LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

La necessària reconfiguració de les forces polítiques a Mataró

Tot i que encara queden alguns dies per saber si l’alcalde David Bote serà capaç d’aprovar els seus tercers pressupostos amb recolzaments tan dispars com els de CiU-PDEcat, per un costat, i de Ciutadans i el PP per l’altra, entrats ja el 2018 ja es pot afirmar que el balanç del mandat, en relació a la fragmentació del ple municipal, s’ha demostrat favorable al govern: amb només sis regidors, el govern en solitari del PSC podrà resistir sense excessius problemes fins el juny de 2019, una cosa que potser mesos enrere ningú hauria cregut.

En els darrers mesos s’ha demostrat que l’atomització de les forces fa molt difícil generar alternatives plausibles -el fracàs de la moció de censura proposada per CiU-PDEcat quan va decidir sortir del govern n’és la mostra més palpable- i també, diguem-ho tot, perquè a la pràctica el decantament cap al bàndol del constitucionalisme protagonitzat pel PSC ha estat recollit per les altres forces que reivindiquen sense por la seva espanyolitat, Ciutadans i PP.

Però a més a més, des d’un punt de vista conceptual, s’ha demostrat absurda la presència de tantes formacions polítiques a l’Ajuntament, que no tenen -ni de lluny- nou projectes de ciutats diferenciats. Si s’analitzen bé les polítiques en clau local de totes les forces representades al consistori veuríem que amb els dits d’una mà en tindríem prou -encara ens en sobrarien- per comptar les que tenen un relat ben travat i alhora amb propostes concretes per a la ciutat.

En segon lloc, en els darrers comicis hi va haver dues circumstàncies que van propiciar aquesta multiplicitat de grups: tot i que Ciutadans i sobretot VoleMataró van recollir el vot de protesta de les classes populars, la feina feta en el seu primer mandat per Plataforma per Catalunya per Mònica Lora li va permetre mantenir la presència a la Casa Gran, encara que fos amb un sol regidor. Però a la propera, Plataforma té molt poques possibilitats de mantenir-se a l’Ajuntament, perquè la novetat que va representar -un espanyolisme desacomplexat, un discurs amb tints xenòfobs i un to antiestablishment- té ara mateix almenys una marca especialitzada en cadascun d’aquests aspectes. No hi ha més mercat.

L’altra circumstància és que la confluència del món dels comuns -que ja s’albirava- encara no s’havia produït -cert és que Montse Morón ha batallat fins al final per evitar-ho-. Ara al ple hi ha un regidor d’ICV-EUiA -Esteve Martínez-, una regidora no adscrita vinculada al cercle de Podem a Mataró -Ana María Caballero- i dues regidores del grup VoleMataró -Montse Morón i Sarai Martínez, amb una divisió interna cada cop més evident. El 19 de gener, després que Morón anunciés per Twitter que el grup municipal iniciava “una nova etapa amb Som Alternativa”, la nova plataforma política d’Albano-Dante Fachín, Sarai Martínez -que aposta per la confluència d’esquerresva fer un tuit 24 hores després (esborrat posteriorment) on assegurava que VoleMataró seguiria fidel als seus principis, defensant el programa de Podemos i de Catalunya en Comú. El 2019, tot això haurà passat i aquest bloc anirà sota la fórmula de Catalunya en Comú a les municipals.

Si a tot això li sumem que el PP i fins i tot la CUP podrien tenir problemes per obtenir el cinc per cent dels vots (o encara que hi arribessin, en funció de la participació global, quedar-se fora), ens podríem trobar un ple molt més semblant al del 2007 en número de grups municipals: un PSC reforçat amb la imatge d’un Bote que funciona als barris, Esquerra Republicana propulsada per la seva força a nivell nacional i que a diferència del món postconvergent comença a accedir als barris de la ciutat, PDEcat transmutada en un Junts per Catalunya com el de Carles Puigdemont -no prosperarà la plataforma unitària sobiranista que Alfons Canela insisteix a defensar-, uns Ciutadans seguint la potent estela a nivell català i espanyol -els falta un candidat potent, que no serà (per molt que corri) l’expopular i mediàtic Joan López- i el món dels comuns. Un tauler simplificat, amb cinc grans blocs polítics, amb els quals potser serà més fàcil avançar en temes de ciutat.

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 26 gener 2018 by in LaRiera48, Les anàlisis de Joan Salicrú.
%d bloggers like this: