LaRiera48

Blog d'anàlisi política local de Mataró editat per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú

Can Fàbregas: la pitjor innocentada

La Nau de Can Fàbregas en el moment de ser desmuntada, a finals de 2009. Foto: Somatentss.com

Tot el que té a veure amb Can Fàbregas s’ha convertit des de fa molts anys a la ciutat en un terreny adobat per les innocentades que els mitjans locals publiquen el 28 de desembre. Havíem arribat a un moment en què realitat i ficció es confonien. Però ni en el pitjor dels malsons de Joan Antoni Baron, Ramon Bassas, Joan Mora i David Bote hi podia aparèixer el possible final amarg (amarguíssim) d’aquesta història: haver de reconstruir (potser) la nau de Can Fàbregas al seu emplaçament original, com sembla que es dedueix de la sentència del TSJC que es va donar a conèixer fa uns dies, i a la pràctica dir adéu a l’ansiat El Corte Inglés, fart de tantes giragonses, i després de quinze anys de feina.

El xasco que es van endur els inquilins de La Riera 48 el 13 de juliol va ser monumental, de campionat, especialment perquè els primers indicis apuntaven a què la sentència seria -precisament!- favorable a l’Ajuntament. De manera que finalment es podria cridar a consultes El Corte Inglés, posar la directa i situar almenys la primera pedra del nou centre comercial abans que finalitzés el mandat. Res d’això. Tot el contrari. La pedra de Sísif situant-nos a la casella de sortida, altra vegada. El dic que els holandesos construïen per guanyar terra al mar de nou amb un forat descomunal que fa ensorrar tota la construcció. Les metàfores es queden curtes.

“Han guanyat els carlins, finalment”, admetia abatut una vella glòria del socialisme local. Game over. S’ha acabat el somni de portar uns grans magatzems al centre de la ciutat (i ara paradoxalment són els botiguers els que posen el crit al cel, tot i que a l’inici d’aquesta història massa partidaris no n’eren…). Ni David Bote, que sempre havia fet mostra d’un optimisme antropològic en aquesta qüestió, és capaç ja d’amagar-ho: les possibilitats que El Corte Inglés vingui ara mateix a Mataró són ben minses, per no dir inexistents. Perquè se li hauria de demanar que compatibilitzés el centre comercial amb la famosa nau… que és el que fa deu anys precisament va dir que no volia fer. No consta que ara pretengui canviar d’opinió.

Surrealista és, també, no ens enganyem, el motiu pel qual ens trobem ara, en ple 2017, retrotraient-nos a la mateixa situació jurídica que hi havia el 2007. El 2015, dos anys després que s’aprovés per unanimitat al ple municipal el nou acord que va permetre somiar realment que el problema estava resolt, apareix en escena l’Assemblea Pagesa, una entitat sense activitat pública fins al moment. Entre els seus promotors hi ha Pep Riera i Xavier Safont-Tria, en la seva condició d’agricultor, en aquest cas. Tot i que Safont-Tria va ser el regidor de la CUP que el 2013 va donar el seu suport a tot el paquet de mesures per tal de desencallar l’afer -entre els quals que la formació de l’esquerra independentista retirés les seves querelles contra l’Ajuntament-, al cap d’un temps va decidir fer marxa enrere i litigar de nou contra l’Ajuntament des d’una altra plataforma.

A què s’agafava, aquest nou col·lectiu? A una falta que el darrer executiu d’esquerres estranyament va ser incapaç d’identificar: els trossos de la Can Fàbregas desquartitzada jeien en un sòl agrícola, a Vallveric, i per tant l’operació no era lega. I què reclamaven, a l’Ajuntament, per tal de retirar la demanda: “Exercir una mesura de pressió perquè el consistori cedeixi en les seves pretensions en dues qüestions concretes que no hi tenen res a veure”, com ha explicat Vern Bueno a Capgròs en un magnífic reportatge de resum: el trasllat del traçat del Tren Orbital (que no té cap calendari d’execució, ni molt menys) al seu pas per les Cinc Sènies, perquè entenen que afectava excessivament l’activitat agrícola, i per l’altra, la inclusió de més immobles al Catàleg de Masies impulsat pel govern municipal, “de cara a permetre a aquestes cases noves activitats econòmiques més enllà de la pagesia”. Diverses veus han parlat de “xantatge”, directament. Sigui com sigui, i malgrat que el ple va articular legislativament aquestes demandes, la postura de l’Assemblea no va variar. Ara, el TSJC -que encara té una altra demanda seva pendent- els ha donat la raó i desfà tot el camí fet els darrers deu anys.

En qualsevol cas, l’alcalde Bote s’enfrontarà a partir d’ara a un repte majúscul, el més difícil que tindrà aquest mandat, per l’històric acumulat darrera la qüestió: intentar navegar políticament la nau enmig d’un pa amb tomàquet descomunal i d’un descrèdit creixent per la manca de seguretat jurídica de les decisions que pren l’Ajuntament (prou sobre mullat, pel cas dels macroprostíbuls, on l’operació governamental “tampoc va sortir bé”. Potser tenia raó realment Núria Calpe quan va dir que l’Ajuntament no ha treballat amb “prou rigor jurídic”…). S’imposa, sobretot, un dubte: caldrà reconstruir la nau? No hi ha una sentència ferma en aquest sentit, però potser ara la Plataforma Salvem Can Fàbregas, la CUP o l’Assemblea Pagesa voldran reclamar que s’aclareixi la qüestió per deixar clar així que havien tingut raó des d’un bon principi. Ho faran? L’altre dubte: si El Corte Inglés anuncia una marxa enrera definitiva, reclamarà a l’Ajuntament els 24 milions que va costar el solar? L’únic element interessant per a l’alcalde Bote: indirectament la sentència permet argumentar molt més fàcilment la necessitat de donar l’ok a l’ampliació del Mataró Parc. “Com que no podrem fer els grans magatzems al centre, almenys ampliem els del nor de la ciutat”

Sortosament la sentència arriba a molts pocs dies de l’entrada de la ciutat a la Festa Major, bàlsam absolut per a totes les penes que passen els mataronins durant l’any i arma secreta per diluir anuncis d’envergadura política (Adéu al Shakespeare, cancel·lació de la Festa al Cel…). I després de Les Santes ve l’agost i per tant el tema no es reprendrà fins al mes de setembre. En un ple, però, on el portaveu del PP ja ha anunciat que demanarà la declaració de persones non grates a Xavier Safont-Tria i Pep Riera “pel mal causat a la ciutat” per la seva actuació com a promotors de l’Assemblea Pagesa. La polèmica de Can Fàbregas sembla que no ens deixarà mai més i els arbres que literalment han germinat al solar de l’antiga Farinera es converteixen en un mirall, en una metàfora de la incapacitat de la classe política mataronina d’afrontar amb consens un tema tan clau per la ciutat com aquest.

About lariera48

Bloc d'anàlisi i interpretació de la política local mataronina escrit per Ramon Radó, Toni Rodon i Joan Salicrú.

5 comments on “Can Fàbregas: la pitjor innocentada

  1. Toni castellvi
    24 Juliol 2017

    Benvolgut joan…. no voldria que englobesus q els botiguers hi estan a favor… malauradament el meu colectiu professional tenim unes associacions poc combatives , som colectiu poc agramiat i amb un número d asssiciats ínfim respecte el comerç exitent. Esta clar que son la veu present i que la premsa local és la oficialista i fa segons quins titulars. Però d altres pensem que tot plegat és una gestió nefasta d uns governs que no s ha creegut mai el comerç , els mercats de qualitat i l oportunitat de capitalitat de la ciutat. Espero algún lider sincer i valent ! que deixi de vendre fum i aposti per canvis i projectes diferenciadors propers i singulars.Salut.

    M'agrada

  2. maria Rovira
    25 Juliol 2017

    Cada dia et pots fiar menys dels politics i dels partits , al cap i a la fi en el fons tots son amics i s´ajuden entre ells , ja ho arreglaran i com sempre hi haura gent que sortira beneficiada . No en tinc cap dubte . El Corte Ingles segurament sera
    a GRanollers i Granollers si es una gran capital del Vallés , no com Mataró que es ridícula com a capital del MAresme i el Maresme es una de les comarques mes maques de CAtalunya , quin greu estar governats per gent tant rara .
    Mataró ha perdut molt sense tenir EL CORTE INGLES , i perdera cada vegada mes activitat . Ja es una ciutat dormitori i prou . No hi a res al centre de la ciutat , ni han cinemes .. si realment volen refer CAN FABREGAS que facin cines i centres culturals com els que hi han a Granollers que va mig Europa a fer residencies .
    I recordo que a mes de dir ADEU SHAKESPEARE ( que va ser una desgracia perdre un FEStival de TEatre a Mataró ) tambe existeix el ADEU TRANSIT DANSA , tambe es van carregar una de les millors companyies de dansa del pais … vergonyós el que fan els partits politics a Mataró … mai ho entendre .

    M'agrada

  3. Retroenllaç: Juliol 2017: Can Fàbregas roba el protagonisme a Les Santes | LaRiera48

  4. Retroenllaç: 2017: un any que (també a nivell local) ho pot canviar tot? | LaRiera48

  5. Retroenllaç: 26M, un any després: el coronavirus ho ha capgirat tot | LaRiera48

Respon a maria Rovira Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 23 Juliol 2017 by in LaRiera48, Les anàlisis de Joan Salicrú and tagged .
%d bloggers like this: