LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

L’1-O a Mataró, un any després

La concentració d’aquest diumenge a la plaça Santa Anna (Foto: ANC Mataró)

 

Mataró, com tot Catalunya, commemora avui l’1 d’octubre. La plaça de Santa Anna es va omplir ahir de gom a gom per commemorar el primer aniversari del referèndum sobre la independència, amb marxes provinents de tots els punts de votació que hi va haver fa un any a la capital del Maresme.

Un any després, la política local està completament dominada pel debat nacional. El començament del curs, també a Mataró, arriba marcat per l’aniversari dels fets de la tardor de l’any passat: els plens del 6 i el 7 de setembre, l’escorcoll al departament d’Economia i l’intent de registre a la seu de la CUP del 20-S i l’1 d’octubre. A aquestes efemèrides les seguiran les properes setmanes la presó de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la proclamació de la República i la suspensió de l’autonomia. Com és habitual en la política catalana dels últims anys, aquestes dates se celebren amb més o menys intensitat segons l’àmbit polític.

Ara fa un any, 31.382 persones van votar a Mataró, un 90,07% dels quals a favor de la independència. Aquesta xifra representa un 36,34% del cens local, gairebé set punts per sota del 43,03% de la mitjana catalana.

La gran majoria dels votants del No no es van mobilitzar. De fet, el del dia 1 va ser el referèndum amb menys participació dels que s’han fet a Mataró. El politòleg Miguel Guillén remarca al “Capgròs” d’aquesta setmana que un 63,66% -pràcticament dos de cada tres- dels mataronins cridats a les urnes no van participar-hi.

Tanmateix, els percentatges de participació cal posar-los “entre cometes” perquè el govern català va decidir aplicar el cens universal: a diferència de les convocatòries electorals convencionals, a Mataró hi van poder votar persones empadronades a altres municipis i mataronins van poder votar a altres llocs.

Malgrat els rumors que hi va haver durant tot el dia sobre la imminent arribada d’agents de la Policia Nacional als col·legis mataronins -hi havia qui assegurava haver vist furgonetes d’antiavalots al Port-, a Mataró es va poder votar amb normalitat. Malgrat el cens universal, la xifra de vots favorables a la independència  a Mataró, 28.266, és un nombre molt similar als 30.114 sufragis que van aconseguir tres mesos després els partits independentistes a les eleccions al Parlament. Al llarg del procés sobiranista, el suport a la independència ha experimentat a la ciutat un creixement constant però molt lent:

La participació a Mataró va ser molt similar a les de ciutats com Lleida, Reus o Badalona, totes al voltant del 35% i d’una dimensió similar a la capital del Maresme.

Un any després, l’1-O ha esdevingut un símbol que marca inevitablement la política catalana. A efectes pràctics, però, el referèndum no ha tingut conseqüències. La suspensió de l’autonomia durant més de 200 dies ha situat Catalunya en una situació pràcticament de “recuperació” de les institucions en els darrers mesos: el que s’ha batejat com el “govern efectiu”. A Mataró, però, sí que l’1-O va tenir, com a mínim, un efecte pràctic important: la ruptura del govern municipal, consumada quatre dies després del referèndum.

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 1 Octubre 2018 by in LaRiera48.
%d bloggers like this: