LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Els tercers pressupostos de l’era Bote reforcen el flanc constitucionalista a l’Ajuntament

Imatge del ple municipal d'aprovació dels pressupostos de 2018. Foto: Mataró Audiovisual

Imatge del ple municipal d’aprovació dels pressupostos de 2018. Foto: Mataró Audiovisual

En els primers pressupostos aprovats pel govern de Mataró en aquest mandat, els corresponents al 2016, l’alcalde David Bote va semblar que volgués erigir-se com un element de centralitat en el conjunt de la ciutat: un govern de PSC i de CiU, que teòricament ja va unir-se per consolidar l’espai polític central de Mataró, aconseguia per un costat el suport dels dos regidors del PP i per l’altra l’abstenció d’Esquerra Republicana, que a la pràctica suposava un suport passiu. En aquella ocasió, Ciutadans -dirigits encara per Xavier Caravaca- va votar en contra dels comptes municipals, els primers nous pressupostos que s’aprovaven en quatre anys, al costat de la CUP i VoleMataró.

L’any següent en relació als pressupostos de 2017, l’equació es va repetir amb un afegitó: Ciutadans, ara ja comandat per l’expopular Juan Carlos Ferrando, va passar del vot contrari a l’abstenció, que a la pràctica també suposa un suport passiu, com el d’Esquerra Republicana. Aquell canvi de posicionament, amb foto de firma inclosa entre Ferrando i Bote, va fer créixer la urticària entre un sector de l’antiga CiU a Mataró i el nou president local del PDEcat va exigir a Joaquim Fernàndez que no figurés a la imatge, afegint més tensió en un pacte de govern que cada cop trontollava més. També per a Esquerra resultava més difícil mantenir-se en el suport passiu, amb una nova abstenció.

Aquest 2018, el govern ja en minoria del PSC ho ha tornat a ferha aconseguit tirar endavant per tercera vegada els pressupostos, cosa gens menyspreable i que demostra la gran mà esquerra del regidor Juan Carlos Jerez, capaç de fer quadrar les diferents peces d’un puzzle certament complex. Els socialistes han aprovat aquests nous comptes de la mà -de nou- de Ciutadans i el PP, però ja no ha comptat amb el suport passiu d’Esquerra, que ha votat en contra, i s’ha hagut de recolzar amb l’abstenció dels antics socis de CiU, que han arrencat als socialistes una comissió de seguiment mensual sobre els grans projectes estratègics de ciutat a la qual haurà d’assistir l’alcalde Bote i on també hi haurà el president del grup de CiU, Joaquim Fernàndez (serà el retrobament oficial de la parella, que fins on es coneix funcionava relativament bé políticament parlant, malgrat la distància generacional, ideològica i nacional).

Però a ningú se li escapa que el gran triomfador d’aquests nous pressupostos ha estat Ciutadans, que es troba a la cresta de la onada després d’haver guanyat les eleccions autonòmiques del 21D a Mataró. Ho és perquè la formació d’Albert Rivera ha estat capaç de trencar el primer projecte estrella del govern socialista en solitari, que era situar l’antiga Biblioteca Popular a Can Xammar. Si bé és cert que altres formacions com la CUP havien posat el crit al cel respecte aquest assumpte i que CiU tampoc ho acabava de veure clar –divendres passat insistien en la seva idea de situar la nova biblioteca a Can Cruzate-, mediàticament qui s’ha endut el trumfo és Ciutadans: van ser qui van treure del cap la idea als socialistes i qui hàbilment ho van anunciar a la premsa, fent que els socialistes haguessin de sortir a confirmar ràpidament el canvi de plantejament.

Tot plegat evidencia que a l’Ajuntament de Mataró, fruit en bona part a la dinàmica polaritzadora del Procés, s’hi està instal·lant la possibilitat que la ciutat sigui governada en els propers temps per una coalició entre el PSC i Ciutadans, partits que tothom dona per fet que podrien millorar els seus resultats a les municipals i arribar tranquil·lament a la forquilla dels 12 o 13 regidors. Un govern, per tant, que reforcés clarament el flanc constitucionalista, al qual es podria afegir el PP si obté representació, una mica en la línia del que el present mandat ha passat a ciutats liderades pels socialistes com Lleida i Tarragona.

En privat David Bote i el seu entorn sempre han dit que preferirien que Catalunya en Comú fes un bon resultat i poder intentar una operació a la barcelonina -finalment fallida- on aquestes dues formacions poguessin consolidar l’espai de la Tercera Via en termes nacionals. Però de moment els moviments de la confluència d’esquerres no s’ha fet notar -excepte pels darrers espetecs de la crisi a Podem Mataró- i no està clar qui podria encapçalar aquesta llista amb capacitat de treure uns bons resultats. Paradoxalment, qui sembla que viu un cert reviscolament és Iniciativa per Catalunya, que fa dos divendres va congregar un centenar de persones a un sopar homenatge a l’Hotel NH a l’exparlamentari Joan Coscubiela.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 21 febrer 2018 by in Les anàlisis de Joan Salicrú.
%d bloggers like this: