LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

La gran batalla de les municipals

miriam_nogueras_proclamada

Míriam Nogueras, en el moment de ser proclamada candidata de Junts per Mataró. Foto: PDEcat Mataró

Francesc Teixidó, proclamat candidat d'Esquerra Republicana a Mataró a les eleccions de 2019.

Francesc Teixidó, proclamat candidat d’Esquerra Republicana a Mataró a les eleccions de 2019.

Queda just un any per la propera convocatòria d’eleccions municipals. Quasi sense esma per repassar què s’ha fet i què no s’ha fet aquests darrers tres anys, especialment des que la fase àlgida del Procés va començar a condicionar totalment la política local, pràcticament paralitzant-la, ja tornem a ser amb els ulls posats en uns nous comicis per escollir els grups polítics que conformaran el proper consistori i, per tant, qui en serà el màxim responsable, l’alcalde.

La tensió nacional, elevada a la màxima potència des de principis del present curs, res fa preveure que hagi de rebaixar-se d’aquí a 365 dies, de manera que tot indica que aquestes seran les eleccions municipals més contaminades per l’eix nacional que haurem vist mai, arreu de Catalunya, però especialment en aquelles poblacions fortament polaritzades, com per exemple Mataró.

Quin és el panorama que s’albira? Una enquesta de la qual disposa el PSC li donaria bons resultats, set regidors, mentre que també atorga un molt bon score -el mateix nombre- a Esquerra Republicana i no tan com es podria imaginar a Ciutadans, que tan sols milloraria una mica els seus actuals tres regidors. Això explica -per inversemblant que sembli a hores d’ara- que els socialistes no veuen els republicans en cap cas com un adversari a abatre, sinó com un possible soci del bloc sobiranista en el cas que fos possible, ja al juny de 2019, resituar una mica les coses en l’eix esquerra-dreta (amb els hereus de l’antiga Convergència això no pot passar perquè se’ls situa en l’altre costat en l’eix social, també). De fet, a diferència d’algun moment pretèrit, ERC i PSC no comparteixen cap segment d’electorat, cosa que facilita que no hi hagi enfrontaments durs almenys en campanya, al revés del que pot passar entre ERC i el PDEcat. I set i set fan catorze, o sigui majoria absoluta…

Però precisament, el quid de la qüestió en aquestes properes municipals està en què passarà al camp sobiranista: una part del sobiranisme local aspira, en la línia preconitzada pel president Puigdemont abans del 21D, a crear una llista única independentista a la ciutat, també en consonància amb el que proposa el filòsof Jordi Graupera a Barcelona. És la tant anomenada “llista conjunta independentista”, que es va presentar aquest dijous al vespre amb sensació de què l’electoral independentista mobilitzat en té ganes.

De moment, des de l’àmbit estricte dels partits la cosa pinta malament perquè pocs dies abans de la presentació de la llista Esquerra Republicana va confirmar Francesc Teixidó com a cap de llista (95’45% dels vots, no ha volgut facilitar el nombre d’assistents) i el PDEcat -aclarint ja que usarà la fórmula Junts per Mataró- va anunciar que Míriam Nogueras serà la número 1 (a l’assemblea, amb el 73% dels vots dels 43 assistents). I si bé el PDEcat seria partidari de l’operació, la proposta no és de l’agrat d’Esquerra Republicana, que el que vol és que es compleixi aquella profecia segons la qual, passat el temps de la vella CiU -també a Mataró-, li tocaria a ella liderar l’espai sobiranista de forma natural.

(El president local del PDEcat Alfons Canela, finalment, ha decidit centrar-se en una nova etapa de la seva vida professional i, a un any de les eleccions, la direcció del PDEcat de comarques barcelonines i de la comarca ha imposat la puigdemontista Nogueras com a candidata. Així, la de Cardedeu no té el suport ni del sector de Joan Mora -que és qui va situar Canela com a màxim responsable del PDEcat local- ni del de Quim Fernàndez, exprimer tinent d’alcalde i cap del grup municipal de CiU, ja en retirada-. La candidata té un clar hàndicap -no viure a Mataró, tot i que ella ho ha revertit dient que sí que “viu Mataró“- a més d’una gran vehemència en les seves intervencions però almenys dos avantatges -ser diputada al Congrés, a través del qual s’han dut a terme algunes esmenes pressupostàries per temes mataronins com feia temps que no es veia i ser una persona de la confiança del “president legítim” Carles Puigdemont, cosa que pot representar un potent actiu electoral. @krls la va felicitar tot just nominada-).

Proclamats Teixidó i Nogueras, doncs, la llista conjunta té alguna possibilitat? O precisament que els dos estiguin proclamats els situa en igualtat de condicions a l’hora de dibuixar aquesta llista conjunta (CUP a banda, que ja ha dit que no hi pensar participar)? El que està clar és que, si bona part del camp sobiranista no s’uneix sota una mena de Junts pel Sí a la mataronina, és més que probable que David Bote repeteixi com a líder més votat i, en coalició amb l’agrupació local de Ciutadans (que podria cruspir-se tot el Partit Popular), pugui formar un govern de vocació clarament constitucionalista, per bé que Bote explica sempre a qui el vol escoltar que ell voldria poder governar en clau d’esquerres, obviant l’eix nacional.

En aquest sentit, sorprèn especialment la lentitud de reflexos que està demostrant la Catalunya en Comú local, que un any abans de les eleccions no té candidat ni sembla que intencions de presentar-lo les properes setmanes (de fet, ni com l’escolliran). Estranyament, després d’haver-hi batallat a fons i haver aconseguit l’objectiu, el nou artefacte polític on han de sumar ICV, EUiA i el món de Podem no és capaç d’aprofitar-se de la descomposició de l’antiga VoleMataró, amb una Montse Morón cada cop més aïllada dins del seu propi grup (però que és capaç sempre de sobreposar-se davant les adversitats i podria donar una sorpresa amb una llista de la CUP ampliada, com s’ha repetit una i mil vegades i ella no ha negat mai).

Cal tenir en compte que un bon resultat del món ecosocialista seria l’única possibilitat de fer sumar -en el sentit de fer d’allioli- el PSC i Esquerra Republicana, perquè inicidiria en la fórmula del tripartit que prioritzava l’eix social davant del nacional. Dit d’una altra forma, una Catalunya en Comú forta podria fer de falca entre un PSC decantat cap a l’espanyolisme i una Esquerra baluard de l’independentisme, per bé que ara en posicions més moderades que les de Carles Puigdemont. Dèiem que set i set fan catorze, però un reforç de dos o tres regidors comuns aniria molt bé per acabar de donar sentit a la repetició del projecte que va governar la ciutat entre 2003 i 2011.

Queden molts dies i les coses poden evolucionar de formes inversemblants, però de moment la instantània de la política local és aquesta.

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

One comment on “La gran batalla de les municipals

  1. Retroenllaç: Recull de premsa – Mataró per la República

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 28 Mai 2018 by in LaRiera48, Les anàlisis de Joan Salicrú.
%d bloggers like this: