LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

L’evolució de l’espai constitucionalista a Mataró

La manifestació d’aquest dissabte a favor de la unitat d’Espanya és la primera convocada aquest 2018 des d’aquest àmbit polític. Es produeix després d’una tardor intensa tant als despatxos com al carrer: en només 40 dies, Mataró va viure tres manifestacions espanyolistes diferents, des de la més improvisada el 30 de setembre fins a les més multitudinàries del 7 d’octubre i el 4 de novembre, que van ser de les més significatives que hi va haver a Catalunya –exceptuant, lògicament, les convocades per Societat Civil Catalana a Barcelona-.

Els actes a favor de la unitat d’Espanya han emergit a Mataró, amb una presència al carrer que fins ara no havia estat mai tan visible. És, en certa manera, una situació que trenca una paradoxa: el constitucionalisme es fa visible ara als carrer, però les opcions polítiques que defensen la unitat d’Espanya han estat sempre electoralment majoritàries a la ciutat. De fet, a Mataró, l’independentisme mai ha arribat al 50% dels vots i sempre s’ha situat uns punts per sota del suport obtingut al conjunt de Catalunya.

El que ha canviat no és tant el seu suport electoral, sinó una agenda política que ha posat el focus en una qüestió que els mobilitza més enllà del vot.

Cada cop més actius políticament

Històricament, les zones amb més vots sobiranistes coincidien amb les que tenen una participació més alta. Això, sumat al diferencial de participació de les eleccions al Parlament respecte a les municipals i les generals, feia que les formacions constitucionalistes obtinguessin un resultat inferior en els comicis autonòmics.

Amb el procés sobiranista, això també ha canviat: la mobilització d’un electorat que tradicionalment no votava a les eleccions catalanes ha fet que les dues darreres eleccions al Parlament (setembre de 2015 i desembre de 2017) hagin estat, a la ciutat, les que han tingut una participació més elevada dels darrers vint anys.

Els feus electorals del constitucionalisme

La distinció centre-perifèria és una constant a l’hora d’analitzar els resultats electorals a Mataró. Dins la mateixa ciutat hi conviuen dos móns, pràcticament oposats. No és cap secret que, a la ciutat, els partidaris de la unitat d’Espanya tenen un suport molt més important als barris de la perifèria que no pas en el centre històric. Això sí: entre aquests dos pols s’hi situa una franja de territori més heterogènia, en què partidaris i detractors de la unitat d’Espanya conviuen en un mateix espai.

 

 

Tal i com es pot veure al mapa adjunt, els partidaris de la unitat d’Espanya se situen, sobretot, als barris de La Llàntia, Cerdanyola i Cirera. De fet, en la majoria de seccions censals d’aquests barris el percentatge de vot rebut per les formacions contràries al procés independentista supera el 60%.

En quatre meses de la ciutat, la suma de Cs, PSC i PP va superar el 75% dels vots en les eleccions al Parlament del 21 de desembre, mentre que la mitjana a la ciutat va ser d’un 49,44%. Es tracta d’algunes meses dels col·legis electorals de l’Institut Puig i Cadafalch, l’Escola Antonio Machado, el Centre Cívic de Cerdanyola o el Centre de Formació d’Adults Els Tarongers.

Moviments interns dins el mateix espai

L’espai polític del constitucionalisme ha viscut mutacions importants en els darrers anys. Com en tantes altres coses, el procés sobiranista ha estat el principal motor d’aquests canvis. Fins fa ben poc, el PSC era la força hegemònica entre els votants partidaris de la unitat d’Espanya, amb un suport electoral sempre al voltant del 40% dels vots.

Durant els anys del govern de José María Aznar, el PP va anar guanyant terreny i, en les eleccions al Congrés del 2000 (les que els populars guanyen per majoria absoluta), se situen com a segona força en barris com Cerdanyola Sud, Cerdanyola Nord, Cirera, La Llàntia o Rocafonda.

Amb l’aparició de Ciutadans, l’any 2006, el PP va perdre el monopoli del discurs anti-independentista. La formació taronja, enfilada en l’onada del procés (més aviat, l’anti-procés), s’ha acabat situant com el “vot útil” contra la independència a les eleccions al Parlament: la candidatura d’Inés Arrimadas ha superat PSC i PP en els comicis del 2015 i els del 2017. Ara, Ciutadans aspira a liderar l’espai constitucionalista també en les municipals.

 

 

Horitzó 2019

Malgrat el seu pacte –ja difunt- amb l’antiga CiU, Bote va aconseguir el suport tant de Ciutadans com del PP per aprovar els pressupostos de l’any passat. Aquests acords podrien ser, segons quins siguin els resultats de les eleccions que hi haurà d’aquí a un any, el preàmbul d’un govern tripartit de les tres forces constitucionalistes.

Però el fet que, molt més que fa uns anys, ara el PSC competeixi amb PP i Cs per una mateixa bossa de votants, fa preveure un cos a cos en els propers dotze mesos entre les tres formacions per aquest electorat. Però ja se sap que, en política, les rivalitats (i les amistats) són sempre momentànies…

 

Consulta el suport electoral dels partidaris de la unitat d’Espanya per secció censal en aquest mapa interactiu

 

Ramon Radó i Toni Rodon

Anuncis

One comment on “L’evolució de l’espai constitucionalista a Mataró

  1. Retroenllaç: A mig any del 26M: 10 preguntes que (encara) no tenen resposta | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 1 Juny 2018 by in Reportatges and tagged , , , .
%d bloggers like this: