LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Moviments dels partits a deu mesos de les municipals

Crisi definitiva a VoleMataró; Sarai Martínez també en marxa. La fins ara regidora de VoleMataró, després de rumorejar-se des de fa mesos arran de les tenses relacions que mantenia amb Montse Morón, ha anunciat que deixa el grup municipal. Ho fa denunciant que la portaveu del grup pretén inscriure VoleMataró com a partir i presentar-se en solitari a les eleccions. És, diu, la gota que fa vessar el got. La pròpia Morón –que es presentarà en solitari a les eleccions sota el paraigües d’Albano Dante-Fachín- l’endemà contraataca acusant Martínez de “trànsfuga” –epítet que ja havia dedicat a Ana María Caballero, que va abandonar el grup municipal en els primers compassos del mandat- i a El Mirador de Mataró Audiovisual insinua que Sarai Martinez pretén ser “la cap de llista d’Iniciativa per Catalunya Verds”, tot i que aquesta formació no es presentarà com a tal sinó que ho farà com a agrupació local de Catalunya en Comú. Precisament, divendres de la setmana passada els comuns mataronins van dur a terme la seva assemblea fundacional, amb presència d’una setantena de persones. Al grup promotor escollit aquell dia hi figuren Rita Villà, Miquel Canal, Marta Castillo, Òscar Monroy, Reme Merchán, Hèctor Xaubet, M. Carmen Carrión i Pere Fradera. Serà algun d’ells el cap de llista de Catalunya en Comú?

Francesc Teixidó busca a Rocafonda el seu Chakir El Homrani. Esquerra Republicana ha anunciat l’obertura d’una subseu al barri de Rocafonda, una iniciativa sense precedents en l’estratègia del partit a Mataró. El seu responsable serà Toni Ortega, militant, i la idea és que serveixi per acostar-se a la població immigrant i identificar persones per sumar a la llista electoral del maig que ve. Aquesta és una idea de fons que Francesc Teixidó té al cap des de fa mesos, sabedor de la necessitat de superar les fronteres estrictes de l’independentisme i del Mataró d’entre Rondes. A diferència del PDEcat, els republicans volen seguir la seva penetració –maniobra Rufián- als barris de les grans ciutats de la primera i la segona corona metropolitana, on a cada elecció obtenen més bons resultats (el 21D JxCat va superar ERC a Mataró al Centre i l’Eixample però, en canvi, ERC va fer-ho amb JxCat als barris).

La llista única dels independentistes no acaba d’arrencar. Malgrat haver nomenat Míriam Nogueras com a candidata -molt desapareguda, per cert-, el PDEcat a Mataró s’ha obert oficialment a una llista conjunta de l’independentisme. Però Esquerra no sembla que tingui cap intenció de fer-ho, tot i -de moment- guardar en públic les aparences en aquest etern combat de judo entre els dos planetes principals de l’independentisme. Els neoconvergents van mantenir el passat 22 de juny una trobada amb els promotors de Mataró per la República -entre els quals figura el pdecatià Jordi Surinyach- i posteriorment un encontre amb ERC. En el primer cas sembla que hi va haver molta sintonia i en el segon cas la reunió va ser una mica més caòtica. Mentrestant, els lampistes del PSC es dediquen a cultivar en privat la possibilitat de repetir un nou tripartit d’esquerres d’aquí a deu mesos si els números ho permeten i la tensió nacional s’ha rebaixat una bona mica –ja hi ha hagut els primers contactes en aquest sentit-. Amb la boca petita i absolutament en privat, els republicans no amaguen que si l’ambient polític ho permet preferirien aquesta segona opció.

Mònica Lora es reinventa i promou una llista única de l’espanyolisme. El tema immigratori no serveix ja d’esquer electoral, de tensionador, com va ser el cas el maig de 2011, en plena crisi econòmica (que sent honestos no vol dir en cap cas que hagin desaparegut els malestars que aquella candidatura va evidenciar; un dels grans fracassos de la política local dels darrers anys). El que ho fa ara és el tema nacional, la vinculació o a l’independentisme o a la unitat d’Espanya. En aquest sentit, la candidata de PxC ha anunciat la voluntat de superar l’àmbit de la seva formació política amb la constitució d’una llista única de l’espanyolisme a Mataró, arran de l’èxit que han obtingut les manifestacions fetes a la ciutat i en oposició a la hipotètica candidatura independentista. S’apunta que José Casado, veritable assot independentista de la ciutat i promotor d’aquestes marxes, podria acompanyar Lora en aquesta candidatura postPxC.

Ciutadans encara no sap el seu candidat (només que serà “digital”). Els que semblava que s’havien de menjar el món fa tres setmanes ara viuen un desconsolat silenci, també a nivell local. A més, en els ambients polítics locals és vox populi que Juan Carlos Ferrando i els actuals regidors esperen l’anunci de qui serà el candidat de forma totalment digital (a dit, des de Barcelona o Madrid). Una figura que s’apunta que podria ser femenina, en sintonia amb la cap del grup al Parlament, Inés Arrimadas. Mala peça al teler per aquells que tenien expectatives de lluitar per la primera plaça amb el PSC de David Bote, que sembla reforçat cada dia que passa malgrat el magre balanç en resultats objectius dels seus tres primers anys de mandat. Un balanç que Bote podria revertir si efectivament és capaç d’aprovar l’ampliació del Mataró Parc, desencallant una patata calenta que es remunta a quasi tres lustres enrere. De moment sembla que ha atret cap a l’acord tant el PDEcat com Esquerra, a banda de comptar amb el suport –d’entrada- de Ciutadans i el PP. Una autèntica quadratura del cercle per arribar als catorze vots que permeten fer la modificació puntual del Pla General d’Urbanisme.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 4 Juliol 2018 by in Les anàlisis de Joan Salicrú.

Navegació

%d bloggers like this: