LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

L’1-O a Mataró, un mes després

Passat un mes de l’1 d’octubre, el referèndum d’autodeterminació convocat pel govern de la Generalitat (sense acord amb l’executiu estatal i suspès pels tribunals) continua marcant el dia a dia de la política catalana, espanyola i –també- europea.

Aquests trenta-un dies han evidenciat que l’1-O no ha servit per allò que –oficialment- es va convocar però sí que ha desencadenat un tsunami a incomptables nivells. A Mataró, els efectes han arribat fins a la ruptura del govern municipal (després de mesos de mala salut de ferro): en una derivada local de la “teoria del caos”, l’aleteig d’unes papallones al Palau de la Generalitat i a La Moncloa ha acabat provocant una tempesta a l’equip de govern mataroní.

En analitzar els resultats, d’entrada, cal tenir en compte que el cens universal anunciat el matí del mateix dia 1 pel govern català fa que sigui impossible assegurar que tots aquells que van votar a Mataró estiguin censats a la capital del Maresme. El fet que a Mataró no hi hagués cap actuació policial pot fer pensar que el cens universal no va alterar de forma important les xifres de participació.

Una campanya en la qual només van participar els partits i les entitats favorables al referèndum i les actuacions policials que des de primera hora del matí va haver-hi a diversos punts de Catalunya també dificulten ubicar l’1-O dins la normalitat democràtica.

A Mataró, com a tot Catalunya, la victòria del Sí va ser clara, amb nou de cada deu vots.

 

 

Aquesta victòria del Sí, amb un 90% dels sufragis, se situa en uns percentatges similars als referèndums dels anys de la Transició. Observant la participació, s’entén que aquest resultat quasi a la búlgara es deu al fet que la gran majoria dels votants del No no es van mobilitzar. El del dia 1 va ser el referèndum amb menys participació dels que s’han fet a Mataró, per sota també del referèndum de la Constitució Europea del 2005, que al conjunt de Catalunya va mobilitzar menys votants que el referèndum d’autodeterminació.

 

El sostre de vidre es manté

Fa dos anys comentàvem que el vot independentista tenia a la ciutat un “sostre de vidre” que no aconseguia trencar: el 50% dels sufragis. Les 28.266 paperetes del Sí de l’1-O suposen prop d’una tercera part del cens electoral de Mataró. En uns comicis amb una participació alta (com, per exemple, els del Parlament de fa dos anys) continuarien sense arribar a la meitat dels vots.

Des de l’inici de l’anomenat procés sobiranista, en quatre ocasions s’ha convocat els mataronins a les urnes apel·lant a decidir la independència de Catalunya: la consulta del 20 de juny de 2010, el procés participatiu de 2014, les (mal)anomenades eleccions plebiscitàries de 2015 i el referèndum de l’1 d’octubre.

 

Malgrat els impediments per treure conclusions de quatre eleccions amb censos diferents (el 2010 i el 2014 podien votar majors de 16 anys, l’1-O hi havia el cens universal i el 27-S van l’única ocasió amb un funcionament convencional) sí que s’aprecia un lleuger creixement en el suport a la independència.

Dels 21.114 vots del Sí l’any 2010 es va passar als 26.474 Sí-Sís el 9-N del 2014. En les eleccions al Parlament del 2015, JxSí i la CUP van sumar 27.861 vots a Mataró i, fa un mes, els números del Sí van arribar a 28.266, el sostre fins ara de l’independentisme.

Com Lleida, Reus i Badalona

Comparat amb les vint ciutats més grans de Catalunya, Mataró queda en una posició central (la número deu) en la participació en el referèndum. El 36,34% és una xifra molt similar a les de ciutats com Lleida, Reus o Badalona, totes al voltant del 35% i d’una dimensió similar a la capital del Maresme.

En aquesta particular classificació s’hi observen quatre ciutats on es va superar el 45% del cens (amb Sant Cugat del Vallès com a líder destacada i l’única de les 20 ciutats més poblades on la participació va superar el 50%), un segon grup –on hi ha Barcelona- amb percentatges al voltant del 40%, les ciutats amb un registre similar al de Mataró i un bloc final de vuit ciutats on la participació no va arribar al 30% del cens.

 

 

Entre els municipis del Maresme, Mataró és el segon municipi amb menys participació, superant només Pineda de Mar. Cal deixar a banda el cas de Sant Cebrià de Vallalta, on la Guàrdia Civil va impedir votar i d’on no es disposen dades. Tanmateix, fent una ullada als resultats publicats per la Generalitat és fàcil pensar que molts cebrianencs van votar a Sant Iscle.

Dels trenta municipis maresmencs, en pràcticament dos terços (19) la participació en l’1-O supera el 50%. De tota manera, dels deu més poblats només són tres els que passen de la meitat del cens.

 

 

A l’espera de si les eleccions del 21-D aporten més dades, el resultat de l’1-O no mostra grans canvis respecte al comportament tradicional dels votants mataronins.

Anuncis

3 comments on “L’1-O a Mataró, un mes després

  1. Retroenllaç: El 21D en deu xifres | LaRiera48

  2. Retroenllaç: El 21D en deu xifres | LaRiera48

  3. Retroenllaç: 2017: un any que (també a nivell local) ho pot canviar tot? | LaRiera48

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 1 Novembre 2017 by in Reportatges and tagged , , , .
%d bloggers like this: