LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

La gran assignatura pendent

 

El compte de Twitter de VoleMataró va penjar aquest dimecres aquesta foto amb diverses regidores de l’Ajuntament sumant-se a la vaga feminista convocada per aquest 8 de març. Hi ha la majoria de dones que són regidores: només hi falten Maria José González (Cs), Mònica Lora (PxC) i Ana María Caballero (no adscrita). Però, de les nou regidores que hi ha a la foto, només una –Montse Morón- va encapçalar una candidatura electoral fa tres anys.

Segons les dades de l’Idescat, a Mataró les dones són un 50,4% de la població. En canvi, a l’Ajuntament actualment només són un 44,4% dels regidors, un rècord des de la recuperació de la democràcia. La diferència és encara més marcada si s’analitza qui encapçala les candidatures: només en 2 de les 9 llistes que es van presentar a les eleccions del 2015 la número 1 era una dona, és a dir, en un 22,2%.

La situació és encara més desequilibrada si es mira històricament. Des dels primers comicis municipals –el 1979, en plena Transició- fins al 2015, a Mataró hi ha hagut 82 candidatures electorals. D’aquestes, només sis han estat encapçalades per dones. De les deu eleccions municipals que s’han celebrat a Mataró, en sis, tots els caps de llista eren homes. I, en els quatre comicis en què alguna dona liderava una llista, sempre estava en clara minoria: 1 de 8 el 1987, 1 de 7 el 1999, 2 de 13 el 2011 i 2 de 9 el 2015.

 

 

La pionera va ser Clotilde Corral, del Partit Humanista, el 1987. No va tornar a haver-hi una cap de llista fins dotze anys més tard, el 1999, quan Montse García va encapçalar la candidatura d’EUiA. Van haver de passar altre cop dotze anys per tornar a veure una dona al capdamunt d’una candidatura. Concretament, de dues: el 2011, Mercè Feliu va ser la cap de llista de Solidaritat Catalana per la Independència i Mònica Lora de Plataforma per Catalunya. Lora va ser la primera cap de llista femenina que va entrar a l’Ajuntament com a regidora. Quatre anys més tard, van tornar a ser dues les dones candidates a l’alcaldia: Lora va repetir al capdavant de PxC i Montse Morón va ser la cap de llista de Volem.

Més dones a la política, polítics de més qualitat

No es tracta, de fet, d’una qüestió trivial. Tenir una adequada representació femenina a les nostres institucions genera efectes positius sobre molts altres àmbits i permet anar reduint, de mica en mica, el biaix de gènere que atenalla la nostra societat.

Per exemple, tenir més representació política femenina fa créixer la participació política de les dones (votar, discutir de política…), un efecte que es nota especialment entre la població jove, tant entre els homes com entre les dones. A més, quan una política ho fa especialment bé, acostuma a obtenir més bons resultats electorals que els homes. Però l’efecte positiu d’incorporar les dones a la política no només se cenyeix en el fet que actua com a exemple, motivant les dones a participar més.

Incorporar efectivament les dones en política té també un efecte gens menyspreable en la qualitat dels (homes) polítics. Dit d’una altra manera, quan la dona s’incorpora de forma efectiva al món polític, la qualitat dels homes polítics creix.

A mesura que en els propers mesos es vagin anunciant caps de llista sabrem si la possibilitat que Mataró tingui una alcaldessa s’apropa o continua tan lluny com sempre.

 

 

Ramon Radó i Toni Rodon

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 8 Març 2018 by in Reportatges.
%d bloggers like this: