LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

De Crida a Crida: l’any més convuls de David Bote

L'alcalde de Mataró, David Bote, durant la Crida a la festa major (@matarocat)

L’alcalde de Mataró, David Bote, durant la Crida, el 25 de juliol de 2018 (@matarocat)

 

Amb el mes d’agost, Mataró deixa enrere Les Santes i tanca el curs polític, l’últim abans de les eleccions municipals del 26 de maig. La festa major deixa diversos titulars, des de veritables males notícies, com la denúncia d’una agressió sexual per la qual s’ha detingut un jove, fins a episodis més anecdòtics com el canvi de recepta de la Juliana, probablement l’experiment culinari que més s’ha viralitzat a la ciutat.

Políticament, però, Les Santes han estat marcades per la protesta contra David Bote a la Crida. Diverses persones van mostrar cartells i van xiular mentre l’alcalde intentava donar el tret de sortida a la festa. Una xiulada que remet, inevitablement, a la de fa un any i evidencia l’enorme distanciament de Bote amb l’independentisme local. El procés sobiranista ja fa temps que marca el pas de la política local però sembla que ara també s’ha escolat -definitivament?- a la festa major.

 

La Crida del 2017

El 25 de juliol de l’any passat, David Bote va fer la seva tercera Crida i, fins llavors, la més accidentada… i no precisament perquè la pluja obligués a celebrar-la una hora més tard. Durant les hores prèvies al tret de sortida de la festa major, a través de whatsapp va començar a córrer un missatge amb el text següent:

“Com tots sabeu, l’alcalde de Mataró David Bote, va dir que no posaria a disposició de la junta electoral, cap local municipal pel referèndum del l’1 d’octubre. Us proposem per demà dia 25 durant l’acte de la crida, fer saber a l’alcalde que “VOLEM VOTAR” quan la momerota encengui les carretilles i apuntin cap el balcó de l’Ajuntament. Fes-ho córrer.”

Finalment, la protesta no es va limitar a la Momerota, sinó que els xiulets i els crits de “Volem votar” i “Independència” van aconseguir tapar les paraules de l’alcalde. Per Bote no va ser una sorpresa: el dia abans, en l’homenatge a Joan Peiró que es fa cada 24 de juliol al cementiri, l’alcalde ja anticipava en alguna conversa privada que el xiularien.

Era la protesta més forta que havia rebut Bote des de la seva arribada a l’alcaldia i l’inici de l’any en què s’ha vist més qüestionat al capdavant de la ciutat. La seva posició en contra del referèndum el va enfrontar amb el sobiranisme i el va allunyar d’alguns sectors del teixit associatiu local, un allunyament plasmat en protestes durant esdeveniments esportius o l’absència de l’alcalde i de tots els regidors del PSC en la conferència institucional de la Diada.

 

 

 

 

Un govern més mort que viu

La xiulada a la Crida (per motius totalment aliens a la festa major) va ser el pròleg d’una tardor en què la política local va quedar completament subordinada a la situació nacional. Tot i que l’acord signat el 2015 apostava per deixar la qüestió nacional fora del govern, les clares diferències entre PSC i l’antiga CiU sobre l’1-O i l’encaix de Catalunya a Espanya van col·locar l’executiu municipal en temps de descompte.

A finals d’agost, en el pròleg del curs polític, el president del PDeCAT a Mataró, Alfons Canela, rebutjava l’oferta del PSC de celebrar l’1-O en locals gestionats per la regidoria de Participació Ciutadana (aleshores en mans dels postconvergents) i obria la porta a trencar l’acord si així ho decidia la militància. Dies més tard, però, el cap del grup municipal de CiU, Quim Fernàndez, matisava Canela i deia que no hi havia “motiu per trencar el pacte”.

En el primer ple del curs, el debat sobiranista tornava a ser el protagonista. CiU, ERC i CUP presentaven una proposta de resolució demanant que l’Ajuntament donés suport a l’organització del referèndum de l’1 d’octubre “de manera que tots els mataronins puguin exercir lliurement el seu dret a vot”.

El text es va aprovar amb els 14 vots de CiU, ERC, CUP, Volem i la regidora no adscrita Ana Maria Caballero. En canvi, els nou regidors de PSC, PP i PxC van votar-hi en contra. ICV-EUiA es va abstenir i, en el moment de la votació, Cs va absentar-se del ple. Mentrestant, a baix a la plaça, centenars de persones tornaven a reclamar que el consistori cedís espais municipals per a l’1-O.

L’endemà, en una entrevista amb Ana Rosa Quintana, Bote reiterava que, malgrat la decisió del ple, no donaria suport a l’1-O : “jo el dia que vaig ser investit com a alcalde vaig prometre complir la llei i servir la meva ciutat i això és el que continuaré fent”.

 

 

 

 

Mentre l’ambient el país anava pujant de temperatura, Bote agafava protagonisme com un dels alcaldes socialistes més bel·ligerants contra l’1-O, en una línia més oficialista que, per exemple, de la de Josep Mayoral a Granollers o Jordi Ballart a Terrassa. Tot plegat, col·locava el grup de CiU en una posició incòmode tant amb el seu soci al govern com la direcció local del PDeCAT.

El 20 de setembre, en la concentració de davant de l’Ajuntament en protesta per les detencions a la conselleria d’Economia, el parlament de Quim Fernàndez va estar interromput per crits de “Trenca el govern” i “Fes fora en Bote”. Durant aquells dies, la fi del pacte de govern es donava per feta. Però, sorprenentment, el bipartit va arribar a l’1 d’octubre, la data del referèndum que (també) havia capgirat la política mataronina.

 

Govern trencat i bany de masses de Bote

Després que 31.382 persones votessin l’1-O a la capital del Maresme, la mala salut de ferro del pacte va dir prou el 5 d’octubre: els cinc regidors de CiU abandonaven el govern. Era la crònica d’una ruptura anunciada. En roda de premsa, Quim Fernàndez situava les càrregues policials de l’1-O (unes càrregues que Bote va condemnar) com el detonant de la decisió de trencar el pacte. Després de dos anys i quatre mesos, Mataró tornava a tenir un govern monocolor: només sis regidors passaven a governar la vuitena ciutat de Catalunya.

L’endemà del trencament del pacte, Bote rebia un bany de masses a la plaça d’Isla Cristina. Prop de 500 persones –segons els càlculs del PSC- es van reunir al barri de Cerdanyola per mostrar el seu suport a l’alcalde, que va prometre deixar-s’hi la pell i treballar “amb diàleg i buscant l’entesa” fins a final de legislatura.

 

 

 

 

Una moció que no arriba ni a néixer

Per la seva banda, l’altre 50% del matrimoni intentava impulsar una moció de censura per desallotjar Bote de La Riera 48. En la mateixa roda de premsa en què anunciava la fi del pacte, Fernàndez va explicar que es veien “en l’obligació d’intentar tirar endavant una moció de censura”. Feia quinze dies, encara amb CiU al govern, ERC ja havia descartat aquesta opció en l’assemblea local.

Però el trencament del pacte va col·locar aquesta opció a primera línia de l’actualitat política mataronina, ja fos amb Quim Fernàndez de candidat alternatiu o bé el republicà Francesc Teixidó. Descartat per raons òbvies el suport de PSC, PP, Cs i PxC a un govern sobiranista, l’única opció perquè la moció de censura prosperés era aconseguir el suport d’almenys 14 regidors dels 15 que sumen CiU, ERC, Volem, CUP, ICV-EUiA i Ana María Caballero.

L’11 d’octubre, els dos regidors en l’òrbita de l’aleshores embrió de Catalunya en Comú, és a dir, l’ecosocialista Esteve Martínez i la no adscrita Caballero, rebutjaven fer fora Bote. La moció de censura quedava pràcticament descartada quan encara no havia passat una setmana de l’anunci de Fernàndez. Bote s’assegurava continuar a l’alcaldia fins al final de la legislatura: el govern era numèricament més feble, però ell sortia enfortit de tota la crisi.

Una setmana després, però, les conseqüències del procés sobiranista tornaven a irrompre –un cop més- amb força en la política mataronina. Després de l’empresonament dels líders de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, CiU, ERC, Volem i CUP van lamentar l’absència d’un “comunicat oficial exigint l’immediat alliberament dels presos polítics”.

La reacció de Bote va ser publicar una nota al seu compte de Facebook en què qualificava la presó preventiva d’”exageració que no ajuda a trobar una sortida” i demanava “ni declaracions unilaterals d’independència ni excessos judicials”.

Tanmateix, dos dies més tard el PSC votava en contra d’una declaració institucional que exigia l’alliberament dels Jordis i demanava “la intervenció de les institucions europees”. El text va tirar endavant amb els vots de CiU, ERC, Volem, CUP i ICV-EUiA.

 

21D: Cs guanya i el PSC obté els seus pitjors resultats

Després d’una tardor plena de manifestacions, una proclamació de la República més simbòlica que pràctica i l’aplicació de l’article 155, el 21 de desembre els mataronins tornaven a les urnes per votar a les eleccions al Parlament. A Mataró, com a totes i cada una de les deu ciutats més grans del país, Ciutadans va guanyar les eleccions.

La llista encapçalada per Inés Arrimadas va aconseguir els millors resultats de la història de la formació taronja a la ciutat: 21.750 vots, més del 30% dels sufragis i imposant-se a 10 dels 12 barris de la ciutat. Cs es va convertir el vot útil per als partidaris de la unitat d’Espanya i la seva victòria va anar acompanyada del pitjor percentatge de vot del PSC a la ciutat des de la recuperació de la democràcia.

Passat l’huracà de la tardor, Bote va anar recuperant posicions i el govern socialista en minoria es va estabilitzar al capdavant de la ciutat. Al febrer, aconseguia aprovar els comptes municipals amb els vots de Cs i PP i l’abstenció de CiU. Eren els tercers pressupostos en tres anys, tota una gesta si es té en compte que l’executiu de Joan Mora només va poder-ne aprovar uns. En aquest sentit, el PSC ha sabut practicar la “geometria variable” amb més èxit que CiU.

 

 

Algunes puntes de tensió

Però, si el carter sempre truca dues vegades, el procés és com tot el servei de correus. Periòdicament, el debat independentista i tot el que comporta ha fet pujar la temperatura política a la ciutat.

El 4 de novembre, al final de la tercera manifestació a favor de la unitat d’Espanya que hi va haver a Mataró en 40 dies, un grup de persones va agredir un jove al carrer Fray Luis de León, un fet condemnat per tots els partits presents al consistori.

 

 

 

Un altre episodi tens va ser el 16 de març, quan a la plaça Santa Anna hi havia instal·lada la cel·la d’”Un poble empresonat”, i un militant contrari a la independència va anar-hi a arrencar llaços grocs, primer amb moto i després amb un camió.

 

 

 

El punt màxim de tensió va ser el diumenge 27 de maig, quan coincidien la convocatòria d’una plantada de creus grogues a la platja en suport als presos polítics per part de l’ACN, crides al boicot per part de grups favorables a la unitat d’Espanya i la Triatló Ciutat de Mataró. El govern de la Generalitat -aleshores encara en mans de l’Estat per l’aplicació del 155- no va autoritzar l’acte sobiranista, Bote va fer “una crida al seny i a la serenor” i durant el matí hi va haver controls policials als accessos de la platja buscant “objectes contundents” en maleters dels cotxes.

 

 

 

La plantada no va ser de creus, sinó de tovalloles grogues en forma de creu. I l’únic moment de tensió va ser un petit enfrontament verbal entre els manifestants sobiranistes i un home que va intentar retirar les tovalloles, a qui finalment la policia local i els Mossos d’Esquadra es van emportar.

El cap de setmana següent, una situació similar però amb els papers canviats: la convocatòria d’una marxa a favor de la unitat d’Espanya convocada per la Plataforma per Tabàrnia, Resistència Mataró i els Segadors del Maresme va coincidir amb una concentració antifeixista de repulsa impulsada pel CDR. La coincidència de totes dues convocatòries va motivar un fort dispositiu policial i el blindatge d’alguns dels carrers del centre, la qual cosa va provocar queixes per part de la Unió de Botiguers. Finalment, tots dos actes es van celebrar amb normalitat, amb l’única excepció d’alguns ous llançats per part dels antifeixistes quan passava el camió que encapçalava la marxa espanyolista.

 

Pensant ja en la reelecció

Quan falta menys d’un any per a les eleccions municipals del 2019, la cursa ja s’ha posat en marxa. A finals de juny, Bote anunciava la seva disposició a repetir com a alcaldable. A la tardor, els socialistes mataronins celebraran primàries per escollir el candidat, però seria una sorpresa que hi hagués algun altre aspirant i una sorpresa encara més gran que aquest hipotètic aspirant superés Bote.

En l’assemblea del PSC, Bote no va estalviar crítiques als partits independentistes a l’oposició i va afirmar que “els que s’han dedicat a dividir el país difícilment poden liderar aquesta ciutat”.

 

La Crida del 2018

Un any després de la gran escridassada a l’alcalde, la Crida d’aquest any es presentava en una situació similar. Ja en els dies previs, l’ANC va fer una crida a omplir els balcons amb domassos grocs i tornava a córrer un missatge per whatsapp demanant “donar l’esquena” a l’alcalde i cridar “Llibertat presos polítics” quan acabés la Crida:

“L’any passat demanàvem al nostre estimat alcalde David Bote que volíem votar, i ho volíem fer en espais municipals. Com tots sabeu s’hi va negar.

Els posteriors esdeveniments ens ha mostrat un alcalde prepotent i insensible, que no ha dut a terme els acords aprovats per majoria als Plens Municipals, que ha estat còmplice del 155, que no només no se l’ha vist a cap acte en favor de l’alliberament dels presos polítics, sinó que ha ordenat a la brigada municipal treure llaços grocs de la via pública.

És per tot això i més, que aquest any uns proposem per la Crida del dia 25, quan es dirigeixi al poble concentrat davant l’Ajuntament, de DONAR-LI L’ESQUENA, sense crits, amb educació. Un cop acabat el “sermó”, aleshores cridarem ben fort “LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS”. Si estàs d’acord fes-ho córrer!!!”

 

 

En canvi, des de les mateixes files sobiranistes, el president d’Òmnium Maresme, Carles Estapé, es mostrava partidari de no girar l’esquena a ningú “per respecte a la festa i a tots els mataronins”.

 

 

 

Però la Crida s’escalfava des de diversos àmbits. El mateix 25 de juliol es presentava a Twitter la Plataforma El Nostre Alcalde David Bote, en suport a l’alcalde. Dies abans, el mateix Bote demanava en un vídeo amb regust electoral penjat a les xarxes socials “una festa plural, de tots i no només d’una part”.

 

 

 

El portaveu del PP a Mataró, José Manuel López, acusava els socialistes de “polititzar la Festa Major igual que els independentistes” per suposadament enviar missatges a membres d’entitats demanant que anessin “a la Crida a donar suport a l’alcalde”:

El discurs de l’alcalde va ser una crida al “respecte, la pluralitat i el civisme” i va demanar “unes Santes compartides” sota “una sola bandera, la de la creu vermella sobre el blau marí”. I, com l’any passat, finalment la protesta no va ser exactament en els termes en què s’havia convocat: les paraules de Bote van ser pràcticament inaudibles davant la xiulada i els crits de “llibertat”.

 

 

 

Ha passat un any des d’aquella primera escridassada a Bote i la sensació és que, a la ciutat, la situació no ha variat. Si de cas, les posicions s’han enrocat més: dins l’independentisme local, el rebuig cap a Bote cada cop és més ampli; mentre que l’alcalde ha anat endurint el seu to contra la independència.

Cal tenir en compte que la reelecció de Bote no depèn del votant independentista (els independentistes que devien votar-lo el 2015 es deuen poder comptar amb els dits d’una mà, si n’hi ha). Més aviat el contrari: podria veure’s beneficiat electoralment si és percebut com l’alcalde que va frenar l’1-O.

Els comicis del maig decidiran si, el 25 de juliol de 2019, torna a ser ell qui surt al balcó de l’Ajuntament per donar inici a la festa major. Però, amb Ciutadans i els comuns encara sense cap de llista, ERC i Junts per Mataró en una guerra a nivell nacional i sense possibilitats de construir una llista conjunta local, el que va ser el grup de Volem completament esquerdat i el PP amb les pitjors perspectives electorals des de fa dues dècades, Bote encara el 26M com a gran favorit.

 

 

Ramon Radó i Toni Rodon

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 8 Agost 2018 by in Reportatges and tagged , , .
%d bloggers like this: