LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

A mig any del 26M: 10 preguntes que (encara) no tenen resposta

Un ple d’aquesta legislatura (Font: mataro.cat)

 

D’aquí a sis mesos, els mataronins (i la resta de ciutadans espanyols) seran cridats a les urnes per votar a les onzenes eleccions municipals des de la restauració de la democràcia. Si mirem enrere, molts dels dubtes que hi havia a un any de les eleccions encara continuen i la gran nebulosa de principis de curs no s’acaba d’aclarir… A l’espera de saber quines respostes (i quines noves preguntes) ens porta el 26M, aquestes són 10 de les incògnites que s’haurien de resoldre en els propers 180 dies:

 

 

Quants mataronins aniran a votar?

En els comicis al Parlament de fa prop d’un any van votar el 82,58% dels mataronins, una xifra només superada en les generals de 1982 (83,67%). El contrast amb el 53,82% de participació de les darreres municipals és notori: vora 30 punts percentuals més o, dit d’altra manera, 25.000 nous electors. Molt probablement, el 21D representa el sostre mobilitzador de la ciutat i és raonable pensar que la participació serà més baixa… però, en quina quantitat? Dos factors “inesperats”, però, poden fer que augmenti. En primer lloc, un avançament de les eleccions generals: la coincidència de municipals i europees aporta pocs al·licients a un gruix notable d’electors, però si el 26M se celebressin també els comicis per decidir la presidència del govern espanyol la situació giraria com un mitjó. El segon factor seria un hipotètic augment de la polarització política, fruit del judici als líders del procés i les conseqüències que se’n puguin derivar. En cas que tot plegat es concretés, el gran interrogant és saber a qui beneficiaria aquest augment de la participació.

 

Quants partits hi haurà en el futur ajuntament?

El 24 de maig de l’any 2015, els mataronins es van trobar nou paperetes als col·legis electorals. Al vespre, totes nou candidatures havien aconseguit representació al consistori. De fet, Mataró ha estat durant aquesta legislatura la ciutat catalana amb més partits a l’Ajuntament… la qual cosa no ha impedit que, a mesura que avançava el mandat, el nombre de regidors no adscrits s’anés engreixant. Si no hi ha cap sorpresa, la ciutat entrarà al 2019 amb el grup dels no adscrits (Ana María Caballero, Sarai Martínez i Víctor Paramés) com el quart més nombrós del saló de plens. A l’espera que es concreti quantes de les candidatures s’acaben unint, si –com tot sembla indicar- n’apareixen de noves i quantes salten el llistó del 5% i obtenen algun regidor, tot fa pensar que la fragmentació del ple mataroní ha vingut per quedar-s’hi.

 

Bote serà el primer alcalde que millora resultats dels darrers 20 anys?

Diu el tòpic que l’alcalde, pel sol fet de ser-ho, ja té un bon grapat de vots assegurat. A Mataró, això no acaba de ser cert: l’última vegada que un alcalde va poder celebrar una millora dels seus propis resultats va ser el segle passat, el 1999, quan Mas va enfilar-se fins al 45% dels vots i va aconseguir la seva tercera majoria absoluta. El mateix Mas va perdre tres regidors (i la majoria absoluta) el 2003. Quatre anys més tard, havent passat la vara d’alcalde a Joan Antoni Baron, ja no es presentaria. El 2011, quan Baron va repetir al capdavant de la llista del PSC, els socialistes van perdre 3.000 vots i, enmig de la irrupció de PxC, van veure com CiU es convertia en la força més votada i Joan Mora, en el nou alcalde. Però Mora no va tenir l’oportunitat de millorar els seus resultats perquè va renunciar a tornar-se a presentar per raons personals. Bote, que sí que es tornarà a presentar, pot ser qui trenqui aquest particular malefici local.

 

L’independentisme mantindrà el nivell de mobilització?

El sector sobiranista de la ciutat porta anys mantenint nivells de mobilització notables. En les darreres eleccions al Parlament, malgrat la victòria clara de Cs, la suma d’ERC, JxCat i CUP va superar per primer cop els 30.000 votants, tot i que continua lluny del seu “sostre de vidre” particular del 50% dels vots. A dia d’avui, tot apunta que serà difícil superar el nivell de mobilització de fa un any perquè, sempre i quan el judici als presos polítics no canviï el clima, el 26M no tindrà l’”èpica” que tenia el 21D per a l’independentisme. També cal tenir en compte que hi ha espais electoral fronterers i, per motius aïllats del debat nacional, el suport a partits sobiranistes es pot reduir perquè, per exemple, independentistes que valorin la gestió del govern municipal positivament, acabin agafant la papereta del PSC.

 

CUP i SOM Alternativa crearan una candidatura “badalonina”?

A mesura que passen els mesos es desinfla la possibilitat que la SOM Alternativa de Montse Morón es presenti en coalició amb la CUP. El principal obstacle sembla ser la voluntat de l’actual presidenta del grup municipal de VoleMataró d’ocupar el primer lloc de la llista, si fos el cas. El cap de setmana passat, SOM Alternativa va celebrar unes primàries per ratificar la seva candidatura amb una participació del 95,95%. Mentre Morón posa la directa de cara a presentar-se en solitari, la CUP segueix en mode electoral off. La formació anticapitalista apunta que segueix treballant “amb l’escenari de consolidar un espai d’esquerres i sobiranista ampli”.

 

Hi haurà una quarta llista independentista?

La setmana passada transcendia la intenció de la secció local de la plataforma Primàries Catalunya d’anar fins al final en la voluntat de fer una llista única independentista. Això implica presentar-se a les eleccions municipals del maig, tant si els tres partits independentistes clàssics es retiren com si no. De moment, sense haver fet gaire soroll, els promotors de Primàries Catalunya a Mataró ja han aconseguit el suport de 400 electors i de fet l’ANC va recollir unes 2.000 signatures que apostaven per una candidatura unitària. Evidentment, el quid de la qüestió és saber quants d’aquests possibles ‘supporters’ podrien acabar votant una llista d’aquestes característiques…

 

On aniran a parar els vots de Mataró es queda a Espanya?

Mataró és l’única ciutat catalana on, sense ser capital de província, la tardor del 2017 va haver-hi tres manifestacions a favor de la unitat d’Espanya. Mai abans, la defensa de la unitat d’Espanya –que a la ciutat sempre ha estat majoritària a les urnes– s’havia fet tant visible al carrer. A la primavera, una marxa amb el lema “Tornem a ser locomotora d’Espanya” va acabar coincidint amb una concentració de repulsa convocada pel CDR local i generant escenes poc habituals com el centre històric blindat i la majoria de botigues tancades. Aquell dia, portant la pancarta hi havia Mònica Lora i José Manuel López. I és que, igual com passa en l’àmbit independentista, el constitucionalisme és un caramel electoral amb molts pretendents. El grup de Facebook “Mataró es queda a Espanya”, per exemple, té prop de 6.000 seguidors pels quals moltes formacions lluitaran.

 

Tindrem una “competició” a la dreta, també a Mataró?

Vox està estructurant-se a Mataró i, sense haver confirmat encara que presentaran llista pròpia, consta que ha rebut la trucada de més d’un membre de partits diversos de la ciutat per mirar d’ostentar-ne la representació local. Hi ha moviments a la banda dreta local, sens dubte. Està clar que, en un escenari de gran auge mediàtic d’aquesta formació, podria esgarrapar vots a Ciutadans i al PP, sobretot. Vots que aniran molt comptats sobretot en el cas dels populars. De fet, està per veure si es confirma els pitjors pronòstics per als de José Manuel López i, entre l’efecte Vox i en un escenari de concentració del vot constitucionalista-espanyolista, Ciutadans esdevé el vot útil (com ja va passar el 21D) i el PP queda fora de l’Ajuntament per primer cop des de 1991.

 

Catalunya en Comú aconseguirà aglutinar més vot que la suma de cada opció per separat?

En les últimes municipals, el que actualment és Catalunya en Comú es va presentar dividit entre Volem (l’agrupació d’electors corresponent al cercle local de Podem, aleshores encara un nounat) i ICV. Per separat van aconseguir quatre regidors (3 + 1), una xifra que potser hauria pogut ser més alta d’haver-se presentat en coalició. Durant aquests quatre anys, els comuns han viscut una autèntica muntanya russa: han guanyat clarament les dues eleccions generals, han tret resultats discrets a les dues eleccions al Parlament i han vist com, paral·lelament a la confluència de Podem, ICV i EUiA en una sola formació, implosionava la secció mataronina del partit lila. Volem s’ha dividit entre els partidaris de Moron (alineada amb el SOM Alternativa d’Albano-Dante Fachín) i l’actual direcció de Podem, que ha passat a ser la referència a tota la ciutat després d’haver-se constituït com a Podem Eixample, un cercle crític iniciat per la regidora no adscrita Ana María Caballero. El 26M, els comuns -encara sense cap de llista- mesuraran per primera vegada les seves forces en unes municipals.

 

Quin pes tindran els temes locals?

En diferents moments d’aquesta legislatura, les qüestions no estrictament locals (ras i curt: el procés sobiranista en les seves diferents variants) han centrat el debat polític a Mataró. I hem vist com, a molts partits polítics, això semblava que ja els anava bé. Serà aquesta, també, la tònica de la campanya electoral? Tot i que importen poc, sobretot en ambients urbans com a Mataró, les dinàmiques locals també poden ser rellevants. Fa quatre anys, per exemple, David Bote va guanyar per sorpresa gràcies a la mobilització de l’electorat més fidel al PSC, la qual cosa li va permetre uns resultats millors del que auguraven les enquestes. En canvi, en un context de forta polarització nacional, el 21D Mataró es va tenyir de taronja… mentre els socialistes treien els seus pitjors resultats des de 1977.

 

Aquestes i altres qüestions s’hauran d’anar aclarint durant els propers mesos. En consonància amb l’època de l’any, la temperatura política a la ciutat també s’ha anat refredant en els darrers mesos. Inevitablement, la primavera farà que els graus tornin a enfilar-se abans de tornar a acudir a les urnes per decidir qui s’asseu al saló de plens de la ciutat fins al 2023. Queden menys de 180 dies per saber-ne els noms…

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 2 Desembre 2018 by in Reportatges and tagged .

Navegació

%d bloggers like this: