LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

I Inés Arrimadas va guanyar a Mataró sense ni baixar de l’autobús…

votacio_mataro.jpgMataró no va ser aquest dijous una excepció i, tot i que no hi va haver una participació espectacularment superior en comparació amb el conjunt de Catalunya (va ser d’un 82,58%, només set dècimes més, i cinc punts més que el 2015, mentre que al conjunt del país va pujar-ne set), Ciutadans es va imposar per primera vegada en unes autonòmiques com a primera força a la ciutat amb un total 21.750 vots i el 30,46% dels sufragis, cinc punts més que a nivell català.

L’única diferència respecte a l’àmbit general en les eleccions d’aquest dijous és que, si bé a Catalunya Junts per Catalunya ha quedat en segona posició, a la capital del Maresme Esquerra Republicana és qui s’ha quedat amb la medalla de plata, amb un 19,90% dels sufragis, un 1,4% més que els de Carles Puigdemont, que s’ha quedat amb el 18,53%. Una circumstància que, de fet, es reprodueix a totes els grans ciutats de la província de Barcelona excepte Sant Cugat, on Junts per Catalunya va guanyar la partida a ERC.

El PSC va obtenir -com a Catalunya- la quarta posició, tot i que amb un 14,77%, quasi un punt més dels obtinguts per Miquel Iceta en el global català, però un pèl per sota de la mitjana de la província de Barcelona (15%), en línia amb ciutats com Terrassa o Granollers (amb tot, va sumar alguns centenars de vots més que el 2015). En cinquena posició hi figura Catalunya en Comú (6,78%); en sisena, el Partit Popular (4,21%), i, en última, la CUP (3,75%). Aquestes dues formacions, alerta, no superen la barrera del 5% que permet entrar al consistori local a una formació política.

La capital del Maresme, a diferència de la resta de pobles de la comarca (i a la comarca en el seu conjunt), va manifestar en aquesta ocasió un to clarament metropolità i el discurs d’Inés Arrimadas va imposar-se sense vacil·lacions. I això que la candidata de Ciutadans no va arribar a trepitjar els carrers de Mataró en cap moment (va protagonitzar un míting-protesta a Llavaneres, població que l’havia nomenat “persona non grata”). En canvi el PP local, que després trauria uns pèssims resultats, es va apuntar el trumfo de la presència del propi president del govern a la ciutat  (amb un dinar a l’Hotel Atenea que es va fer famós perquè els Mossos no deixaven acostar-s’hi a ningú que anés amb una peça groga). I el mateix va poder aconseguir el PSC: Pedro Sánchez i Miquel Iceta van compartir escenari al foyer del Tecnocampus el dissabte del pont de desembre. Dos anys enrere, el setembre 2015, Arrimadas sí que va ser a Mataró protagonitzant un exitós míting en el mateix espai que ara els socialistes on va sorprendre ja la seva capacitat de convocatòria, perquè la sala era plena de gom a gom. En la present campanya, l’agrupació local de Ciutadans es va haver d’acontentar amb la presència del diputat Juan Carlos Girauta; això sí, sempre punyent.

(Una agrupació local que, molt habilment, tan al Capgròs com a El Tot Mataró d’aquesta setmana desitjava a tota pàgina “Bon Nadal a tots els mataronins”. Perspicaç estratègia, dictada quan encara no sabia que es faria amb el triomf -els setmanaris tanquen edició el dimecres-: dijous guanyes en clau catalana i l’endemà recordes a tota pàgina als teus electors que el 2019 podran votar també la franquícia local d’aquella marca electoral. Veurem fins on Juan Carlos Ferrando i companyia són capaços d’estirar aquest fil, tot i que és obvi que la jovialitat que emet Albert Rivera o Inés Arrimadas no tenen res a veure amb la imatge que projecte Ferrando, aferrada al passat. Ell n’és absolutament conscient i per això a les darreres municipals ja va situar Xavier Caravaca, ara absolutament allunyat del partit, en primer terme. Caldrà veure quina s’empesca ara l’exregidor del PP i molt abans militant de Falange de cara al 2019, que està a tocar).

La victòria de Ciutadans, de totes maneres, tampoc no va suposar una sorpresa majúscula a la capital del Maresme, ja que en haver tret el 27S de 2015 un total de 14.225 vots, la divisió present de la llista de Junts pel Sí que va aconseguir la victòria en aquella ocasió ho feia molt probable. Si, de nou, haguessin anat junts en aquesta ocasió, ERC i JxCat haurien repetit victòria, ja que haurien sumat més de 27.000 vots (14.211 d’ERC i 13.228 de JxCat) enfront dels 23.381 de Ciutadans –el 2015 els d’Inés Arrimadas en van treure 14.225-.

Aquests comicis confirmen, per tant, que a les eleccions autonòmiques la capital del Maresme presenta uns resultats molt semblants als del conjunt de Catalunya. El 2015, Catalunya i Mataró ja van tenir una participació semblant (74,95% i 77,41%), respectivament. Aquesta vegada la cosa va ser similar, tot i que la gran mobilització de l’electorat unionista va fer que la foto de l’antiga Iluro respecte Catalunya sortís moguda (a la ciutat els independentistes “només” sumen el 42% dels vots, quan a Catalunya pràcticament albiren el 48%). Són els signes dels nous temps a casa nostra, polaritzats territorialment al màxim, que situen Mataró ja no com una Catalunya en petit sinó com una ciutat clau del calamitós invent de Tabàrnia.

Anuncis

3 comments on “I Inés Arrimadas va guanyar a Mataró sense ni baixar de l’autobús…

  1. Retroenllaç: El 21D en deu xifres | LaRiera48

  2. Retroenllaç: 2017: un any que (també a nivell local) ho pot canviar tot? | LaRiera48

  3. Retroenllaç: De Crida a Crida: l’any més convuls de David Bote | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 22 Desembre 2017 by in Les anàlisis de Joan Salicrú.
%d bloggers like this: