feblesa: costa associar-la amb Mataró, malgrat la gran participació en actes locals que està duent a terme els darrers mesos.

Nogueras serà molt probablement l’alcaldable que comptarà amb més minuts de televisió i ràdio d’aquí al 26M. Però seran uns minuts en què, si no hi ha sorpresa, no li serviran gaire per exposar el seu projecte per a la ciutat.

 

 

 

ERC

Els republicans són els únics que es poden comparar amb el PSC, almenys a nivell de puntualitat. Proclamat amb un any de marge, Francesc Teixidó serà el “degà” dels alcaldables i encapçalarà la llista per quarta vegada. Amb el lema “L’alcalde de tothom”, Esquerra busca reforçar una imatge de partit “no només del centre”. En aquesta mateixa línia, la setmana passada va presentar les seves seccions als barris del Pla d’en Boet i Peramàs.

 

 

 

 

De fet, en les últimes eleccions al Parlament, Esquerra va superar JxCat a tots els barris de Mataró… excepte el Centre i l’Eixample. I, de cara al 26M, el partit té el repte de consolidar els republicans com a formació líder del sobiranisme a la ciutat. Des del 2014, ERC ha superat sempre l’espai postconvergent a la ciutat excepte a les darreres municipals. Teixidó té el repte d’aconseguir que, per primera vegada, els republicans siguin la força sobiranista més votada a la ciutat en unes municipals.

 

CUP

La CUP ha estat dels darrers a fer públic el seu cap de llista. La formació anticapitalista va anunciar a principis d’any que els seus dos regidors al consistori, Juli Cuéllar i Carme Polvillo, s’intercanviaran les posicions respecte fa quatre anys: Polvillo encapçalarà la llista i Cuéllar serà el número dos. Els seguiran Marc Ràmia, Lara Navarro, Toni Guirao i Maria Barba.

 

 

 

 

La CUP, present al consistori des del 2007, aspira a mantenir els seus dos regidors actuals. Des d’una posició molt més a l’esquerra, els cupaires competiran amb la candidatura de les primàries pel vot independentista partidari d’implementar la DUI del 27-O (un camp en què, d’entrada, no sembla que ni ERC ni PDeCAT aspirin a competir).

En les últimes eleccions al Parlament, la CUP va obtenir només un 3,75% dels vots a la ciutat, un percentatge que la deixaria fora del saló de plens. És difícil, però, que el 26M es repeteixi la situació de polarització electoral del 21D, en plena aplicació del 155 i encara sota el “xoc” dels fets de l’octubre del 2017.

 

Primàries Mataró

Com en altres ciutats catalanes, Mataró també compta amb el seu propi moviment de primàries independentistes. El moviment que, inicialment, va néixer amb la intenció d’aglutinar tots els partidaris de l’estat propi en una única candidatura que –amb quasi tota seguretat- acabés sent la més votada, acabarà sent una quarta llista dins l’espai independentista.

Amb el suport de les delegacions locals de l’ANC i Demòcrates, el moviment ha fet públics els noms dels 25 candidats a les Primàries, entre els quals el més conegut és del l’excap del grup municipal del PP Paulí Mojedano. Sense una cara tan “mediàtica” com Jordi Graupera i sense massa presència en la vida política de la ciutat fora de les xarxes socials, es fa difícil pensar que puguin donar una sorpresa a les urnes. Aconseguir el 5% necessari per entrar al consistori ja seria una gran victòria.

 

PxC

A Plataforma per Catalunya, també queden algunes coses per aclarir. Després de molts mesos d’estira-i-arronses en els quals Mònica Lora ha flirtejat amb la idea de bastir a nivell català una candidatura conjunta de Plataforma per Catalunya i Vox, els de Santiago Abascal van apostar pel “caixa o faixa” obligant els membres de l’expartit de Josep Anglada a presentar-se de forma individual dins les llistes de Vox.

Lora, que ja ha demostrat la seva picardia política en diverses ocasions, ha vist clar que la marca Vox podria tenir uns grandíssims resultats i que el més sensat per la seva formació era dissoldre’s i passar a formar part de Vox directament. De fet, fa pocs dies assegurava que “l’ideari de Vox i el de Plataforma és pràcticament el mateix, l’únic que varia és l’àmbit, un és a nivell nacional, i l’altre, a nivell català”. Falta encara saber quin és el lloc que ocuparà Lora –cara visible i principal reclam de PxC a la ciutat- en aquesta futura llista.

 

Vox

Sense tenir representació al Congrés, al Parlament de Catalunya ni a cap ajuntament, Vox és un dels grans protagonistes de la vida política. La seva brutal irrupció al Parlament andalús encara no fa tres mesos ha col·locat el partit d’extrema dreta a tots els informatius… amb el que això suposa de campanya publicitària gratuïta.

A principis d’any, el coordinador de la formació al Maresme, José María Pérez Garrido, es presentava a “La Vanguardia” anunciant que la formació compta amb un grup de treball d’unes 25 persones a la capital del Maresme. També assegurava haver tingut accés a una enquesta que els donava la victòria el 26M amb sis regidors. Tot i que, a priori, sembla difícil que es produeixin aquests resultats, sí que és cert que la suma de Vox i PxC podria aspirar a aconseguir els més de 4.600 vots i tres regidors de PxC el 2011.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 16 febrer 2019 by in Reportatges.
%d bloggers like this: