LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

26M: a un any vista

 

D’aquí a just un any, els mataronins seran cridats a les urnes per votar en les onzenes eleccions municipals des de la recuperació de la democràcia. De moment, això ho sabem segur. En els estranys temps en què ens ha tocat viure, però, el que ja no podem assegurar és si, abans del 26 de maig de 2019, els mataronins no hauran votat alguna -o fins i tot algunes, en plural- vegada més.

Un possible avançament electoral al Parlament (Carles Puigdemont va insinuar que el flamant president de la Generalitat, Quim Torra, podria convocar eleccions a l’octubre) o a les Corts espanyoles (el PSOE acaba de presentar una moció de censura contra el govern de Mariano Rajoy) condicionaria molt probablement l’últim any del primer mandat de David Bote al número 48 de La Riera.

A falta de resoldre les incògnites a Barcelona i a Madrid, Mataró escalfa motors per a unes eleccions que haurien de definir el futur de la ciutat i, si no canvia la dinàmica, de ciutat serà del que menys es parlarà. Aquesta ha estat una legislatura en què el procés sobiranista ha predominat en el debat polític local i res fa pensar que, en els propers dotze mesos, es giri la truita. “La divisió entre independentistes i no independentistes interessa a massa jugadors com per no seguir marcant el ritme de la partida els pròxims mesos”, escriu Cugat Comas a “El Tot Mataró” d’aquesta setmana.

Quan falta un any per als comicis, és tradició que els partits comencin a engegar la maquinària electoral, tot i que en aquest cas “engegar” és un verb clarament exagerat: en els tres anys que fa des de les darreres eleccions municipals, els mataronins han acudit a les urnes en quatre ocasions (cinc comptant l’1-O). Definitivament, la “campanya permanent” teoritzada fa més de 30 anys als Estats Units ha deixat de ser un concepte abstracte a la Catalunya del segle XXI.

 

Qui

Malgrat el clima preelectoral, a hores d’ara només es coneixen els noms de dos alcaldables. En els darrers dies, tant el PDeCAT com Esquerra han anunciat els seus caps de llista per a les eleccions municipals: Míriam Nogueras i Francesc Teixidó.

Paradoxalment, els dos candidats ja proclamats podria ser que acabessin per no ser-ho, si prospera la idea d’una llista conjunta sobiranista amb l’objectiu de sumar forces per impedir un segon mandat del PSC. En els ajuntaments, si cap candidat aconsegueix sumar la majoria absoluta de vots (a Mataró, 14), el cap de la llista més votada és proclamat alcalde. Una candidatura de la segona i la tercera força el 2015 partiria com a favorita en unes eleccions, però hauria d’assegurar-se que no hi ha cap suma posterior que arribi als 14 regidors…

A banda de PDeCAT (que es presentarà amb la marca Junts per Mataró) i ERC, la resta de partits encara no han fet públic el nom del seu candidat a l’alcaldia. En el cas del PSC, seria una sorpresa majúscula que David Bote no repetís com a candidat. Tot i que no ha estat oficialment proclamat candidat, és evident que Bote és el candidat oficiós del PSC… i no és difícil considerar que el bany de masses que l’alcalde va rebre a la plaça Isla Cristina l’endemà que CiU trenqués l’acord de govern va ser la proclamació de facto de Bote com a alcaldable el 2019.

Pel que fa a PP, CUP i PxC, la repetició de José Manuel López, Juli Cuéllar i Mònica Lora semblen actualment l’opció més viable. Ara per ara, doncs, el gran interès és saber quina cara hi haurà als cartells de Catalunya en Comú, que d’aquí a un mes es constituirà oficialment a la ciutat, i de Ciutadans, a qui la victòria del 21D ha fet enlairar les expectatives de cara al 2019.

 

Quants

El maig de 2015, quan els mataronins van arribar al seu col·legi electoral, van poder triar entre nou paperetes diferents. Finalment, totes nou van obtenir algun regidor al consistori. Després d’una legislatura en què la capital del Maresme ha estat la ciutat catalana amb més grups municipals, no és clar que aquesta situació es repeteixi en el període 2019-2023.

En les darreres eleccions al Parlament, ni PP ni CUP van arribar al 5% dels vots necessari per obtenir representació en uns comicis municipals. Tampoc Plataforma per Catalunya (que l’última vegada que es va presentar, a les municipals de fa tres anys, va perdre gairebé la meitat dels vots i va passar d’un 10,4% a tot just un 5,6%) té assegurada la presència al proper ajuntament.

La darrera incògnita és si, malgrat que ICV, EUiA i Podem concorreran junts sota el paraigua de Catalunya en Comú, el sector més proper a Montse Moron optarà per presentar una llista pròpia i quins efectes pot tenir en el repartiment del vot d’esquerres a la ciutat.

Anuncis

One comment on “26M: a un any vista

  1. Retroenllaç: A mig any del 26M: 10 preguntes que (encara) no tenen resposta | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 26 Mai 2018 by in LaRiera48.
%d bloggers like this: