LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

L’1-O dispara al límit la tensió entre el PDEcat i el grup municipal de CiU

Alfons Canela i Joaquim Fernàndez, en un dinar amb els periodistes a principis d'any. Foto: Totmataro.cat

Alfons Canela i Joaquim Fernàndez, en un dinar amb els periodistes a principis d’any. Foto: Totmataro.cat

“Espera’t, calma, no tinguis pressa”, li van transmetre David Bonvehí i Marta Pascal a Alfons Canela divendres al vespre a Sant Cugat del Vallès, on el PDEcat feina un míting de la campanya del referèndum. Era una reunió de la cúpula del partit que ha rellevat Convergència i Unió on també hi havia el president comarcal, Carles Bosch, que des del principi ha tingut una posició molt mesurada pels efectes que una marxa de CiU del govern de Mataró tindria per exemple en el Consell Comarcal del Maresme, on PSC i l’antiga CiU governen junts. La dada clau: la direcció nacional, en un to semblant, s’inclina més aviat per no trencar un dels pocs pactes que el PDEcat té amb els socialistes a les grans ciutats catalanes.

Però el president local del PDEcat, que es planteja obertament optar a les primàries del partit que s’han de fer abans de Nadal per ser alcaldable -una dada clau poc comentada-, no va poder suportar més la pressió del seu entorn i de l’àmbit sobiranista local, i fent cas omís del consell de la direcció nacional del partit dissabte al matí va trucar a Quim Fernàndez i li va anunciar que li demanava que es retirés del govern. Finalment, definitivament. Sense embuts. Amb el risc que la direcció del partit dissolgui l’agrupació local i imposi una nova gestora, per exemple, per haver-se saltat l’acord tàcit de la reunió del divendres –tot i que la direcció comarcal del partit diu que això no passarà-. Sigui com sigui,  això ja li era igual. La tensió era màxima i un tuit de dissabte de l’exalcalde Joan Mora, el gran avalador de Canela, ho exemplifica perfectament: “Cada minut que passa trobo més eixordador el silenci de  Un tuit que val més que mil declaracions, podríem dir adaptant el refrany.

Però el que per alguns és una decisió necessària, per uns altres -els que viuen amb matrimoni amb els socialistes a LaRiera48- no és més que un intent del partit de fer l’enèssim sandwich al grup municipal, presentant-lo com el culpable de no voler trencar tot i saber que la direcció nacional no n’és partidària. Fonts de CiU recorden també que si la formació abandona el govern municipal, deixaria el PSC a les mans de Ciutadans, que el mateix divendres publica a El Tot Mataró un anunci a tota pàgina donant suport a l’alcalde Bote per no cedir els locals per a fer-hi les votacions. I que, malgrat els perills, segueix sent millor treballar des del govern municipal i exercir influència des de les àrees que CiU controla -Urbanisme, Promoció Econòmica, Cultura…- que no pas rostir-se a l’oposició.

Seguim amb els fets. El dissabte, al cap de poca estona de la publicació de la notícia a El Periódico, el responsable de Comarques Barcelonines del PDEcat, Xavier Badia, desautoritzava elegantment Canela emplaçant tota decisió a una assemblea a fer després de l’1 d’octubre. De fet, la direcció local del partit va apuntar la data del 5 d’octubre per a dur-la a terme, però Badia va ser taxatiu també en això: “Les assemblees es fan quan el partit ho avala. Quan decidim que és el millor moment per fer-la, la farem”. Admetent, això sí, d’acord amb la posició de Canela, que serien els militants qui tindrien l’última paraula per revocar o ratificar la decisió del president local -de fet, un punt absurd, perquè si ja s’ha demanat al grup municipal que plegui, no té massa sentit que se sotmeti a votació unes setmanes després-. En realitat, la qüestió de quan fer aquesta assemblea ha estat un cavall de batalla des de fa dies perquè la direcció local volia fer-ho com fos abans del referèndum mentre que la direcció nacional l’ha obligat a fer-ho després, quan la pressió atmosfèrica s’hagi rebaixat uns quants graus.

Dilluns el cap del grup municipal de CiU contraatacava amb l’enviament d’una carta al delegat del govern de la Generalitat a les comarques barcelonines oferint locals municipals perquè poguessin ser usats de forma complementària o fins i tot com a col·legis electorals substitutius en el cas que els oficials no puguin obrir. Quim Fernàndez també va decidir que ja en tenia prou i que calia donar un cop de puny sobre la taula de l’alcalde, a risc de ser destituït per David Bote, que des de fa setmanes ha dit i redit que no pensava ajudar el govern català a realitzar el referèndum. (No serà l’únic comunicat de la setmana que s’envia des del grup municipal: dimecres Quim Fernàndez va demanar a Bote que la policia es dediqués explícitament a tasques de gestió del trànsit l’1-O i l’endemà dijous si l’ordre de retirar pancartes proreferèndum ha estat seva. Una estranya forma de comunicació entre els dos socis, però en aquests moments… tot és excepcional).

En el moment d’escriure això, tot és una incògnita i ningú s’atreveix a pronosticar què passarà diumenge. I com acabarà responent el PSC al seu soci de govern quan hagi passat l’1-O -de moment els socialistes han fet un tebi comunicat deixant la carta de Quim Fernàndez al delegat del govern com un “gest sense sentit”-. En tot cas, però, la continuïtat del govern s’albira realment difícil després dels esdeveniments dels darrers dies i la decisió està bàsicament a les mans dels militants del PDEcat. Si és que els socialistes no s’afarten abans de la situació i apreten el botó “eject” abans d’hora.

De moment, com dèiem, sembla que Ciutadans i el PP estarien disposats a explorar suports -més puntuals o més permanents amb el PSC de David Bote, en un pacte a la lleidatana; de fet sumarien igualment onze vots, els mateixos que CiU i PSC dumen ara. També hi ha qui insteix una vegada i una altra en fer una moció de censura que descavalqui David Bote de l’alcadia, encara que farien falta el concurs de 15 regidors per a fer-ho possible… En condicions normals seria fàcilment descartable des de l’òptica de la practicitat, però tenint en compte on som… res és impossible. La política catalana s’ha convertit en un codi absolutament indesxifrable.

Anuncis

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 28 Setembre 2017 by in LaRiera48, Les anàlisis de Joan Salicrú.
%d bloggers like this: